Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 14 d’agost de 2018

Mn. Francesc Nicolau: LA VISIÓ MÉS COMPLETA DE PLUTÓ

Segurament recordeu que la sonda New Horizons que va ser llançada a l’espai el 19 de gener del 2006 amb l’objectiu d’anar fins a Plutó per estudiar-lo. Aleshores Plutó encara era el nové planeta del sistema solar, però a partir del 24 d’agost d’aquell mateix any se’l va considerar com a un “planeta nan”, un objecte més del «Cinturó de Kuiper». Alan Stern, l’investigador principal del projecte d’estudi de Plutó, va publicar a la revista Investigación y Ciència del passat mes de juny, un llarg article dedicat a resumir les observacions fetes fins ara per la sonda New Horizons.

Recreació de la sonda New Horizons

Llançament de la sonda des de Cap Canaveral (USA)

La història d’aquesta sonda és molt llarga. La NASA, després de cancel·lar l’any 2000 una possible missió a Plutó pel seu alt cost, cosa molt protestada pels científics, va acceptar que es fes un concurs d’idees per a una realització més econòmica. Es van presentar cinc propostes i va guanyar la de Sol Alan Stern amb un presupost de 650 milions de dólars.

Sol Alan Stern (1957)

La sonda, llançada el 19 de gener del 2006 com ja s´ha dit, va arribar al seu màxim acostament a Plutó el 14 de juliol del 2015. En l’article l’Alan Stern ens explica com ell i Charles Bolden, director de la NASA, així com també nombrosos astrònoms, aquell dia esperaven amb neguit la resposta de la sonda que ja tenia posats en marxa els seus aparells, i en rebre el senyal correcte hi va haver un gran esclat d’alegria.


La sonda no es va quedar en òrbita de l’astre, però en va obtenir una gran quantitat de dades. Més de 400 observacions, d’una durada de 8 minuts, fetes amb set aparells molt sofisticats que analitzaven la temperatura, la pressió atmosfèrica, la densitat i la composisció de l’atmosfera, les interaccions amb el vent solar i altres detalls i, a més, amb les fotografies es va confeccionar un mapa molt complet de Plutó.

Els aparells de la sonda

L’estudi de les dades i la seva interpretació va durar uns quants mesos i amb elles s’ha pogut tenir una nova visió de l’astre, perquè a més del seu diàmetre, 2.377 Km (una mica més gran del que es creia), s’ha vist que la seva densitat mostra que ha de tenir una capa d’aigua líquida a les seves profunditats. Tampoc la seva superfície és tan plana com es creia: hi ha muntanyes que arriben a 4.500 m d’alçada amb vastes glaceres de gel de nitogen, falles de molts quilòmetres, terrenys caòtics, penya-segats de metà. La gelera més gran ha rebut el nom d’Sputnik Planitia i cobreix una àrea de 800.000 Km².

Imatge de Plutó presa per la New Horizons 

La New Horizons també va prendre detalls dels cinc satèl·lits de Plutó, i que us ho explicaré en una altre capítol, i ara està seguint la seva marxa per l’espai camí del seu proper objectiu: l’astre kuiperià 2014MU69 del qual també en farà un estudi i això serà a primers del 2019. Els seus aparells es troben en bon estat i els de la NASA es mostren optimistes. Ja ens diran alguna cosa quan es produeixi l’encontre.

Cap comentari:

Publica un comentari