Va ser l’any 2014 que vam visitar aquestes salines de muntanya conegudes com el Salí de Cambrils i situades al nord de la comarca del Solsonès al límit amb l’Alt Urgell.
Per aquella època les instal·lacions ja estaven força recuperades perquè faltava poc més d’un any per a la inauguració oficial, però vam prometre que hi tornaríem a fer una visita com cal.
Així és que el passat diumenge 21 de juliol fou el dia assenyalat per complir la tal promesa, no sense abans haver contractat una visita guiada per la Srta Sílvia Ruiz (experta salinera) qui ens va acompanyar per les instal·lacions i explicar totes les tècniques de cultiu, recollida i emmagatzematge de la sal ecològica que es produeix avui a les modernes eres de evaporació.
Comencem el recorregut visitant les antigues eres d’evaporació, a les quals arribava l’aigua salada procedent d’unes fonts superiors i que actualment ja no ragen. La dissolució d’aquestes sals, procedents del rentat dels materials de la fàcies Keuper (Triàsic superior), provoquen el col·lapse de les calcàries que tenen damunt, les quals s’esllavissen en forma de tarteres de grans blocs. Hom assenyala la crisi sísmica del s.XV a Catalunya com la responsable de l’inici d’aquesta gran esllavissada.
La Sílvia també ens assenyala la presència d’uns tamarius (Tamarix sp.) que són uns petits arbres que suporten bé certa salinitat en el sòl on creixen i que per això és típic trobar-los a les nostres costes però no tan a l’interior de les muntanyes. Des d’aquest punt més alt, anem baixant tot passant a frec d’una bassa que recull l’aigua del riu Fred i que alimentava un canal que feia funcionar tot uns seguit de molins.
Així, a l’entrada d’una vistosa gorja, passem a tocar de l’única font salada que funciona actualment, les aigües de la qual són conduïdes a través d’un sistema de canalitzacions de fusta cap a les noves eres d’evaporació situades a la sortida d’aquest estret.
A dalt de tot de la gorja tenim l’edifici restaurat d’un antic molí fariner on s’ha instal·lat una sala d’exposicions, amb plafons que expliquen la història i el funcionament de les salines i dels molins, a més d’altres informacions com les característiques de la sal que aquí s’explota. Al pis inferior també es conserva, en perfecte estat, el mecanisme de l’antic molí fariner.
Seguim baixant per l’estret seguint la canalització de l’aigua salada i la canalització de l’aigua del riu que ara només fa funcionar l’actual molí de sal però que havia fet funcionar, a més del molí fariner que acabem de veure, un molí de pinso i un molí pelador.
A la sortida de la gorja visitem el modern magatzem, un gran espai que sembla una sala de ball que serveix per guardar la sal en sacs i com a sala polivalent per a fer-hi exposicions temporals. A l’interior d’aquest magatzem també es troba el molí que es fa servir avui dia per, si cal, moldre la sal.
Finalment sortim a les modernes eres d’evaporació, allà on es cultiva i recull la sal per ser emmagatzemada en un petit cobert on s’acaba d’assecar abans de ser ensacada i molta. De pujada cap al centre d’acollida, encara passem a frec de l’antiga teuleria on es coïen les rajoles de la base de les eres d’evaporació i les teules dels edificis.
Situats de nou al punt de sortida d’aquest circuït circular per les salines, ens acomiadem de la Sílvia, a qui dediquem un aplaudiment pel seu guiatge, però no finalitzem del tot la nostra visita ja que ara toca fer un bany a la piscina d’aigua salada, la qual té una concentració semblant a la de la Mar Morta i conté unes algues que donen una tonalitat rosada a aquestes aigües i les fa molt terapèutiques.
Les aigües ens han deixat com nous... totalment relaxats i amb la pell finíssima! Així que després de prendre uns refrescs al bar Ca l’Agustí de Cambrils, ens acomiadem dels companys i tornem per la carretera que passa sota el mirador de Serra Seca, on parem per a contemplar com el sol s’amaga darrera la Serra d’Aubenç.
