El dia 14 de
juliol de 2015, la nau americana New
Horizons va passar a només 12.472 Km de distància del planeta Plutó i
d’aquest fet ja em vam donar notícia en aquest blog (si voleu veure la ressenya,
cliqueu aquí), i ara ja ha començat a enviar multitud de dades. La
transmisió d’aquestes dades durarà 16 mesos, però això no vol dir que el que a
poc a poc va enviant no es pugui començar a analitzar. De moment ja s’hi han
vist dos detalls interessants i que ja han estat publicats; un d’ells és que
sobre la seva superfície s’hi han vist com uns fluxos de gel, com ara les
nostres glaceres terrestres, encara que no poden ser pas d’aigua perquè Plutó
té una temperatura superficial de 235 graus sota zero i amb aquestes condicions
l’aigua només pot fer roques molt sòlides i immòbils. Com pot ser que hi hagi
formacions d’aquest tipus en el planeta?
William McKinnon (www.news.wustl.edu)
La resposta
és òbvia, ens diu un dels investigadors de la missió, William MacKinnon: són
“geleres” de nitrogen. Aquest gas es fa líquid a 210º sota zero, i amb més fred
comença a granular-se, per això no és estrany que pugui fer formacions
semblants a les geleres de neu que veiem a la Terra. Alan Stern, un altre dels
investigadors dels aparells de la New
Horizons, ens diu que possiblement hi ha tot un oceà d’aquest gas sota la
seva superfície glaçada. Ara bé, comparant les noves imatges que ens van
arribant amb altres de més antigues que ja es tenien, es veu que algunes regions
han estat remodelades de fa poc, i fins i tot s’ha vist que alguns materials
han estat transportats d’un lloc a un altre. Podria ser això últim causat també
per vents?
L'atmosfera de Plutó vista a contrallum (www.t13.cl)
L’altre
detall que ha transmès la nau és sobre l’atmosfera de Plutó. Quan s’allunyava
ja del planeta n’ha pres fotografies. En són la visió des de la cara oculta. I
què s’hi veu? Un halo lluminós al voltant de l’astre a causa de l’atmosfera que
el rodeja retroil·luminada pel sol. La imatge permet distingir dues capes en
dita atmosfera: una de més densa, que s’estén fins a uns 50 Km d’altitud, i una
altra de més tànue que arriba fins als 130 Km. Què dir-hi? Ni els mateixos
experts no ho saben. Michael Summers, un altre dels investigadors de la NASA,
diu: «És un misteri. L’atmosfera arriba molt més amunt del que els nostres
models preveien.»
I nosaltres,
què hi direm a tot això? Doncs que la naturalesa ens va descobrint cada vegada
més i més coses de l’obra de Déu i no podem pas deixar de lloar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada