Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 16 de juliol de 2015

Mn. Francesc Nicolau: LA INVESTIGACIÓ DELS ASTRES DEL CINTURÓ DE KUIPER

El Cinturó de Kuiper és el conjunt de tots els objectes astronòmics que orbiten el nostre sistema solar més enllà del planeta Neptú. Ocupen un espai que va des de 40.000 unitats astronòmiques (s’entén per unitat astronòmica la distància Terra-Sol, i es representa per UA) fins a 200.000 UA, o sigui, des d’un a tres anys llum.

Es calcula que conté milers de milions d’astres gelats que no han sofert variacions d’ençà que es formaren el sol i els planetes ara fa 4.600 milions d’anys. L’objecte més gran conegut fins ara és Plutó, descobert el 1930 per Clyde Tombaugh (1906-1997), i qualificat aleshores com el novè planeta del sistema solar, però ara es diu que millor no dir-ne «planeta» perquè, si bé és un astre opac que orbita el nostre Sol, només té de comú amb els altres vuit planetes aquest fet i res més; la seva constitució ja pertany a la dels objectes més llunyans que formen el «cinturó» que hem dit.

Extret de www.notinerd.com

La descoberta d’aquest conjunt d’astres té la seva història. Fa uns 35 anys se n’ignorava l’existència. Però els mitjans d’observació l’han revelada. S’anomena Cinturó de Kuiper, però seria millor dir-ne Cinturó de Julio Fernández perquè va ser l’astrònom uruguaià, que així es deia, el primer que va augurar-ne l’existència en el seu article del 1980, On the existence of a comet belt beyond Neptune («Sobre l’existència d’un cinturó de cometes més enllà de Neptú»). Fixem-nos que Fernández va posar «cinturó de cometes», perquè aquests objectes són cometes en potència ja que si hi ha alguna variació (per xocs o pel que sigui) en el seu moviment poden esdevenir autèntics cometes en desprendre’s del conjunt fins a precipitar-se a l’entorn del Sol.

No va ser fins el 1992 que es començaren a descobrir visualment alguns dels altres objectes que hi ha al «cinturó» des de l’observatori de Hawaii. El primer va ser QB 1, i ben aviat en seguiren d’altres. Avui dia ja se’n tenen més de 1.500 de catalogats. Tots més petits que Plutó. D’aquest s’ha de dir que el 1980 ja se li descobrí un satèl·lit, que s’anomena Caront, però que ara s’ha vist que en té quatre molt més petits, a més d’altres particularitats.

Extret de www.startres.net

Doncs bé, els americans en volen saber més d’aquests astres i per això el gener del 2006 la NASA envià cap allà per estudiar-los de prop la sonda espacial New Horizons, que aquest dimarts 14 de juliol va passar a només 12.500 Km de la superfície de Plutó, per tal d’anar fotografiant els cràters d’impacte del planeta, i després també els del seu satèl·lit Caront. Què se’n traurà d’això? Fer-se una idea de les mides dels objectes del Cinturó de Kuiper, perquè el que cal esperar és que els que s’hi hagin anat precipitant (originant aquests cràters) ho hauran fet amb una freqüència proporcional a la seva abundància relativa, i segons els seu tamany sabrem les dimensions de l’objecte.

Però la New Horizons també buscarà possibles rastres d’un oceà sobre la superfície de Plutó i i farà altres observacions durant els cinc mesos que hi estarà orbitant. Després viatjarà cap als confins del sistema solar, cap al Cinturó de Kuiper on arribarà d’aquí a tres anys. Estarem a l’aguait i que tot sigui pel progrés de la ciència!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada