Ja fa just
dos anys que un grup d’Amics del Museu vam fer una visita al sector de Fumanya.
En aquella ocasió les explicacions es van centrar sobretot en la naturalesa
dels materials que formen la fàcies garumniana (finicretaci) consistents en
argiles, guixos, margues, calcàries lacustres i lignits, uns carbons de baixa
qualitat l’explotació dels quals va exhumar un important jaciment de petjades
(icnites) de dinosaures sauròpodes, a més d’altres restes i fòssils.
Avui dissabte
22 d’octubre ens hem reunit una bona colla a l’àrea de servei de Cercs per tal
de fer un itinerari complementari d’aquell de fa dos anys, i encara que el cel
gris ens amenaça amb pluja, tots plegats marxem per la C-16 en direcció al
Túnel del Cadí i, en arribar al Collet, ens desviem per la B-400 en direcció a
Saldes fins al Mirador del Pedraforca on està prevista la primera parada del
dia.
La primera parada al Mirador del Pedraforca
Poc després
de deixar a mà dreta el petit nucli de Maçaners, arribem a l’esmentat mirador
situat a frec de la carretera B-400; i just en el moment d’aparcar els cotxes i
reunir-nos per a escoltar les explicacions pertinents... es posa a ploure!. I,
a més, se suposa que des del Mirador del Pedraforca, es veu el Pedraforca...
doncs avui, i com era d’esperar, els Pollegons estan ben coberts de núvols,
sort que tothom ja coneix prou bé la fisonomia d’aquesta impressionant muntanya
tan carregada de bellesa estètica.
En aquest
mirador hi ha una mena de monument amb una llegenda escrita segons la qual el
Pedraforca deu la seva forma a la lluita d’un cavaller amb el dimoni, però aquí
se’ns explica que l’actual morfologia d’aquesta muntanya es deguda a la
deformació de les roques durant l’orogènia Alpina i la posterior erosió per
part dels agents meteorològics que l’han anat esculpint i modelant al llarg de
milions d’anys.
Després
d’aquestes explicacions, tornem als cotxes per tal de dirigir-nos a la segona
parada situada al Mirador de la Pleta de la Vila (o Pleta Palomera), enclavat a
mig aire del vessant nord de la serra d’Ensija. Per arribar-hi, continuem per
la mateixa carretera fins al coll de la Trapa, on ens desviem a mà esquerra per
una pista asfaltada, i un cop deixem els cotxes aparcats davant l’oficina
d’informació del Parc d’Aventura de Palomera, caminem uns metres pel camí
anomenat Sender del Bosc de Palomera fins a l’esmentat mirador situat al
caire d’un petit cingle.
Reunits al Mirador de la Pleta Palomera
Abans d’arribar-hi,
però, observem l’aspecte dels materials de la Formació Calcàries de Vallcebre, que són d’origen lacustre perquè
en elles es troben restes de caròfits (o algues verdes) molt semblants a les
que es troben avui dia en els fons i marges dels estanys. Però des del mirador,
i per culpa de la boira, en prou feines podem entreveure el motiu de l’explicació
d’aquesta parada: la caiguda i posterior desplaçament de grans blocs de roques
calcàries despreses del cingle per causa de l’erosió de les argiles garumnianes
que es troben a la seva base... però ens prenem aquestes vicissituds amb alegria
i bon humor.
Els despreniments de la zona dels Terrers entre la boira
Després, uns
quants “valents” ens dirigim cap al NW per un sender marcat amb estaques de
fusta fins a un balcó, protegit per una barana de fusta, des d’on veiem el Roc
de Palomera, un gran bloc aïllat i separat del cingle, damunt del qual s’hi han
trobat les restes de 27 cases de planta rectangular corresponents a un poblat
de pastors que fou habitat entre els segles XII al XV.
Al balcó del Roc de Palomera
Restes de parets del poblat medieval
Des d’aquest
balcó tornem a l’aparcament per agafar els cotxes i anar a la següent parada
situada a l’àrea de pic-nic de la Mina Tumí. Per això continuem per la mateixa
pista asfaltada per la qual passem a frec de les antigues pedreres del coll de
Pradell on s’hi havia extret carbó, i també creuem les vies d’un trenet que
anava fins la Mina Enriqueta i que el consorci “Ruta Minera” volia restaurar
per fer-ne un tren turístic.
Els trenets de la Mina Enriqueta
A partir d’aquí
la pista baixa amb un desnivell del 20% fins a l’àrea de pic-nic de la Mina Tumí
on tornem a deixar els cotxes i ens dirigim a la riba d’una bassa que s’ha
format al peu d’una antiga pedrera. Aquí, i sota una pluja intermitent, se’ns
explica l’origen dels carbons els quals van ser explotats en forma de mines de
galeria fins l’any 1980, moment en què passen a ser explotats a cel obert fins
l’any 1989, època en la que cessa l’activitat minera en aquest sector.
Bassa al peu de la pedrera de la Mina Tumí
També, i amb
l’ajut d’un parell de plafons informatius, se’ns explica la mena de dinosaures
(anomenats Titanosaures) que hi van deixar aquí els seu rastre en forma de
petjades (icnites) i d’altres restes com ossos, closques d’ous i impremtes de
pell.
Amb els
cotxes seguim baixant per la pista fins al Pla de la Barraca des d’on ens
dirigim, per un camí ample i amb escales de fusta, cap a les parets del serrat
d’Estavella, format pels estrats quasi verticals de les Calcàries de Vallcebre. Aquest serrat està perforat per dos túnels,
a través dels quals passaven les vagonetes d’un telefèric de 7Km de llargada que
portaven el carbó, que s’extreia de la zona del Pradell i Tumí, cap al Collet,
indret que es troba a la cruïlla de la carretera de Saldes amb la C-16, on era
carregat al tren que anava fins a Manresa i Barcelona. A l’interior del primer
túnel hi ha uns plafons amb fotografies antigues d’aquest telefèric.
En aquest
punt també hi ha una estaca de fusta amb una placa que ens recorda que a l’interior
d’aquestes calcàries es troba el famós Límit K-T, entre el Mesozoic i l’Era
Terciària, moment en el qual es van extingir els dinosaures que van deixar aquí
la seva petja. Així arribem al final de la rampa on es troba el Mirador de
Vallcebre, punt on s’estableix la quarta i darrera parada del dia.
Reunits sota la pluja al Mirador de Vallcebre
Com que
segueix plovent, per a variar, rebem les explicacions pertinents sota la volta
del túnel. Aquí, amb l’ajut de plastelina i una caixa d’ous, se’ns explica la
morfologia de la cubeta tectònica de Vallcebre i a què és deguda la seva
forma arrodonida i tancada en ella mateixa, fruit de la interferència de dos
sistemes de plecs de direccions quasi ortogonals.
Finalment ens
dirigim al pàrquing del futur Centre d’Interpretació de Fumanya (que segueix
tancat i barrat), per tal de donar un cop d’ull al despreniment que es va produir
al maig d’aquest any, i del qual vam ser informats per en Xavi, qui ens va
deixar un comentari d’aquest fet lamentable en la ressenya de Fumanya del
nostre blog.
Aspecte del despreniment del maig d'enguany
El dinar estava boníssim
Com ja s’ha
fet molt tard, i fa un fred que pela, marxem tots plegats a fer el tradicional “dinar
de germanor” al mateix restaurant Santa Bàrbara de Sant Corneli de fa dos anys on,
a més d’un bon i abundant dinar, molt ben servit, t’amenitzen les postres amb música en directe.
Així ens vam acomiadar fins la propera sortida, la de primavera, en la qual
esperem tenir més sort amb la meteorologia.
