Suposo que ho
recordareu. El 15 d’octubre de 1997 era llançada a l’espai la nau espacial més
voluminosa que mai s’ha construït. Amb un pes de 2.523 tones, i amb un cost de
3.260 milions de dòlars, s’enlairava la nau “Cassini” per anar als encontorns
de Saturn, planeta gasós que es troba 9,5 vegades més lluny del Sol que la
Terra, amb un volum de 764 terres.
L’artefacte
era obra de tres agències espacials: la NASA (dels EEUU), l’ESA (europea) i
l’ASI (Italiana) i s’anomenà Cassini-Huygens.
La segona part del nom era posat pels europeus en honor del gran físic
neerlandès del segle XVII i corresponia pròpiament a la sonda que s’havia de
desprendre del conjunt per “aterrar” al satèl·lit Tità de Saturn.
La nau,
després de sobrepassar Júpiter el desembre del 2000, arribà als encontorns de
Saturn el dia 1 de juliol del 2004 i el 14 de gener del 2005 es col·locà en
òrbita de Tità. La sonda Huygens se separà de la resta i es posà amb èxit sobre
la superfície d’aquest satèl·lit saturnià, des d’on va transmentre informacions
molt valuoses.
Mentrestant Cassini es posà a donar dades de tot els
voltants del gran planeta. Ara sabem que té 62 satèl·lits, i no només 17 com es
veu des de la Terra. I moltes altres coses: del 2008 al 2010 estudià els
anells, mesurant l’altura i estructures que hi sobresurten; del 2010 al 2017
estdià els canvis estacionals, els vents, les tempestes, les aurores, a més
d’altres detalls que no cal que detallem. Durant aquests darrers 13 anys, Cassini ha completat 260 òrbites al
voltant del planeta i també ha pres dades i fotografies de les seves llunes.
I arribem al
2017: el 26 d’abril va fer la primera immersió de passar entre els anells i el
planeta, que és un espai d’uns 2.400 Km d’amplada, i ho ha fet després d’un
forçat canvi d’òrbita que, amb la velocitat de 125.000 Km/h, l’acosta molt més
que abans a la superfície de Saturn i així poder determinar amb més precisió
els valors del camp magnètic i gravitatori i dir-nos, a més, a quina velocitat
gira el planeta sobre si mateix, cosa que encara ignorem. I com acabarà la seva
missió? Doncs tràgicament
La NASA ha
decidit que la missió s’acabi el proper 15 de setembre: la nau es precipitarà a
l’atmosfera del planeta, posant-se l’antena parabòlica principal (4 metres de
diàmetre) per davant, a tall d’escut, contra el possible impacte de partícules
dels anells, i així poder continuar emetent sobre els gasos que trobi fins al
moment final en què la seva velocitat la destrueixi i es converteixi en part de
Saturn.
La Dra Carolyn Porco, de l'Space Science Institute
i lider de l'equip Cassini Imaging
El mèrit que
ha portat a cap aquesta nau és molt gran i digne d’encomi. Tot s’ha fet
correctament malgrat la dificultat que comporta lka distància. Cal recordar que
una ordre donada pels responsables des de la Terra, encara que vagi a la
velocitat de la llum, necessita de 68 a 84 minuts per arribar-hi, i el mateix
temps triga també una dada que ens n’arribi d’alguna coas nova o avaria de la
nau. Però tot ha anat com es volia i per això cal felicitar els qui ho han
realitzat.
