Després
d’haver vist els materials del Triàsic, Juràssic i Cretaci inferior que formen
el primer esglaó de l’extrem més oriental del Montsec, ara toca observar
de prop el cingle superior i donar un cop d’ull als materials que el formen.
Per això sortirem de Vilanova de Meià per la carretera L-913 en direcció al congost
del Pas Nou. Als 3 Km seguim a l’esquerra per una pista (pal indicador) que
mena al Puig de Meià i al Camí del Montsec i de la qual només haurem de fer uns
500 m fins a una bifurcació. A la dreta surt un camí carreter que mena als
camps de Paús. En aquest punt, situat a una alçada d’uns 800 m, s’haurà d’aparcar el cotxe i continuar
l’itinerari a peu per aquest camí carreter en direcció al Pas de Nerill.
La Roca Alta i la Roca dels Arcs, des de la Font Blanca
Esquema de l’itinerari
Per aquest
camí carreter anem guanyant alçada en diverses llaçades tot observant unes roques
anomenades calcarenites, unes
calcàries de color ocre, degut a la presència d’òxids de ferro, i que contenen
grans de sorra i abundant fauna marina de tipus rudistes i això vol
dir que ja estem trepitjant terrenys del Cretaci superior. En aquest cas es
tracta dels materials que aquí conformen l’anomenat “replà” del Montsec, on es
situen els camps de Paus.
Aspecte de les calcarenites
Rudistes del tipus radiolítids
Així arribem
a les restes del corral de Castejón (890 m) i, poc després, a la font de Paús
que tenim a la nostra esquerra i sota uns pollancres on floreixen les
perdigueres (Heliantemum sp), unes
plantetes de la família de les cistàcies. Des d’aquí ja ens encarem als cingles
superiors del Montsec, on hi destaca la Roca Alta.
Els cingles de la Roca Alta des de la font de Paús
Perdiguera
Quan arribem
als camps de conreu de Paús la pista comença a desdibuixar-se, però hem de
travessar-los en direcció nord cap al visible Pas de Nerill. Al final dels
camps trobem un camí carreter que aviat es converteix en corriol que comença a
pujar fort a través d’un bosc d’alzines i boixos fins al peu d’un roqueter on
s’inicia el Graell de Paús, una canal on afloren les blanques calcàries del Cretaci
superior (Campanià) per on anem pujant, amb alguna fàcil grimpada, guiats per
fites i on observem restes de fauna marina de difícil identificació.
Travessem els camps de Paús en direcció al Pas de Nerill
Pugem per la canal on afloren les calcàries del Campanià
Restes de fauna marina de difícil identificació
Així arribem
al Pas de Nerill (1186 m), ample collada entre la Roca dels Arcs, que tenim a
la nostra dreta, i la Roca Alta, a la nostra esquerra. Des d’aquí val la pena
anar a la dreta uns 15 minuts per pujar al cim de la Roca dels Arcs (1239 m)
des d’on es gaudeix d’una bona vista cap al sud dels camps de Paús i el Puig de
Meià (que vam trepitjar en l’anterior itinerari), cap a ponent tenim el cim de
la Roca Alta (següent objectiu d’aquest itinerari), i cap a llevant tenim el
Cogulló i els cingles de la Fabregada (que visitarem en el proper itinerari).
Vistes al sud amb els camps de Paús el Puig de Meià
Vistes a ponent on hi destaca el cim de la Roca Alta
Vistes a llevant on hi destaquen el Cogulló i la Fabregada
Per continuar
l’itinerari cal que retornem al Pas de Nerill i que ens enfilem en direcció
nord per un corriol entre el matollar fins al capdamunt del cingle, mentre
deixem enrera, i molt avall, el cim de la Roca dels Arcs. Un cop guanyat el
cingle, anem en direcció a ponent pel seu caire cap a a la Roca Alta tot observant
restes de rudistes, les delicades flors de les viudetes (Iberis linifolia) i del talictre tuberós (Thalictrum tuberosum) que sobresurten de les fissures, i també les
restes de trinxeres i fortificacions de la Guerra Civil, ja que aquesta carena
formava part de la línia defensiva de l’exèrcit republicà (bàsicament la
columna Durruti) quan entre abril i novembre del 1939 les tropes franquistes
van ocupar Tremp i altres poblacions als peus del Montsec.
Deixem enrere la Roca dels Arcs
A les roques podem veure seccions de rudistes
Viudetes
Talictre tuberós
Búnquer circular, possiblement un niu de metralladores,
amb una placa on es llegeix “1938, Durruti, CNT”
(sembla que posat després de la guerra)
Des d’aquí ja
estem prop del cim de la Roca Alta (1438 m), punt més alt de la carena i indicat
amb una senzilla fita de pedres. Pels voltants del cim anem en compte de no punxar-nos
amb uns matolls coneguts com coixins de monja (Erinacea anthyllis) que fan unes floretes en forma de “conillets”.
També observem un exemplar mascle de somereta (Ephippiger sp.) ja que les femelles se les distingeix per una
prolongació de l’abdomen, com una punxa, anomenat oviscapte que els serveix per pondre els ous.
Cim de la Roca Alta
Coixí de monja
Somereta mascle
La carena
continua cap a ponent assolint els cims del Puig del Camí Ramader (1637 m), el
tossal de Mirapallars (1672 m), el tossal de la Torreta (que amb els seus 1677
m és el punt culminant del Montsec de Meià o de Rúbies), la roca de Migjorn
(1465 m) i la Torreta (1139 m) i des d’aquí la carena s’enfonsa cap al congost
de Terradets excavat pel riu Noguera Pallaresa. Nosaltres, però, aquí deixem la
carena per prendre un camí senyalitzat amb marques de color taronja i que baixa
per l’anomenat Graell de la Roca Alta.
Inici del Graell de la Roca Alta
Aquest camí
fou arranjat i ampliat durant la Guerra Civil per les forces republicanes per
tal de donar pas a les motocicletes i per al subministrament de material pesant
a les trinxeres i búnquers de la carena. Mentre anem baixant per aquest històric
camí podem veure d’aprop les calcàries grises que formen el cingle més alt del
Montsec les quals, de lluny, semblen massives però quan ens hi acostem veiem
que tenen un aspecte nodulós i en alguns punts presenten unes franges amb unes
laminacions obliqües a l’estratificació anomenades laminacions creuades que donen idea de la complexitat de l’ambient
on es van dipositar aquestes calcàries i del qual ja en parlarem... més
endavant.
Aspecte nodulós de les calcàries del Campanià (Cretaci superior)
Aspecte de les laminacions creuades
Continuem
baixant pel camí, que va fent revolts ben traçats amb contraforts de pedra que
apuntalen els talussos. Més avall passem pel costat de la bassa de Durruti, una
construcció republicana que recull els degotalls de la roca. En una de les
parets hi ha una placa amb la inscripció “26 División, 120 B (de brigada) Mixta,
Compañia Ingenieros, CNT, Año 1938, FAI”. Sembla, però, que també és posterior a
la guerra com la que hem vist al búnquer
prop del cim de la Roca Alta. A tocar de la bassa veiem una planta que aprofita
l’humitat dels degotalls: es tracta de la linària supina (Linaria supina) que en aquesta època desplega una vistosa
inflorescència.
La bassa de Durruti
Linària supina
Poc a poc el
camí va girant a l’esquerra i s’apropa a la base de les parets que conformen la
Roca Alta on hi ha diverses vies d’escalada i on trobem un bell exemplar d’escurçó
(Vipera apis).
Ens acostem a la base del cingle
Escurçó
A partir
d’aquí, el camí deixa el cingle i es converteix en un corriol de fort pendent
amb trams de tartera on cal parar atenció de no relliscar amb les pedres
esmicolades. Amb la distància observem de nou el cingle que deixem enrere format per una part baixa més rogenca (amb més material detrític continental) i
una part superior més grisenca (amb més materials d’origen marí) que donen idea
de l’evolució de la plataforma carbonatada on es van dipositar i de la qual ja
en parlarem... més endavant.
Deixem enrera el cingle que conforma la Roca Alta
Finalment arribem als camps de Cal Nari
Més avall el
pendent es modera i, sempre seguint les marques taronges, anem a sortir a una
pista per on continuem a la dreta tot baixant cap als camps de Cal Nari. Més
endavant desemboquem a la pista principal, la qual recorre el replà del
Montsec, per on continuem a l’esquerra en direcció a llevant fins que, després
d’uns quants quilòmetres arribem a la cruïlla on hem deixat el cotxe.
Ha estat un
llarg recorregut d’uns 11 Km i uns 700 m de desnivell, només apte per gent
entrenada, en el qual hem observat de prop els materials del Cretaci superior
que conformen el cingle superior del Montsec. El proper itinerari que us
proposarem es podrà fer tot en vehicle, seguint la carretera del Pas Nou i la
pista del Cogulló i en ell també es podran veure tots aquests materials i
moltes altres coses molt interessants i de manera més còmoda i assequible.
