L’espai reservat a exposicions del saló Expominer d’enguany, celebrat els passats dies 11, 12 i 13 de novembre, el van ocupar conjuntament la Facultat de Geologia, l’Institut de Ciències de la Terra "Jaume Almera" (ICTJA) i l’Institut Geològic de Catalunya, per tal de donar a conèixer i animar les noves generacions a estudiar aquesta disciplina que, per fora, sembla molt aspre, però que, un cop hi ets dins, hom la troba apassionant. Però… com transmetre una passió com aquesta? Per a aconseguir-ho el lema de l’exposició fou: “Viu la Geologia!”, títol que trobo del tot encertat, perquè l’autèntic geòleg (amb estudis o sense) fa de la seva carrera o afició una manera de viure.
L’atractiu més gran de l’exposició fou una vitrina on s’exhibia la que pretenia ser la roca més jove de la Terra: una mostra de lava procedent de El Hierro, ara tant d’actualitat degut a les recents erupcions que tenen lloc en aquesta illa canària, amb una sèrie d’explicacions ofertes pel Comité científico de evaluación y seguimiento de la erupción de la isla de El Hierro (Excmo.Cabildo de la isla de El Hierro).
Aprofitant l’avinentesa un plafó ens informava de la tasca que duen a terme els professionals de l’Institut Geològic confeccionant mapes de risc com inundacions, esllavissades, despreniments, esfondraments, allaus… així com també mapes on es representa el risc sísmic i volcànic. Encara que aquests darrers tenen poca incidència a casa nostra cal estar preparat i no baixar la guàrdia, ja que en el plafó ens recorden que a Catalunya hi ha hagut terratrèmols històrics (Veure: “La crisi sísmica dels segle XV a Catalunya”; Maig 2011).
També, per a fer memòria del nostre passat volcànic, hi havia exposades unes columnes de basalt i algunes bombes procedents de la Garrotxa.
Hi havia un sismògraf connectat a un ordenador, el qual registrava el més mínim moviment que es produïa sota els nostres peus,. I és que la Geologia, la més jove de les ciències, ha sofert els més grans avenços de la mà de les noves tecnologies, ja que l’observació i experimentació directa de la majoria dels fenòmens geològics és, avui dia, del tot imprescindible.
Per què aquestes tecnologies d’avantguarda siguin possibles, cal cercar –per exemple- jaciments de terres rares. I a l’exposició se n’exhibien uns quants d’aquests materials que tants problemes duen als països on s’exploten.
També hi havia una mostra dels minerals més corrents util·litzats en la indústria com són: alumini, ferro, talc, manganès, quars, coure, zinc, plom, sal… i també es feia un incís sobre l’explotació de les pedreres per a extreure’n materials per a la construcció.
Al mostrador, una noia molt amable era l’encarregada de donar informació al públic que s’atrevia a acostar-se, en forma de tríptics, revistes, mapes i punts de llibre.
A part, en una taula, hi havia quatre binoculars amb els quals es podian observar de prop una sèrie de petites mostres, així com un contenidor amb margues de la conca d’Igualada on es podian buscar una colla de fòssils típics d’aquella zona.
Per als més agosarats, estaven a la venda uns saquets amb sorra procedent de la llera del riu Segre al seu pas per Balaguer, amb els quals es podia “practicar la batea”, o la cerca d’or amb l’àbac, un recipient en forma de palangana ideal per a destriar la sorra de les palletes que es dipositen al fons quan es remena, amb gràcia, l’àbac sota l’aigua.