Des d’inicis
d’aquest any que el nostre Museu Geològic del Seminari de Barcelona forma part
de la Xarxa de Museus de Ciències
Naturals de Catalunya, un conjunt d’institucions que conserven col·leccions
relacionades amb la història natural i que està integrada, de moment, pels museus
d’Alcover, d’Arenys de Mar, d’Isona i Conca Dellà, el Museu Darder de Banyoles,
el Museu Blau de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers,
l’Institut Botànic de Barcelona, l’Institut Català de Paleontologia Miquel
Crusafont de Sabadell, el Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, i el Museu
del Ter de Manlleu. Alguns d’ells ja els hem visitat, i la resta tenim pendent
de fer-ho ben aviat.
Dinosfera, la nova seu del Museu de Coll de Nargó
Per a
celebrar la nostra recent incorporació a aquesta prestigiosa xarxa, hem anat a Coll de Nargó, petit poble de l’Alt
Urgell situat a la riba dreta del riu Segre, per veure el seu museu, un espai
que ja vam visitar el març del 2012, quan encara es deia Límit K-T i ocupava l’edifici de la casa
parroquial però que l’agost d’aquell mateix any ja es van traslladar a la nova
seu, anomenada Dinosfera, molt a prop
de la joia romànica de Sant Climent.
Sant Climent de Coll de Nargó
Aquestes
instal·lacions, organitzades per l’Institut Català de Paleontologia Miquel
Crusafont i l’Ajuntament de Coll de Nargó, formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus formada per museus i centres d’interpretació que acullen les
troballes fetes en materials de la fàcies garumniana de finals del Cretaci. Aquest
museu, juntament amb el d’Isona i Conca Dellà, està dins el nou Geoparc Mundial
de la UNESCO Orígens.
Grandiosa reproducció d’un Titanosaure
Arribant al
museu ens rep una grandiosa reproducció d’un Titanosaure que s’ha instal·lat fa
només dues setmanes i que sembla que s’escapi de l’edifici. Al hall de l’entrada
ens sorprèn la reproducció d’un petit dinosaure feta tota ella amb branques i
arrels trobades al bosc... una veritable obra d’art! I també hi ha la
reproducció d’un gran crani de Tiranosaure, però no és això el què hem vingut a
veure.
Reproducció feta amb materials vegetals
Crani de Tiranosaure
Abans
d’iniciar la visita, però, ens fixem en uns ossos, encara embolcallats amb guix,
d’una grandiosa tortuga trobada a Coll de Nargó, la qual estan reproduint a
escala; el fèmur d’un Hadrosaure de la Conca Dellà, i un petit niu amb ous de
dinosaure.
Ossos de la tortuga Leviathanochelys aenigmatica
Treballs de reconstrucció d’aquesta tortuga
Reconstrucció d’una posta de Titanosaures
Ara sí,
iniciem la visita pujant per una rampa, ja que tot el museu està adaptat, des
d’on podem contemplar l’escena d’una posta de Titanosaures amb un petit rèptil
que s’ho mira de prop. L’espai
s’estructura en una sèrie d’apartats numerats, amb plafons (en català i
castellà), vitrines i petits audiovisuals. També està a la disposició una
audioguia per a mòbils. A tota l’exposició dominen les formes circulars.
Iniciem el recorregut...
Unes petjades
tridàctiles ens indiquen el sentit del recorregut on es fa una mica d’història
sobre les troballes de dinosaures i del què són els fòssils i, en concret, dels
ous fòssils que es troben a Coll de Nargó. També s’analitza què és un ou, amb
les seves diferents formes, els ambients de posta i si els progenitors tenien
cura o no del niu. Així ens assabentem que
els ous de Titanosaure eren esfèrics i d’aquí ve el nom de Dinosfera i de les formes circulars dominants de tota la mostra.
Les formes circulars dominen la mostra
L’apartat més
important és on s’explica la troballa i les tècniques d’excavació, neteja i
estudi del material trobat al jaciment de la vall del riu Sallent, a l’oest de
Coll de Nargó. Aquí, en una gran vitrina de vidre, tenen protegit el fòssil
estrella del museu: el niu d’ous de Titanosaure més gran i més ben conservat
d’Europa. Relacionat amb aquest apartat hi ha una experiència interactiva per a nens i adults com nosaltres; la senyoreta Laura, que s'ocupa de la recepció del museu i presta molt bona atenció als visitants, molt amablement ens ajuda a
entendre com funciona la tal “experiència”.
La posta més gran d’Europa
Experiència interactiva
El curiós del
cas és que aquests ous, originàriament esfèrics, ara se’ls troba xafats com si
fossin melons, i en un audiovisual ens assabentem que això és degut a la deformació
que van experimentar, juntament amb els sediments que els contenia, durant l’orogènia
Alpina. Així aquests ous han pogut servir per a calcular la direcció dominant
dels esforços tectònics en aquesta regió.
Finalment a
l’exposició es fa un repàs dels projectes de futur per tal d’augmentar els
coneixements que es té fins ara dels Titanosaures. També es comenta la troballa
de les restes d’un rèptil que es suposa que era depredador d’ous de dinosaure,
però la cosa curiosa és que, durant el procés d’extracció de l’exemplar, aquest
va ser robat i posteriorment recuperat.
Per acabar s’exposa tota una col·lecció de fòssils
de mamífers, els hereus dels dinosaures, trobats a l’Alt Urgell i pertanyents a
la col·lecció de Duró Vidal, dels quals s’especifica el nom, les
característiques, les mides i una reconstrucció de l’animal en qüestió.
Però no
marxem sense visitar la gran sala contigua dedicada a les exposicions
temporals. Ara hi ha la mostra dita Què
tenim sota els peus? amb material procedent del museu d’Isona i Conca Dellà,
amb grans plafons informatius, vitrines amb materials relacionats, i bells
models fets en resina d’animals emblemàtics del passat de les terres de ponent
i els Pirineus com són un cocodril, un mamífer parent dels hipopotams, un ocell
del Cretaci inferior, un Ictiosaure del Juràssic... Algunes reconstruccions
estan acompanyades d’una vitrina on s’hi exposen restes originals d’aquests organismes.
Les vèrtebres i la reconstrucció d’un Ictiosaure trobat a Alós de Balaguer
Revisitem el Mirador del Cretaci
Per la tarda
encara tenim temps d’anar a l’indret de Pinyes, a la vall del riu Sallent, a revisitar
el Mirador del Cretaci, on tornem a
gaudir de les petjades deixades per aquests grans animals i dels seus nius, i
també del plafó on es mostra com el
Tossal de la Feixa, format per calcàries grises del Cretaci inferior, encavalca
els materials rogencs de la fàcies garumniana de finals del Cretaci superior...
cosa que ja explicarem... en una altra ocasió!