Santa Maria de les Mines, Sainte
Marie-aux-Mines, és un petit poblet situat al val d'Argent, al massís dels
Vosgos i al cor de l'Alsàcia, a França. El mateix nom del poble com el de la
vall on estar situat ens donen força pistes per endevinar que es tracta d'un
poble miner on, principalment, s'hi explotà l'argent o plata.
Quan hom passeja per aquest bonic
poble de seguida es dóna compte del passat esplendorós que va poder assolir.
Autèntics palaus, avui dia molts d'ells damnificats per l'abandó i el pas del
temps, cases senyorials, i cases de gent treballadora però totes elles seguint
l'essència de l'arquitectura d'aquesta zona de l'Alsàcia, on la pedra i la
fusta en són protagonistes absoluts.
I és en aquesta localitat, i des
de 1963 on se celebra de forma ininterrompuda una important fira de minerals,
fòssils i bijuteria, tan important que es pot afirmar que és la segona més
important, tan sols darrere de la de Munic a Alemanya. A nivell internacional
resultaria ser la tercera més important darrere de la ja mencionada de Munic i
amb la de Tucson a Arizona, USA, al capdavant.
Un es pregunta com pot ser què en
un lloc tant "apartat", en un poble tan petit, que no arriba als 6000
habitants, no massa ben comunicat amb infraestructures importants, es pot assolir
romandre entre les tres primeres fires de minerals més importants del món? La
resposta no la tinc pas, però durant els anys que he visitat la fira, ja en són
sis, un percep moltes ganes per part de la gent del poble de què segueixi
endavant i, sobretot, l'alcalde del llogarret, en Claude Abel, es desviu perquè
tot rutlli el, millor possible. S'hi
treballa molt, durant molt de temps, dit i fet la fira són -oficialment- 4
dies, però la feinada ve molts dies abans de l'inici i s'acaba molts dies
després del final de la fira. I que la fa tan especial i tan estimada per
tothom? Doncs la ubicació de la mateixa, en ple centre del poble, a l'aire
lliure i en pavellons municipals i altres instal·lacions com en són el teatre,
la piscina climatitzada, el col·legi, etc. De fet, inicialment, les primeres
edicions es van realitzar al teatre i amb els anys i la demanda de nous
comerciants vinguts dels quatre punts cardinals, la fira va anar creixent i
creixent fins al que ha esdevingut avui dia.
Tornant als orígens i geològicament
parlant, Santa Maria de les Mines es troba al massís dels Vosgos, que neix del
moviment de plaques tectòniques formant un sistema d'horsts i gràbens
(massissos i fosses tectòniques), separats entre ells per falles normals. La
rigidesa dels materials que formen els horsts i la circulació de fluids
hidrotermals rics en elements natius com la plata, afavoriren la creació de
vetes mineralitzades, motiu pel qual foren explotades pels miners. Si fem un
tall imaginari NW-SE de la zona a gran escala, tenim a l'esquerra el massís
dels Vosgos, on es troba Santa Maria de les Mines; la fossa tectònica del Rhin:
i a la dreta i ja al veí país germànic, l'altre horst, el massís que
conformaria la Selva Negra.
S'ha descobert recentment que la
mineria a la zona de Santa Maria té el seu origen durant l'època romana, als
anys 200 a
C, i no a l'edat Mitjana com es creia. La història minera a la zona doncs, és
ben llarga, amb els seus alts i baixos, i on s'han extret minerals de plata,
coure, arsènic i cobalt principalment. Les explotacions van estar en actiu fins
ben entrar el s. XVIII. Avui en dia, hi ha mines visitables al públic, com la
mina Tellure, on s'explica amb tot de detall la història minera i social de la
zona i, fins i tot, es pot visitar alguna de les galeries que van ser
explotades a la recerca dels preuats minerals.
Parlem ara d'allò que és la
mateixa fira. Es podria dir que es pot dividir en dues grans zones. La primera
i principal és la Mineral Zone. La segona, més petita, però no menys important
és la Gem Zone. Com el seu nom ens indica, una estaria dedicada a minerals i
fòssils, i l'altra a les gemmes, ja sigui en forma de bijuteria, pedra tallada,
pedra polida, etc.
Us puc parlar de la Mineral Zone,
doncs el que a mi m'agrada són els minerals i em fixo gairebé exclusivament en
ells. La Mineral Zone és la que ocupa la major part de la fira i alhora es
divideix en sectors entre els quals destacaria:
-Teatre -Piscina -Liceu -Parc
Jules Simon –Val Expo i -Zona de carpes exteriors al carrer.
Cada una d'aquestes
"zones" interactuen entre elles i es poden trobar bons minerals en el
racó menys pensat i en qualsevol moment. Això fa que col·leccionistes i
comerciants també interactuïn contínuament, uns per aconseguir aquell exemplar desitjat,
els altres per aconseguir aquell lot al millor preu possible per després vendre
en altres fires -fins i tot en la mateixa fira-.
La fira dura oficialment quatre
dies. S'inicia un dijous o un divendres, els anomenats "professional
days" i divendres i dissabte que corresponen als "públic days".
De totes maneres és bo per aquell que vulgui algun exemplar destacat anar-hi
quan abans millor, doncs la fira ja comença alguns dies abans de l'obertura
oficial del dijous.
En aquesta fira es veuen molts
minerals i comerciants marroquins. Això és normal a causa de la important
varietat mineral que ofereix un país com Marroc, on existeix una mineria tipus
"artesanal" que ha permès importants troballes. La geologia del país
també ajuda, però ajuda encara més l'afany dels miners artesans a la recerca
d'aquests petits tresors. El fet que el Marroc en part fou colònia francesa,
també ha creat un important vincle entre els dos països, i finalment esmentar
que com és una fira que es fa a finals del mes de juny, tot just abans de
l'estiu calorós al Marroc, es poden veure la majoria de les
"novetats" que els buscadors locals han aconseguit extreure durant
l'hivern i la primavera; i per a ells, Santa Maria és un important aparador a
l'hora de donar a conèixer aquelles noves espècies minerals trobades o espècies
ja conegudes que apareixen amb diferents cristal·litzacions i hàbits a les
trobades fins al moment, etc.
En el recinte del Teatre exposen
una colla de comerciants que podem considerar d'alt nivell gràcies a les exemplars
que exposen que són de molt alta qualitat i, per tant, a preus assequibles per
a poques butxaques. El sol fet de contemplar els minerals que s'exposen allí
durant els dies de Fira, fa que sigui una bona excusa per realitzar la
peregrinació fins a l'Alsàcia.
És doncs, una fira molt única, molt especial, per l'entorn, per la gent,
per les converses amb amics i coneguts, pel menjar i pel beure -val la pena
recordar que els vins de la zona estan reconeguts internacionalment-, pel
paisatge i, sobretot, el que fa de nexe de tota aquesta corretja de
transmissió...els minerals! Únics cada un d'ells, bonics, rars, de molts colors
i de formes i de brillantors. Una fira que és com un sentiment. Això és el que
representa Sainte Marie-aux-Mines.
Fotos:Carles Manresa
