Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dilluns, 29 de maig del 2023

Amics del Museu: I FIRA DE MINERALS TERRES DE LLEIDA

El dissabte 10 de juny del 2023, de 9 a 14 hores, es durà a terme la primera fira d'intercanvi i venda de minerals de les Terres de Lleida, enguany a Vallfogona de Balaguer (Lleida), organitzada per l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer amb la col·laboració del Grup Mineralògic Català.

Es realitzarà a l'interior de l'ampli Pavelló poliesportiu de Vallfogona de Balaguer, situat al carrer 11 de Setembre.


La fira consistirà principalment amb taules d'intercanvi on els assistents podran mostrar els minerals que desitgen intercanviar amb la resta de participants. A més a més, es permetrà també la venda directa per tal d'afavorir que cap dels assistents i públic en general pugui marxar d'allà sense aquell mineral que li falta a la col·lecció.

Per si algú de vosaltres es vol inscriure, podeu fer-ho en el següent enllaç:

Enllaç al formulari d'inscripció:  https://forms.gle/fGZKrG41RTqxoFwc6

dimarts, 23 de maig del 2023

Mn. Francesc Nicolau: Dos supermicroscopis a Cerdanyola del Vallès

No fa gaire us explicava que a Cerdanyola del Vallès hi ha instal·lat el sincrotró Alba, que treballa amb molta efectivitat en la investigació del món microscòpic i que ara s’està remodelant per a convertir-lo en el sincrotró Alba II per a poder abastar totes les demandes d’investigació internacional que rep sense parar.

Mentrestant, ja s’ha instal·lat dos supermicroscopis electrònics d’una gran potència i que es van inaugurar el passat 24 de febrer. Aquesta nova instal·lació s’ha anomenat Joint Electron Microscopy Center at Alba (JEMCA), o sigui, Centre Conjunt de Microscopia  a Alba i que farà un servei de primera línia a investigadors en el camp de les estructures d’ordre microscòpic.

Un moment de la inauguració
 IRB Barcelona

El primer microscopi s’ha anomenat Crio-Tem i ha suposat una inversió de 1,7 milions d’euros. Està liderat per l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB) i els seu primer objectiu és l’anàlisi de proteïnes per escatir-ne l’estructura. Ho farà a -180ºC perquè la proteïna, dissolta, s’ha de congelar i després el microscopi en fa milers de fotografies en diferents orientacions per a obtenir-ne la imatge en 3D.

El segon microscopi, que ha costat 4,1 milions d’euros, s’ha pensat per estudiar materials a escala atòmica. És un perfeccionament o evolució d’un tipus de microscopis electrònics que ja es feien servir, i que permetrà conèixer bé els components dels materials que es fan servir en la creació de dispositius, perquè dona informació de com estan distribuïts els elements a escala atòmica. Certament ha estat una despesa molt gran, 5,8 milions d’euros en total, però com seran d’ús mundial i ajudaran moltíssim a dissenyar productes més eficients, han merescut tenir col·laboració internacional: la meitat ha anat a compte del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), destinat a projectes de creació, adquisició i millora d’equipaments i plataformes científiques i tecnològiques.

Benvinguts siguin aquests 2,9 milions amb què han contribuït i nosaltres només podem desitjar que aquests microscopis tinguin l’èxit que els seus constructors pensen obtenir.

dimecres, 17 de maig del 2023

Amics del Museu: Sortida geològica a Osona i Lluçanès

El passat diumenge 14 de maig, malgrat les previsions de forts ruixats, va tenir lloc la sortida geològica que els companys d’Itineraris Geològics tenien prevista per l’extrem occidental d’Osona i la recent estrenada comarca del Lluçanès, per tal de donar un cop d’ull a la línia de la costa eocena durant l’època de la transgressió bartoniana.

Vista de l’altiplà del Lluçanès des de la Plana de Vic

Així, a l’hora convinguda, ens trobem tots en un conegut bar de Gurb, petita població al NW de Vic des d’on prenem la carretera BV-4601 en direcció a Sant Bartomeu del Grau. A l’alçada de Can Sila fem la primera parada del dia.

Rebem les primeres explicacions de l’itinerari

Després de les presentacions, el company i geòleg Roberto Espínola comença l’explicació dient que aquesta sortida d’avui és com la segona part d’un anterior itinerari, que es va fer a l’extrem occidental d’Osona, on es van veure des dels materials continentals inferiors fins als marins profunds del centre de la conca. Avui anirem des dels materials marins del centre fins als continentals superiors que marquen la restricció de la Conca de l’Ebre.

Observant les margues grises

En aquest punt ens trobem damunt unes margues grises que representen els materials més distals dels deltes d’uns rius que drenaven el massís “catalanide” i que es desenvolupaven al marge oriental d’aquesta conca marina oberta a l’Atlàntic... Això exigeix un gran esforç d’imaginació.

Esponja de forma estrellada del gènere Guettardia

Bivalves de tipus pectínids

Exemplars de briozous en forma de branques

En aquestes margues s’observen certs nivells “endurits” que marquen llargs períodes de no-sedimentació i on es concentra una fauna marina fòssil representada, sobretot, per esponges, briozous i bivalves. Abans d’iniciar la pujada a l’altiplà del Lluçanès, ens aturem en una esplanada a contemplar l’estrella de la sortida d’avui: l’escull coral·lí de Sant Bartomeu del Grau.

Contemplem l’escull de Sant Bartomeu del Grau

Aquí en Roberto ens introdueix en el difícil concepte de progradació deltaica i de com es formen aquests esculls-barrera damunt uns lòbuls deltaics inactius. Actualment aquest escull ressalta en el paisatge degut a la forta erosió que rius i rieres estan exercint sobre les margues de Vic, que són materials molt més tous.

Explicant l’origen del l’escull de Sant Bartomeu

Ara sí, amb unes poques corbes salvem el fort desnivell que hi ha entre la conca d’Osona i l’altiplà del Lluçanès i, just al capdamunt, anem en direcció a la urbanització Roc Llarg. Abans d’arribar, però, deixem els cotxes al cèlebre “Revolt de les Rodes” des d’on baixem per una pista en direcció a una pedrera tot observant, a distància, les calcàries noduloses del cos de l’escull.


Calcàries noduloses del cos de l’escull amb el Cabrerès al fons

Pels marges de la pista observem el cicle estratocreixent, característic de la progradació deltaica, així com també vistoses estructures de càrrega degudes al pes dels nivells de gresos sobre els fangs margosos. El cel, que fins aquest moment s’ha mantingut força bé, ara comença a ennuvolar-se ràpidament i fa calor de tempesta.

Mostrant un cicle estratocreixent

Abans d’arribar a la pedrera, ens aturem a observar un extraordinari nivell de gresos “slumpitzats”, això és, que van patir una esllavissada (Slump) quan encara no s’havien consolidat del tot i ara se’ls troba ben “rebregats”. També ens fixem en les vistoses flors de la planta del lli (Linum perenne).

Nivell de gresos “slumpitzats”

Flor de lli

Quan arribem a la pedrera ens comencen a caure les primeres gotes però encara tenim temps d’observar els materials que s’hi extreien: unes calcarenites molt grolleres amb restes visibles de petxines i eriçons però amb un alt contingut de miliòlids, uns foraminífers quasi microscòpics. Sort que en Roberto ens mostra la seva forma amb uns bonics esquemes!

Observant les calcarenites amb miliòlids

Aprofitant que són petits ruixats, ens desplacem fins a l’entrada de la urbanització Roc Llarg on hi ha un bon aflorament dels materials que es troben damunt l’escull. Son unes les lutites amb paleocanals de gresos, de coloracions més rogenques, que indiquen l’inici de la retirada del mar per aquests topants a finals de l’Eocè. Al peu de l’aflorament, en Josep Soler, el nostre botànic, ens mostra les boniques flors del Pericó (Hypericum perforatus), una planteta amb reconegudes propietats medicinals.

Aflorament de gresos més continentals

Pericó

També aprofitem per situar-nos damunt el cos de l’escull on, des del caire del cingle, tenim una magnífica vista de la Plana de Vic i de les cortines de pluja que cauen arreu. Ha arribat el moment d’anar a fer el dinar a un bar de Sant Bartomeu del Grau.

Damunt de l’escull tenim una privilegiada vista de la Plana de Vic

En acabat, i com el dia encara s’aguanta, anem a donar un cop d’ull als típics materials ja plenament continentals de l’anomenada Formació Artés i que són una alternança de gresos ocres i argiles vermelloses, amb bioturbació i nombroses vetes de guix secundari. En David Rabadà ens explica el mecanisme d’erosió i sedimentació en els cursos fluvials sinuosos i les estructures sedimentàries que en resulten.

Aspecte de la Formació Artés

Bioturbació present a les argiles

Mecanisme d’erosió i sedimentació en un meandre

Par acabar la jornada ens desplacem cap al poble de Perafita, famós per les seves delicioses coques, per tal de donar un cop d’ull cap a ponent des del seu mirador nou de trinca. Des d’aquí s’haurien de veure els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Port del Comte.... tots els relleus corresponents a les unitats al·lòctones desplaçades cap al sud durant l’aixecament del Pirineu... si no fos perquè està caient una tromba d’aigua que fa que ens retirem ràpidament cap a la botiga de les coques! Fins a la propera!

dilluns, 8 de maig del 2023

Amics del Museu: MINERALEXPO SANT CELONI 2023

El diumenge 21 de maig, es celebrarà, Mineralexpo Sant Celoni 2023, al teatre de l'Ateneu de Sant Celoni (Carrer Germà Emilià, 1 – Sant Celoni).

L'horari és de 10 a 19.30 h i l'entrada és gratuïta.




Activitats:

-Travessa mineralògica. 10 a 13 h.
-Taller "Iniciació a la Mineralogia". 11:30 a 13:30 h.
-Lliurament dels premis de les travesses mineralògiques i premis a les millors peces de la Fira (millor peça catalana i millor peça de la Fira) a càrrec de l'Ajuntament de Sant Celoni i del President del GMC. 13:00 h aprox.




Planell dels expositors

Podeu consultar-ne tota la informació a través del web del Grup Mineralògic Català: https://www.minercat.com/ca/noticia/mineralexpo-sant-celoni-2023-263

dimecres, 3 de maig del 2023

Amics del Museu: Visita a la DINOSFERA de Coll de Nargó

Des d’inicis d’aquest any que el nostre Museu Geològic del Seminari de Barcelona forma part de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, un conjunt d’institucions que conserven col·leccions relacionades amb la història natural i que està integrada, de moment, pels museus d’Alcover, d’Arenys de Mar, d’Isona i Conca Dellà, el Museu Darder de Banyoles, el Museu Blau de Barcelona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers, l’Institut Botànic de Barcelona, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, el Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, i el Museu del Ter de Manlleu. Alguns d’ells ja els hem visitat, i la resta tenim pendent de fer-ho ben aviat.

Dinosfera, la nova seu del Museu de Coll de Nargó

Per a celebrar la nostra recent incorporació a aquesta prestigiosa xarxa,  hem anat a Coll de Nargó, petit poble de l’Alt Urgell situat a la riba dreta del riu Segre, per veure el seu museu, un espai que ja vam visitar el març del 2012, quan encara es deia Límit K-T  i ocupava l’edifici de la casa parroquial però que l’agost d’aquell mateix any ja es van traslladar a la nova seu, anomenada Dinosfera, molt a prop de la joia romànica de Sant Climent.

Sant Climent de Coll de Nargó

Aquestes instal·lacions, organitzades per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i l’Ajuntament de Coll de Nargó,  formen part de la xarxa Dinosaures dels Pirineus formada per museus i centres d’interpretació que acullen les troballes fetes en materials de la fàcies garumniana de finals del Cretaci. Aquest museu, juntament amb el d’Isona i Conca Dellà, està dins el nou Geoparc Mundial de la UNESCO Orígens.

Grandiosa reproducció d’un Titanosaure

Arribant al museu ens rep una grandiosa reproducció d’un Titanosaure que s’ha instal·lat fa només dues setmanes i que sembla que s’escapi de l’edifici. Al hall de l’entrada ens sorprèn la reproducció d’un petit dinosaure feta tota ella amb branques i arrels trobades al bosc... una veritable obra d’art! I també hi ha la reproducció d’un gran crani de Tiranosaure, però no és això el què hem vingut a veure.

Reproducció feta amb materials vegetals

Crani de Tiranosaure

Abans d’iniciar la visita, però, ens fixem en uns ossos, encara embolcallats amb guix, d’una grandiosa tortuga trobada a Coll de Nargó, la qual estan reproduint a escala; el fèmur d’un Hadrosaure de la Conca Dellà, i un petit niu amb ous de dinosaure.

Ossos de la tortuga Leviathanochelys aenigmatica

Treballs de reconstrucció d’aquesta tortuga

Reconstrucció d’una posta de Titanosaures

Ara sí, iniciem la visita pujant per una rampa, ja que tot el museu està adaptat, des d’on podem contemplar l’escena d’una posta de Titanosaures amb un petit rèptil que s’ho mira de prop.  L’espai s’estructura en una sèrie d’apartats numerats, amb plafons (en català i castellà), vitrines i petits audiovisuals. També està a la disposició una audioguia per a mòbils. A tota l’exposició dominen les formes circulars.

Iniciem el recorregut...

Unes petjades tridàctiles ens indiquen el sentit del recorregut on es fa una mica d’història sobre les troballes de dinosaures i del què són els fòssils i, en concret, dels ous fòssils que es troben a Coll de Nargó. També s’analitza què és un ou, amb les seves diferents formes, els ambients de posta i si els progenitors tenien cura o no del niu.  Així ens assabentem que els ous de Titanosaure eren esfèrics i d’aquí ve el nom de Dinosfera i de les formes circulars dominants de tota la mostra.

Les formes circulars dominen la mostra


L’apartat més important és on s’explica la troballa i les tècniques d’excavació, neteja i estudi del material trobat al jaciment de la vall del riu Sallent, a l’oest de Coll de Nargó. Aquí, en una gran vitrina de vidre, tenen protegit el fòssil estrella del museu: el niu d’ous de Titanosaure més gran i més ben conservat d’Europa. Relacionat amb aquest apartat hi ha una experiència interactiva per a nens i adults com nosaltres; la senyoreta Laura, que s'ocupa de la recepció del museu i presta molt bona atenció als visitants, molt amablement ens ajuda a entendre com funciona la tal “experiència”.


La posta més gran d’Europa

Experiència interactiva

El curiós del cas és que aquests ous, originàriament esfèrics, ara se’ls troba xafats com si fossin melons, i en un audiovisual ens assabentem que això és degut a la deformació que van experimentar, juntament amb els sediments que els contenia, durant l’orogènia Alpina. Així aquests ous han pogut servir per a calcular la direcció dominant dels esforços tectònics en aquesta regió.

Finalment a l’exposició es fa un repàs dels projectes de futur per tal d’augmentar els coneixements que es té fins ara dels Titanosaures. També es comenta la troballa de les restes d’un rèptil que es suposa que era depredador d’ous de dinosaure, però la cosa curiosa és que, durant el procés d’extracció de l’exemplar, aquest va ser robat i posteriorment recuperat.



Per acabar s’exposa tota una col·lecció de fòssils de mamífers, els hereus dels dinosaures, trobats a l’Alt Urgell i pertanyents a la col·lecció de Duró Vidal, dels quals s’especifica el nom, les característiques, les mides i una reconstrucció de l’animal en qüestió.



Però no marxem sense visitar la gran sala contigua dedicada a les exposicions temporals. Ara hi ha la mostra dita Què tenim sota els peus? amb material procedent del museu d’Isona i Conca Dellà, amb grans plafons informatius, vitrines amb materials relacionats, i bells models fets en resina d’animals emblemàtics del passat de les terres de ponent i els Pirineus com són un cocodril, un mamífer parent dels hipopotams, un ocell del Cretaci inferior, un Ictiosaure del Juràssic... Algunes reconstruccions estan acompanyades d’una vitrina on s’hi exposen restes originals d’aquests organismes.

Les vèrtebres i la reconstrucció d’un Ictiosaure trobat a Alós de Balaguer

Revisitem el Mirador del Cretaci



Per la tarda encara tenim temps d’anar a l’indret de Pinyes, a la vall del riu Sallent, a revisitar el Mirador del Cretaci, on tornem a gaudir de les petjades deixades per aquests grans animals i dels seus nius, i també del plafó on es mostra com  el Tossal de la Feixa, format per calcàries grises del Cretaci inferior, encavalca els materials rogencs de la fàcies garumniana de finals del Cretaci superior... cosa que ja explicarem... en una altra ocasió!