Un any més, i en van
ja 43, s’ha celebrat l’Exposició internacional de minerals i fòssils de Millau
localitat propera a Narbona, (França), que ha tingut lloc al Parc de la
Victoria (avinguda Charles de Gaulle) durant els dies 19 i 20 de juliol de 2014. No obstant, pels
més matiners, ja des del dijous es podien trobar expositors i visitants al
recinte als quals comprar o intercanviar minerals i fòssils.
Pels que no hi
hagueu estat mai comentar que la Fira consta de tres espais ben diferenciats:
El primer espai
es el pavelló cobert on és troben els expositors resguardats de les
inclemències meteorològiques, amb els seus estands dedicats als minerals,
fòssils, aparells òptics, caixes de diverses mides per ordenar la col·lecció,
eines per picar, treballar i netejar aquells exemplars que ho necessiten, bijuteria,
joieria, malacologia, llibres, revistes, etc. Tot el que ens podem imaginar
relacionat amb el món de la mineralogia i paleontologia presentat de forma molt
acurada, tot i que amb preus una mica més elevats del que ens trobem a casa
nostra, excepte les eines, capsetes, lupes i altres aparells que són molt assequibles.
El segon espai,
també per a venedors, es troba situat a l’exterior, al voltant del pavelló
cobert. És un espai on es ja es pot trobar una gamma de preus més moderada, tot
i que no de qualitat, ja que algunes de les mostres de minerals i fòssils que
s’hi podien veure eren d’igual qualitat o, fins i tot, millor que les de
l’espai interior.
El tercer i
darrer espai, per mi el més interessant, és on es situen els aficionats que
volen fer intercanvis. Es troba un xic més separat dels expositors, i es podien
trobar minerals i fòssils molt variats, ja que els participants provenen de
llocs molts diversos. Tot i que la majoria, degut a la proximitat, eren francesos,
també hi havia intercanviadors italians, alemanys, belgues, espanyols i, fins i
tot, gent vinguda de països més llunyans com el Marroc o Mali
Només arribar
vaig, començar a trobar amics i companys del Grup Mineralògic Català i de la nostra Associació i, entre
tots, em van guiar i explicar com funcionaven els intercanvis, fent que la meva
primera visita a Millau fos una grata experiència. El mode d’intercanvi
consisteix en que cadascú s’instal·la al costat del seu cotxe fent servir petites
taules on s’exposen els seus minerals o fòssils. Es tracta d’anar passejant
entre els cotxes i parlar amb els altres participants quan es troba algun
material d’interès.
Vaig quedar
gratament sorpresa per l’alt nivell i varietat del material que allà es va
veure.
A nivell de
minerals és molt difícil destacar-ne algun en concret ja que hi havia molts
expositors per veure. Tot i així, un dels materials que més va cridar-me
l’atenció van ser unes prehnites verdes i grogues amb epidota procedents de
Mali, que encara no havia vist a les nostres Fires i que portaven un parell
d’expositors situats al segon espai que, segons ens van explicar, havien dut
com a novetat a les darreres fires de Munich i Sainte-Marie-aux-Mines.
A nivell francès,
moltes piromorfites d’Asprières-Decazeville de totes mides i qualitats,
autunites d’Autun (la seva localitat tipus), fluorites, barites i quarsos de la
Mina Fontsante-Massif du Tanneron-Var, quarsos de Vizille Grenoble, Isère,
Rhône-Alpes, atzurites de Chessy-les-Mines, etc.
Molts minerals de
Marroc de totes mides i qualitats, com les famoses barites blaves de Nador i també
material d’altres procedències com l’Afganistan, d’on destacaven alguns lots
d’aiguamarines, o Namíbia amb un bon sortit d’òpals hialins i schorls d’Erongo.
 |
| Foto:Eduvigis Moreno |
En quant als fòssils,
n’hi havia de tota mena. La seva procedència, però, era difícil de precisar
doncs no sempre estava indicada i s’havia d’anar demanant als expositors. Tot i
això vaig poder reconèixer peixos procedents de l’estat de Wyoming (EUA),
ammonits i trilobits del Marroc, decàpodes del Líban, gastròpodes del Pliocè de
Florida (EUA) i el material característic de la pedrera de Solnhofen (Alemanya).
 |
| Foto:Eduvigis Moreno |
 |
| Foto:Eduvigis Moreno |
També algun
material que no estem acostumats a veure en d’altres Fires, especialment de
vertebrats, com cocodrils, tortugues i, fins i tot, ous de dinosaure, encara
que semblaven força retocats.
Per acabar, només
dir-vos que si teniu ocasió de poder assistir a aquesta fira, realment val la
pena. És un esdeveniment molt interessant tant per comprar, intercanviar o,
fins i tot, només fer una passejada ja que l’ambient que s’hi respira és molt familiar.
L’indret, el poble de Millau, és un lloc realment molt acollidor.
