A mitjans de març del 2021, en plena pandèmia i de manera telemàtica, es va donar a conèixer aquesta nova guia geològica dels autors Joan Martí, Llorenç Planagumà i Joan Casòliva, editada pel Parc Natural del Cadí-Moixeró i amb il·lustracions d’Albert Martínez. Aquesta guia és sobretot un compendi de tots els materials de caràcter volcànic i subvolcànic, del Carbonífer superior i Permià inferior, que afloren als peus de la cara nord del Cadí i dels quals ja n’hem vist alguns exemples en aquest blog: Serra del Cadí; Serrat de la Moixa; Martinet; Prat de Cadí; Viatge a l'altra Cerdanya, però que gràcies a aquesta guia en veurem molts més.
La guia està
estructurada en tres capítols, el primer dels quals fa una àmplia introducció a
la vulcanologia tot analitzant, amb fotos i didàctics esquemes, els indrets on
es produeix aquest fenomen, els productes que generen, així com també els
diferents tipus de magmes i el llarg trajecte que aquests han de fer fins a la
superfície on es converteixen en laves expulsades per volcans més o menys explosius
segons la composició i condicions de pressió i temperatura dels magmes que els
originen.
El segon
capítol està dedicat a donar un cop d’ull al vulcanisme de caràcter explosiu que
va tenir lloc per aquestes contrades entre el Carbonífer superior (finals del
Westfalià i Estefanià) i els inicis del Permià inferior (Autunià) i que es
correspon amb les darreres empentes de l’orogènia Herciniana, la qual va
culminar amb la formació del supercontinent Pangea. També s’analitza com i quan
es va formar l’actual Pirineu com a conseqüència de l’orogènia Alpina.
En el tercer
i darrer capítol es descriuen 12 itineraris que van d’est a oest tot seguint l’evolució
del fenomen, des d’un vulcanisme molt explosiu, el qual és indicatiu del règim
compressiu de finals de l’orogènia Herciniana, fins a un vulcanisme més “tranquil”
que indica un canvi de tendència cap a un règim distensiu de trencament de
Pangea i l’inici del cicle alpí, el qual culminarà amb l’orogènia Alpina que va
aixecar les actuals serralades.
Els
itineraris, indicats sobre un mapa general, estan estructurats en forma de
fitxes amb una sèrie de símbols que ens indiquen la dificultat de l’itinerari i
la seva duració aproximada, si a l’aflorament es va a peu o en cotxe, tipus de
roques i la seva edat, tipus de dipòsit, etc... i a cada itinerari ens informen
de l’accés als diferents afloraments que podem visitar, alguns tan emblemàtics
com les riolites de Grèixer, les ignimbrites de Castellar d’en Hug, les dacites
de Prat d’Aguiló i del Querforadat, les andesites de coll de Vanses o les
traquiandesites basàltiques del serrat dels Esquerps. Per finalitzar, la guia
disposa d’un glossari, que explica la terminologia científica que apareix en el
text, i una àmplia bibliografia. La nostra biblioteca del Museu aviat disposarà
d’un exemplar d’aquesta guia. Així que des d’aquí desitgem que en gaudiu força!
