Mn. Francesc Nicolau: El problema de la contaminació atmosfèrica

Als tres discursos que tingueren sobre l’estat de l’aigua, des del punt de vista ecològic, a les jornades del Congrés Internacional Laudato Si’ i Grans Ciutats, van seguir tres ponències més sobre la qualitat de l’aire que es respira a les grans concentracions urbanes. Les tres exposicions fetes amb tot el rigor científic mostraren que es tracta d’un problema greu que demana també solucions per part dels governs sobretot.

El primer ponent exposà els resultats dels treballs estadistics molt detallats que es feren a la ciutat de Santiago de Xile, de quasi 7 milions d’habitants, després del primer «Plan de Prevención y Descontaminación Atmosférica» del 1998. De les 2.020 morts enregistrades el 1990 per contaminació atmosfèrica, s’ha passat ara a poc més de la meitat gràcies a les moltes mesures que s’han aplicat en aquest pla per minvar la contaminació. És un exemple que cal imitar, però encara queda molt per fer.

La segona exposició es referí a tot el món, en constant augment d’habitants urbans de manera que es preveu que cap al 2050 dues de cada tres persones viuran en ciutats. Se’ns diu que l’OMS ha publicat un informe que afirma que les morts atribuïdes a la contaminació de l’aire han arribat a 6,5 milions anuals, principalment infants i ancians. Per combatre aquesta causa cal tenir present molts factors. Cal respectar la salut del planeta, preservar la biodiversitat i millorar el medi ambient utilitzant tecnologies i combustibles nets. Encara hi ha països que inverteixen poc en estratègies de prevenció primària. No oblidem que val més prevenir que curar!

El tercer expositor parlà de l’aspecte ètic del problema. Com que el deteriorament de l’ambient és degut a l’activitat humana, és aquí on cal insistir, tal i com van fer al seu dia els pontífexs Joan XXIII amb Pacem in terris, Pau VI amb Populorum progressio, Joan Pau II amb Sollicitudo rei socialis, Benet XVI amb Caritas in veritate, i l’actual papa Francesc amb la carta Laudato Si’, on ens diu que: Ens acostem a la natura sense aquella obertura a l’estupor i a la meravella, ja que no parlem el llenguatge de la fraternitat i de la bellesa, sinó el llenguatge del dominador, del consumidor i del explotador dels recursos, incapaç de posar fre als seus interessos. La tecnologia basada en els combustibles fòssils necessita ser reemplaçada progressivament i sense demora. Cal, doncs que tots ens hi sentim compromesos també des del punt de vista ètic.

Mn. Francesc Nicolau: La importància de l'aigua en l'ecologia global

Els dies 13 al 15 de juliol de l’any 2017 es va celebrar a la ciutat brasilera de Rio de Janeiro el II Congrés Internacional Laudato Si’ i Grans Ciutats, que ha donat lloc enguany a l’aparició del llibre «Laudato Si’ i Grans Ciutats. Propostes d’una Ecologia Integral» publicat per l’editorial Catarata i gràcies a la fundació barcelonina Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats.

Els temes tractats, prenent en compte el contingut de l’encíclica papal, van ser: aigua, aire i residus, exposats cada tema per tres ponents competents i experts. En l’esmentat llibre apareixen tots els discursos del congrés, els nou referents a aquelles tres qüestions i els altres que es tingueren, sota la direcció del cardenal emèrit Lluís Martínez Sistach, que tanta intervenció tingué en la realització de la trobada.

Com que a les exposicions que s’hi fan dels tres assumptes dits es té present el que la ciència actual hi diu i per això cal que aquests discursos siguin coneguts. Per començar avui parlarem de l’aigua que a les grans ciutats resulta ser un recurs natural limitat. Se’ns diu que l’escassetat de l’aigua afecta avui el 20% de la humanitat i que hi ha uns desequilibris enormes en la quantitat d’aigua disponible: mentre que als EEUU se’n pot consumir 580 litres diaris per persona, a Cambotja, Haití i Uganda no poden arribar als 10 litres.

I avui dia estan passant coses, a causa del canvi climàtic, que afecten el consum de l’aigua. Cal saber-les: per exemple a Bolívia han desaparegut les glaceres que s’usaven com a fonts d’aigua per a la capital La Paz, i ja tenen problemes per al seu subministrament ja que depenen ara de les precipitacions de neu que no sempre són suficients.

També ha estat per causa del canvi climàtic que actualment l’aigua de la pluja ha minvat a les àrees del Mediterrani, i també a Xina i Amèrica Central, i els models climàtics que s’elaboren ens mostren que més enllà del segle XXI també hi haurà disminucuó a Amèrica del Nord, Brasil, Xile i Sud-àfrica. I cosa ben sabuda és que, mentrestant, la neu o el gel va desapareixent de molts llocs: Alaska, Alps, Kilimanjaro, Pirineus... i de les glaceres que van escurçant-se o extingint-se. I no cal que expliquem gaires més coses que se’ns diuen en les tres ponències dites.

Davant de tot el panorama, és clar que la humanitat ha de prendre consciència i obrar amb seny perquè, com diu l’enciclíca Laudato Si’, «Déu va donar la Terra a tot el llinatge humà per al sosteniment de tots els seus membres sense excluore nio afavorir.ne cap» i, en conseqüència, cal mirar el consum de l’aigua com a cosa pública que és de tots i és responsabilitat de tots perquè arribi a tothom. No cal dir que les autoritats públiques és bo que assumeixin el control directe de la seva distribució i no pas companyies particulars, i que ho facin tenint en compte el que els experts en el tema vagin mostrant.

Jorgina Jordà: IX TAULA D'INTERCANVI DE MINERALS DE CANYELLES

Aquest passat dissabte, dia 2 de juny, s’ha celebrat la IX edició de la Taula d'Intercanvi de minerals de Canyelles. La taula va tenir lloc al mateix indret que en les darreres edicions, l’antic gimnàs municipal, un molt bon lloc que disposa de molta claror i espai suficient per que tothom pugui exposar els seus exemplars. L’esdeveniment va comptar amb representants de pràcticament tota la geografia catalana i també companys vinguts des de Castelló, Alacant i Múrcia, fet que ens va fer gaudir d’una gran diversitat de minerals.

Tampoc van faltar lupes binoculars per que tothom pogués observar microminerals, i és que el món dels micromounts compta cada vegada amb més aficionats.

D’exemplars se’n van poder veure de tots els tipus. A nivell català, com en les darreres edicions, no van faltar els clàssics quarsos ametista i ortoses de Massabé; epidotes i axinites de Casterner de les Olles; fluorites de la pedrera Berta i també d’altres localitats com Singuerlín, Ulldemolins o Sant Fost de Campsentelles; vesuvianites d'Hortsavinyà; material de la zona del Priorat com ara galenes, marcassites o atzurites, fosfats del Turó de Montcada...

També mostres d’altres d'indrets menys habituals, com les mostres amb anatasa, zircó i brookita d'Arsèguel, bilinita de Fígols, quars de Cercs, clorita pseudomòrfica de cordierita de Mont-ras i un llarg etcètera.

Cehites Ulldemolins cristalls de 3mm

A nivell espanyol moltíssima varietat de minerals. Es va veure molt material de la zona minera de La Unión-Cartagena, tant de recent extracció com de fa ja més de vint anys i ,avui en dia, difícil de trobar: guixos de la Mina San Timoteo; esfalerites del Túnel de Jose Maestre, barites, hemimorfites i romanechites de La mina Precaución; barites, quarsos i calcites de la mina Haití, etc. També de Múrcia destacar alguns exemplars de fluorapatita de la Celia on s’hi podien apreciar microcristalls de richterita. També material d’Aragó on cal destacar les pirites, barites, calcites, sideroplesites i sofres de la Cañada de Verich, que van tenir molt bona acollida; guixos de multitud de localitats com ara Fuentes de Ebro, Montalbán, Aldehuela o Villaespesa; dolomites varietat teruelita de Calomarde; o aragonites de Monterde; i un silicat força rar i interesant, com és la donbassita de Sallent de Gállego. De la zona de llevant, es van poder veure cinabris i zeunerites de Xóvar; quarsos blaus d'Altura; quarsos hematoides de Xella de molt bona mida i amb forma de pinya; i unes mostres d’hematites  del  Cabezo de la Sal, els quals,  encara que ja es coneixien, van tornar a tenir molts admiradors.

Donbassita de Sallent de Gállego

 Quars hematoide de Xella cristall 3 cm

Hematites de  Cabezo de la Sal-Pinoso 

Del nord, no podien faltar les fluorites, barites i calcites d'Astúries: dolomites d'Eugui... I de la zona sud, goethites pseudomòrfiques de pirita de Carratraca, Màlaga; hematites pseudomòrfic de pirita de Cerro de Piedra, Montellano, Sevilla; quars i fluorita de mines Gloria, Cordova; granat de Lubrin, Almeria; wulfenita de Peroamigo, El Castillo de las Guardas, Sevilla.

D'altres regions destacar piromorfita i wulfenita de Navalagamella, Madrid; galena de Jubera, La Rioja...

Per últim, cal dir que també hi havia molt bona representació de minerals de l'estranger: material del Marroc (vanadinites, malaquites, atzurites, ...), vesuvianites de Mèxic; maragdes de Boyacá, Colòmbia; sofres de Atacama, Xile; orpiment de Perú i material de França com ara unes sanidines d'Auverge, granats de Felluns i mostres de talc i pirita de les pedreres de Trimounts.

Maragda de Boyacá, Colòmbia 1 cm

Pel que fa als intercanvis, en va haver-hi per a tots els nivells, tant pels que s'iniciaven, com pels que ja buscaven minerals concrets, o els que, fins i tot, intercanviaven exemplars de la seva pròpia col·lecció.

Abans de finalitzar la taula, va tenir lloc un petit acte protocol·lari amb l’alcaldessa de Canyelles, la senyora Rosa Huguet, la regidora de cultura senyora Mª Carme Massana, el regidor de serveis municipals el senyor José Martínez, el senyor Martí Rafel vicepresident del Grup Mineralògic Català (GMC) i el senyor Josep Soldevilla aquest darrer, creador i impulsor d'aquest esdeveniment. En aquest acte, es va agrair les facilitats donades per l'ajuntament de Canyelles per a la seva celebració i es va a donar a conèixer que es reprèn el projecte de creació d’un museu mineralògic a Canyelles, que per fi, sembla que compta amb una seu estable al centre del poble. Esperem que a la següent edició de la taula ja sigui una realitat i en puguem gaudir.

D`esquerra a dreta senyor Josep Soldevilla, l’alcaldessa de Canyelles, la senyora Rosa Huguet, el senyor Martí Rafel vicepresident del Grup Mineralògic Català, la regidora de cultura senyora Mª Carme Massana i el regidor de serveis municipals el senyor José Martínez

Els companys i amics  del Grup Mineralògic Català  van assistir, donant a conèixer les activitats que hi ha al voltant del col·leccionisme de minerals i portant les seves publicacions, entre elles, el darrer número de la revista “Mineralogistes de Catalunya” i  la seva versió en castellà, “Paragénesis”, la qual destaca pel volum dels treballs realitzats i la seva elevada  qualitat.

Només resta donar les gràcies a tots els participants, fent un esment especial a l’organitzador  de la Taula, en Josep Soldevilla, que ha posat un any més les seves energies per a la realització d’aquesta magnífica trobada.

Fins  a la propera!

Fotos: Agustí Asensi

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, fòssils del Cretaci superior (II)

Prosseguim el nostre repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci superior que es mostren a les vitrines 35, 36 i 37, i a les vitrines 1 i 2 on es guarden els holotipus dipositats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Les vitrines que contenen la col·lecció de fòssils del Cretaci

Els pisos del període Cretaci

Ara li toca el torn als darrers ammonits que van viure als nostres mars a finals del Cretaci  i dels quals tenim uns quants exemplars del gènere Mammites procedents de la població de Picofrentes (Sòria).

Altres ammonits que es poden veure són: un petit exemplar de l’espècie Lewesiceras paramplum, i dos exemplars del grup dels acantoceratacis, que són els ammonits més representatius del Cretaci superior en tot el món: Pseudotissotia sp. i Acanthoceras rhotomagense, d’aquest darrer es desconeix la localitat de procedència. 

Exemplar de Pseudotissotia. Observi’s la línia de sutura 

típica dels acantoceratacis

Com a representants dels ammonits heteromorfs dels Cretaci superior hi ha dos exemplars de l’espècie Turrilites costatus procedents de Rouen (França) i d’Erinyà (Pallars Jussà), aquest darrer es troba, però, molt deformat.

També es poden veure un parell de gasteròpodes, de tipus “conus”, pertanyents al gènere Acteonella, procedents del Prepirineu de Lleida, i un representant del gènere Lychnus procedent de Fortanete (Terol).

A les vitrines també s’hi poden veure una gran varietat d’equinoderms, entre els que cal distingir els equinoïdeus (o eriçons) i els crinoïdeus (o lliris de mar). Entre els representants dels equinoïdeus irregulars (de simetria lateral) estan els dels gèneres Micraster, Hemiaster, Echinocorys  i Galerites.

I entre els equinoïdeus regulars (de simetria pentagonal) hi ha ha dos exemplars pertanyents als gèneres Stenocidaris i Goniopygus.

També es poden veure una bonica col·lecció de plaques columnals del crinoïdeu articulat Austinocrinus erckerti, una espècie típica de finals del Cretaci superior de casa nostra. En una etiqueta adjunta s’explica que els crinoïdeus van ser molt importants al Paleozoic, però que al llarg del Mesozoic van anar davallant fins a l’actualitat en que només sobreviuen uns 12 gèneres.

I ara farem un repàs als cnidaris entre els que cal destacar els pertanyents al gèneres Placosmilia i Cunnolites, uns coralls individuals típics del Cretaci superior del nostre Prepirineu.

Entre els representants dels coralls constuctors d’esculls, hi ha un bell exemplar de l’espècie Pachygyra princeps del Santonià de Vilanova de Meià. També hi ha una altra petita colònia de cnidaris de l’espècie Aspidiscus cristatus del Cenomanià d’Algèria.

Exemplar de Pachygyra princeps

Els darrers exemplars que ens queden per veure són els foraminífers, organísmes unicel·lulars de closca calcària i vida bentònica o planctònica i que són capaços de col·lonitzar en tota mena d’ambients. Els dels grups dels miliòlids i rotalins que s’exposen a les vitrines del Museu són dels anomenats macroforaminífers pequè se’ls pot observar a simple vista. Entre els del grup dels miliòlids estan els de les espècies Lacazina compressa i Lacazina elongata.

Entre els macrofaminífers del grup dels rotalins estan els dels gèneres Orbitolina, Orbitoides, Lepiorbitoides i Siderolites.

Per acabar aquest repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci, no hem de deixar de veure els exemplars que s’exposen a les vitrines que acullen els holotipus, primers exemplars descrits de gèneres i espècies, i que serveixen de referència per classificacions i estudis peleontològics. Dins d’aquestes vitrines poden observar-se una gran varietat de fòssils de gasteròpodes, coralls, braquiòpodes, esponges...

Aquí finalitza la “visita” a les col·leccions de fòssils de l’Era Secundària o Mesozoic que s’exposen a les vitrines del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. En properes “visites” ja veurem els fòssils de l’Era Terciària o Cenozoic.