Després de
donar un cop d’ull a la col·lecció de fòssils del Cretaci inferior que
s’exposen a les vitrines del Museu, ara toca veure els fòssils corresponents al
Cretaci superior situats a les vitrines 35, 36 i 37 de l’extrem dret de la
sala, entre les portes de la biblioteca i el laboratori, i també els que es
poden veure a les vitrines 1 i 2, a l’extrem esquerre de la sala, on es guarden
els holotipus.
Els fòssils
més emblemàtics del Cretaci superior de les nostres contrades són, sens dubte,
els rudistes, uns lamel·libranquis de valves asimètriques (inequivalves)
que vivien formant colònies semblants a les dels coralls. Entre els rudistes cal
distingir els pertanyents a la família Hippuritidae
(hippurítids), i els pertanyents a la família Radiolitidae
(radiolítids) que es diferencien pel tipus d’ornamentació, encara que aquesta, de vegades, no és
gaire evident.
Entre els
representants dels radiolítids exposats estan els dels gèneres Monopleura, Agriopleura, Orbignya, Radiolites, Praeradiolites, i Biradiolites.
D’aquest darrer gènere s’ha de dir que l’exemplar de Biradiolites angulosissimus que tenim al Museu apareix a la pàgina
285 del 15è volum (Registre fòssil) de la Història
Natural dels Països Catalans.
Entre els
exemplars del gènere Hippurites hi ha
notables representants de les espècies microstylus,
lamarcki, i serratus.
També hi ha
un gran exemplar d’Hippurites radiosus
i un bell exemplar d’Hippurites
galloprovincialis seccionat i polit per tal de poder distingir les fossetes
on s’insertaven les dents de la valva superior que feia d’opercle. També es pot
veure un exemplar del gènere Plagioptychus
pertanyent al curiós grup de rudistes coneguts com a caprínids.
Com a dada
curiosa direm que en aquesta vitrina també es pot observar un bell exemplar
geminat d’Hippiurites castroi, el
qual ostenta l’honor de ser el darrer representant dels rudistes a tot el mòn
ja que, com molts d’altres organismes, es van extingir a finals del Mesozoic.
Per a
completar la llista de lamel·libranquis del Cretaci superior presents a les
vitrines del Museu, estan els ostreids dels gèneres Exogyra i Agerostrea, un
parell de pectínids del gènere Neithea,
uns petits exemplars dels gèneres Corbula,
Leda, Natica i Arca procedents
de Jerusalem, i un exemplar de Sphenoceramus
digitatus de grans dimensions.
També hi ha
uns representants de l’espècie Corbicula
laletana, uns bivalves que vivien en les aigües salobres de les maresmes
del Prepirineu a finals del Cretaci, Avui
se’ls pot trobar dins els sediments de la part baixa de la fàcies garumniana, i
són molt abundants als lignits de Fígols. De la mateixa època i del mateix
ambient és el bivalve Unio garumnica.
De la
col·lecció de braquiòpodes d’aquesta època que s’exposen al Museu, cal destacar
el rinconèl·lid de l’espècie Viarhiynchia
sardanyolae, el gènere del qual està dedicat al Dr. Lluís Via, qui fou
director del Museu des del 1962 i fins la seva mort l’any 1991. Altres
rinconèl·lids que es poden contemplar són els de l’espècie Cyclothyris difformis. Entre els braquiòpodes del grup dels terebratúlids
estan els de les espècies Terebratula
dutempleana i Ortholina lujani.
Fins aquí
aquest primer repàs als fòssils del Cretaci superior del Museu. En el següent
capítol farem una ullada als coralls, equínids, gasteròpodes, cefalòpodes i
foraminífers, així com també farém una ullada a les vitrines dels holotipus. Si voleu veure la continuació de la "visita", cliqueu aquí.
