En aquesta primera col·laboració en el blog dels Amics us voldria fer cinc cèntims d’una escapada a la zona de l’Alt Solsonès, Alt Urgell i del Berguedà per gaudir d’uns dies de descans i de neu.
Una de les primeres coses que criden l’atenció, són els nombrosos dipòsits de tarteres que s’observen en els talussos de les carreteres i que presenten un aspecte força diferent dels talussos oberts en la roca fresca de la muntanya.
Així, tot sortint de les pistes d’esquí de Port del Comte en direcció cap a Sant Llorenç de Morunys, la carretera talla una tartera que mostra una evident estructuració interna que dóna al conjunt un aspecte estratificat.
Un cop arribats a la cruïlla de carreteres del Coll de Jou, s’agafa el trencall que baixa cap a Sant Llorenç de Morunys (carretera LV-4241) i tornem a travessar les mateixes tarteres en zones més baixes. En aquest cas els materials no presenten una estructuració tant evident i sí que s’observen blocs de gran mida.
Un cop encarem la baixada cap al poble s’obre davant dels nostres ulls un espectacle meravellós: la Vall de Lord. Del paisatge que s’observa destaquen les serres de Busa, dels Bastets i del Verd, i la cua de l’embassament de la Llosa del Cavall. No obstant, aquesta part del recorregut la deixo per més endavant.
A l’entrada del poble de Sant Llorenç de Morunys hi ha unes indicacions cap al Santuari de Lord. Seguint aquesta carretera i després de passar un túnel, podem observar que els talussos de la carretera estan formats per unes capes de conglomerats gairebé verticals. Els conglomerats són roques sedimentàries formades per fragments d’altres roques (còdols més o menys grollers) inclosos en una matriu més fina (generalment argilosa o gresosa).
Sortint del túnel, el que podem observar també és un paisatge a la nostra dreta format per capes de conglomerats verticals que el mateix túnel ha travessat i que van a topar amb d’altres capes de conglomerats (discordança progressiva) però amb una inclinació més suau. Estem veient el turó de la Creu del Codó (1.509 m).
Continuant la carretera cap al Santuari de Lord, ens adonem que les capes de conglomerats i algunes de gres, les trobem cada vegada menys inclinades.
Un cop arribats a l’aparcament que hi ha al peu de les escales, deixem els cotxes i comencem una petita però intensa pujada cap al santuari. A mida que guanyem alçada anem tenint una millor vista sobre la Creu del Codó i la seva espectacular discordança progressiva composta.
Aquest tipus d’estructures, com d’altres existents en la zona, van ser definides per Riba (1973).
Les discordances progressives de la Vall de Lord són un exemple paradigmàtic de la relació existent entre la tectònica i la sedimentació. D’aquesta manera, quan es generen relleus, en aquest cas degut a l’emplaçament dels mantells pirinencs, de forma immediata els agents externs comencen a desmantellar-lo i a generar sediments.
Aquests sediments (els conglomerats que hem vist anteriorment) un cop dipositats, si la deformació continua, poden ésser aixecats (col·locats en posició vertical o gairebé), incorporats als relleus que es formen i per tant, poden ésser erosionats a la vegada (vermell). Si finalment les pulsacions tectòniques decreixen, es desaccelera la formació de relleu i els sediments generats comencen a dipositar-se de forma progressiva cada cop més horitzontals (groc i taronja). D’aquesta manera es formen les discordances progressives i les seves discordances angular internes (morat).
Per tant, les capes de conglomerats molt inclinades se situen cap al marge actiu (zona d’aixecament) i són més antigues que les capes progressivament menys inclinades, situades cap al sector de conca.
Aquests materials tenen una edat de l’eocè superior i oligocè, i formen part de la Formació de Berga.
Després, s’arriba al cim de la muntanya on se situa el Santuari de Lord, l’origen del qual es creu que data del segle X.
Des del cim es té una magnífica vista de la Serra dels Bastets (capes de conglomerats verticals) i de la Serra de Busa (capa d’aspecte còncau que conforma el Sinclinal de Busa). Tal i com s’ha explicat anteriorment, ambdues serres conformen una discordança progressiva similar a la de la Creu del Codó.
Posteriorment retornem a Sant Llorenç de Morunys pel mateix camí i agafem la carretera LV-4012 en direcció La Coma i la Pedra. A uns 1.500 metres sortint del poble, trobem unes capes margoses de tons blaus. Aquests materials pertanyen a la Formació d’Armàncies (Eocè marí) i s’hi van observar restes fòssils de bivalves, ostrèids?, gasteròpodes?
Passat el poble de La Coma i la Pedra, la carretera remunta cap al Coll de Port pel vessant esquerre del riu Cardener, tot travessant els materials mesozoics de la Serra del Verd. Des d’un punt elevat i mirant cap a Sant Llorenç de Morunys (cap al sud), es té una bona vista de la capçalera del riu Cardener, el qual discorre aproximadament seguint el contacte entre la Serra del Port del Comte (marge dret del riu) i la Serra del Verd (marge esquerre del riu).
La Serra de Port del Comte pertany al Mantell del Cadí, i la Serra del Verd forma part del Mantell Inferior del Pedraforca, que alhora encavalca el Mantell del Cadí.
El Coll de Port (1.668 m) és un dels punts de connexió entre la comarca del Solsonès i la Vall de la Vansa i Tuixent, ja a la comarca de l’Alt Urgell i alhora, de la divisòria d’aigües entre la conca del riu Cardener (tributari del Llobregat) i del riu Segre (tributari del riu Ebre). (foto11)
Des d’aquí ens movem cap a l’ estació d’esquí nòrdic de Tuixent - La Vansa. El trencall d’ accés a l’estació es troba a pocs metres del Coll de Port i d’aquí mateix surt la carretera que baixa cap a Tuixent. Des de l’aparcament de l’estació s’accedeix al refugi - mirador de l’Arp des d’ on es tenen unes magnífiques vistes sobre la Serra del Cadi (foto a baix), el Pirineu Axial i la comarca de l’Alt Urgell.
De tornada cap a l’hotel, abans d’arribar al Coll del Port, parem en un revolt de la carretera per observar les roques del talús. Es poden observar calcàries amb macroforaminífers, que segons el Mapa Geològic 1:50.000 (Sèrie MAGNA) corresponen a materials de la Formació Armàncies (Lutecià, Eocè mitjà).