Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 12 de desembre de 2018

Isabel Benet: MONTSEC, la muntanya de ponent (I)


Amb motiu de la incorporació, el passat 17 d’abril, de la Conca de Tremp-Montsec a la xarxa de Geoparcs Mundials, que promou l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), volem iniciar aquí la descripció d’una sèrie d’itineraris que ens ajudaràn a conèixer una mica millor aquesta zona, a cavall de les comarques de la Noguera, l’Alt Urgell i els Pallars, reconeguda internacionalment per la seva riquesa geològica.

Montsec de Rúbies (o de Meià) vist des del port d’Àger

Aquest nou Geoparc, dit oficialment Geoparc Orígens-Pirineus Catalans (i que s’afegeix al ja existent Geoparc de la Catalunya Central), té el seu cor a la serra del Montsec, dita la muntanya de ponent pels qui la contemplem des del llevant estant, des d’on es veu com un sol pic aïllat, escarpat pel sud i més suau al nord, però que en realitat es tracta d’una serra allargada, orientada E-W i tallada transversalment pels rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i riu Boix, tots ells afluents del Segre, i que divideixen la serra en tres parts: el Montsec d’Estall (la part més occidental i ja dins l’Aragó), el Montsec d’Ares (la part central) i el Montsec de Rúbies o de Meià (la part més oriental), tot formant els congostos de Mont-rebei, Terradets i Pas Nou respectivament. Per això el topònim Montsec no prové de la sequetat del terreny sinó del mot séc (cicatriu, solc, tall, rascada...)

Situació i xarxa de carreteres al voltant del Montsec

Situació de les tres parts en que es divideix el Montsec

A tall d’introducció geològica general podem dir que al Montsec aflora una sèrie sedimentària mesozoica (Era Secundària) prou completa, que va des dels materials més antics pertanyents al Triàsic (fàcies Keuper), seguit pels del Juràssic inferior i mig, i finalment els del Cretaci inferior i superior. Per això el Montsec és un bon lloc per a fer diversos itineraris transversals a la serra, tot observant les característiques d’aquesta sèrie les quals ens ajudaran a introduir conceptes com els de columna estratigràfica, llacuna estratigràfica, mapa geològic, tall geològic, tectònica, història geològica, correlacions... També s’ha de dir que la serra del Montsec està geològicament limitada, a l’est i a l’oest, pels conglomerats de l’Era Terciària.

Mapa geològic esquemàtic del Montsec, 
extret de Gestació i naixement de la serra del Montsec

Amb aquests itineraris, alguns més senzills que d’altres, no sols veurem les roques que formen el Montsec i els seus voltants, sinó que també veurem alguns aspectes de la flora, la fauna, així com interessants elements relacionats amb la història humana. Per a l’elaboració d’aquests itineraris ens hem basat sobretot en la guia geològica Gestació i naixement dela serra del Montsec, de Joan Rosell, i en el Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera, de Josep M. Mata-Perelló, Joaquim Sanz i Josep Font.

La població més important, des de la qual es poden fer incursions radials als diferents “montsecs”, és Balaguer, capital de la Noguera situada a la riba del riu Segre i als peus del turó on s’aixequen les ruïnes del Castell Formós, d’origen andalusí i que després fou palau dels comtes d’Urgell. Per al primer itinerari, des d’aquí ens hem de dirigir, via Artesa de Segre, cap a Vilanova de Meià, bonic poble situat a l’extrem més oriental del Montsec.

Vilanova de Meià, arraulida al voltant d’un turonet

Situació de la Vall de Meià

L’anomenada Vall de Meià, per on discorre el riu Boix i la seva xarxa d’afluents, és una conca triangular estructurada entre la serra del Montsec de Meià, la Muntanya de Sant Mamet, el Cogulló i Serreta de Sant Pere, i en ella s’escampen els principals nuclis de Vilanova, Santa Maria i Gàrzola. En aquest primer itinerari sortirem de Vilanova de Meià i ens enfilarem al Puig de Meià on es troba l’ermita romànica de la Mare de Déu del Puig i a les restes del castell de Meià tot observant les roques que afloren pel camí.

Esquema de l’itinerari

Per començar cal deixar el cotxe a l’aparcament del costat de les piscines del poble i pujar pels costeruts carrers fins a la part alta on hi ha l’església de Sant Salvador (s. XIII-XV) en la qual hi destaca la portalada de ponent amb sis arquivoltes gótiques, una mica malmeses per les inclemències del temps. I com a curiositat cal dir que les campanes són en realitat caps d’obús de la guerra civil.

Portalada gòtica de l’església de Sant Salvador

Caps d’obús fan la funció de campanes

Al darrera de l’església, on hi ha un pal indicador, comença el camí vell de Meià, pel qual iniciem l’itinerari tot pujant en diagonal (direcció NW) cap al marcat coll de Meià. A mitja pujada apareixen unes pedres de color verdós que es disgreguen en forma de boles: es tracta de les ofites de la fàcies Keuper (Triàsic superior), unes roques ígnies subvolcàniques formades principalment per clinopiroxens (augita) i plagiòclasis (labradorita). Aquests materials estan íntimament relacionats amb el trencament del supercontinent Pangea i l’obertura de l’oceà Atlàntic.

Disgregació en forma de boles de les ofites del Keuper

Un xic més amunt, a la dreta del camí i sota un camp de conreu, afloren les típiques argiles i guixos de colors bigarrats de la fàcies Keuper. Podria ser que aquests materials tinguessin sals al seu interior ja que el barranc que baixa del coll de Meià se l’anomena Barranc de la Salada.

 Aspecte de les argiles i guixos de la fàcies Keuper

Seguidament el camí comença a pujar tot fent llaçades sota el cingle dels Escallissos que conforma el Puig de Meià a on ens dirigim. Ara pel camí afloren unes margues ocres pertanyents al Juràssic inferior (Lias), les quals contenen fauna marina de l’època tals com l’ostrèid Gryphaea, belemnits, restes de ammonits...

Aspecte de les margues ocres del Juràssic inferior

Fragment de belemnit del Juràssic inferior (Lias)

Ostrèids del gènere Gryphaea al barranc del riu Merler

Més amunt, sortint del bosc, trobem les dolomies negres del Juràssic mitjà (Dogger). A partir d’aquí comencem a tenir enlairades vistes de la vall de Meià. A mesura que ens acostem a l’ample coll de Meià comença a treure el cap la cinglera superior del Montsec, amb la Roca Alta i la Roca dels Arcs, objectius del segon itinerari per la serra.

Aspecte de les dolomies negres del Juràssic mitjà (Dogger)

Vista de la Vall de Meià des del coll de Meià

La cinglera superior del Montsec des del coll de Meià

Des del prat que està just sota el coll de Meià, tenim a mà esquerra els corrals, un xic descurats, de la cabana del Pansot. Des d’aquest punt veiem un pal indicador situat al coll per on passa la pista que mena al Puig de Meià, però no ens cal arribar-hi car des d’aquí prenem un corriol a la dreta que va pel caire del cingle format per les calcàries del Cretaci inferior. Per aquest corriol arribem directament a l’altiplà on s’aixeca l’ermita romànica de la Mare de Déu del Puig (s. XI), la que fou antiga església parroquial de Sant Cristòfol del poble medieval de Meià o Vila Vella. Es tracta d’una notable construcció d’una nau, rematada per un absis i un petit campanar d’espadanya d’època posterior. Al seu costat, aprofitant l’edifici de l’antiga rectoria, s’hi ha habilitat un refugi. Aquí trobem diversos plafons informatius, un dels quals és sobre la geologia del Montsec i la Vall de Meià.

Façana sud de l’església de la Mare de Déu del Puig de Meià

Plafó geològic del Montsec i la Vall de Meià

Des d’aquí anem a l’extrem est del turó per tal de donar un cop d’ull a les restes del castell de Meià (s. XI), el Castrum Mediani que ha donat nom a la zona i on podem veure la base d’una torre cilíndrica, envoltada per un vall o fossar, i més avall alguns panys de muralla i una cisterna.

Restes del castell de Meià


Tornem a l’altiplà i anem per la pista d’accés al santuari fins al pal indicador sobre el coll de Meià i que ara travessem per continuar pel camí vell de Meià. Passem pel costat dels corrals de la cabana del Pansot i anem a sortir a l’ample llom carener, dit la Serreta, entre els barrancs dels Escallissos (a l’esquerra) i el riu Merler (a la dreta) on a les calcàries del Cretaci inferior trobem les seccions d’alguns coralls.

Seccions de coralls

El cingle superior del Montsec de Meià des de la Serreta

Anem pujant per aquest llom i més endavant, quan comencem a planejar i veiem la cabana de Cal Nari a l’altre costat del barranc, trobem a mà esquerra unes fites de pedra que menen, entre l’alzinar, al dolmen de la Lluella del Llop II, petita construcció megalítica amb la coberta trencada però que conserva dempeus la llosa de la capçalera i les dues laterals. 

Dolmen de la Lluella del Llop II

Retornem al camí principal i, poc després, una altra sèrie de fites, també a l’esquerra, ens condueixen al dolmen de la Lluella del Llop I, construcció amb una gran coberta inclinada, per haver-se ensorrat la llosa que la suportava d’un costat, de manera que sembla un parany (“lluella” o “lloseta”) per caçar animals, i d’aquí els seu nom.

Dolmen de la Lluella del Llop I

Aquí finalitza el primer itinerari per la serra del Montsec i el retorn el fem pel mateix camí de l’anada de manera que el recorregut serà d’uns 9 Km en total i un desnivell positiu d’uns 400 m. En el següent itinerari, més exigent, pujarem a la Roca dels Arcs i la Roca Alta, des de la font de Paús, per tal d’observar d’aprop les roques del Cretaci superior que vesteixen el cingle més alt del Montsec.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada