·
Identificar
i reconèixer les diferents unitats estructurals de caràcter regional que es
visitaran durant el recorregut.
·
Estratigrafia
i sedimentologia. L’objectiu es aprendre a discriminar a camp les litologies
que integren les diferents unitats estructurals i explicar els seus ambients de
formació. En aquest sentit es farà especial esment en reconèixer els materials
de les anomenades fàcies garumnianes i de la Formació Gres d’Areny.
·
Relació
entre tectònica i sedimentació, en especial en allò relatiu a la sedimentació
de materials sintectònics i el seu significat a nivell estructural i
paleogeogràfic.
·
Visita
a alguns dels importants jaciments d’icnites de la part est de la Conca de
Tremp.
·
Visita
als nivells de carbó de l’anomenada conca lignitífera garumniana i de la seva
importància en el desenvolupament econòmic i social de les comarques on es
troben aquests materials.
·
Reconeixement
d’aspectes geomorfològics i la seva relació genètica amb el substrat geològic.
·
Aproximació
al coneixement del funcionament hidrogeològic de la Conca de Tremp i visita als
Estanys de Basturs.
Context
regional
El present itinerari es desenvolupa
bàsicament pel conjunt de mantells superior que integren la denominada Unitat
Sudpirinenca Central (USC, color taronja de la figura 5).
La USC està integrada per tres grans
mantells de corriment que de nord a sud són: el mantell de Bóixols, el mantell
del Montsec i el mantell de les Serres Marginals. Aquests mantells estan
integrats per roques de la cobertora mesozoica i terciària, desenganxades del
sòcol paleozoic a nivell del Triàsic superior, concretament a favor dels
materials argilosos i evaporítics del Keuper.
A la figura 3 es presenta un tall a
nivell d’escorça del Pirineu i el mateix tall restituït, és a dir, desfent
l’escurçament (estimat en uns 165 km, aproximadament).
Fig.3: Estructura del Pirineu en forma de ventall i restitució
Situació
estructural de la Conca de Tremp
La Conca de Tremp és una depressió
situada sobre el Mantell del Montsec, la qual té una configuració general de
sinclinal. Des d’un punt de vista geològic, constitueix una conca a coll-i-be
(piggyback basin en anglès), és a dir, una petita conca sedimentària
desenvolupada al sostre d’una làmina encavalcant, en aquest cas la làmina
encavalcant del Montsec. Les conques a coll i bé són desplaçades de forma
passiva cap a l’avantpaís com a conseqüència de l’emplaçament de les diferents
làmines cavalcants.
Al vessant
meridional del Pirineu, la successió d’emplaçament de les làmines
d’encavalcament segueix una seqüència de bloc inferior. Amb aquesta denominació
s’entén un emplaçament successiu dels mantells de tal manera que el primer a
emplaçar-se és desplaçat pel segon, i tot dos són desplaçats per un tercer. És
a dir, el mantell que s’emplaça en darrer lloc, és el més recent i desplaça
tots els anteriors, i així successivament. A la figura 4 es mostra aquesta
dinàmica d’emplaçament: l’encavalcament 1 (Mantell de Bóixols) és el primer a
actuar, després el 2 (Mantell del Montsec) i finalment, el més recent en
emplaçar-se és el Mantell de les Serres Marginals (3).
Fig.4: Emplaçaments dels mantells sudpirinencs en seqüència de bloc inferior
A partir
d’allò explicat anteriorment, poden situar la Conca de Tremp entre la Serra del
Montsec al sud (front d’encavalcament del Mantell del Montsec) i
l’encavalcament frontal del Mantell de Bóixols al nord (encavalcament de
Bóixols-Sant Corneli).
Fig.5: Vista aèria de la Conca de Tremp i dels seus límits estructurals.
Original de Geoplay Pyrenees, SL
Els
Materials de la Conca de Tremp
En aquest apartat es descriuran de
forma breu les principals formacions litoestratigràfiques que afloren a la
Conca de Tremp. Així, de més antic a més modern podem diferenciar, Santafé et
al. (1997).:
Calcàries d’Abella-Sant Corneli: Amb aquesta denominació s’integren
un conjunt de materials que abasten des de margues i margues calcàries fins a
calcàries margoses, dolomies i calcàries bioconstruïdes. Tenen una edat Cretaci
superior (Cenomanià-Santonià) i formen els relleus de l’entorn d’Abella de la Conca
i el puig de Sant Corneli. En vermell en el mapa geològic de la figura 6.
Calcàries de la cinglera del Montsec: Sota aquesta denominació s’integren
un seguit de materials bàsicament carbonatats d’origen marí (calcàries
bioclàstiques, calcarenites, gresos i bioconstruccions) que formen la cinglera
més elevada de la Serra del Montsec. És freqüent trobar-hi restes fòssils,
entre d’altres destaquen els fragments d’hippurites (rudistes formadors de
bioconstruccions). Tenen una edat Cretaci superior (Campanià-Maastrichtià). En
blau fosc en el mapa geològic de la figura 6.
Fm. Gresos d’Areny: Constituïda per un conjunt de
materials majoritàriament de caràcter gresós que afloren al vorell sud de la
conca (sobre les calcàries de la cinglera del Montsec), així com al vorell nord
i est de la conca. Afloren pel flanc esquerre del barranc de la Posa i pel Coll
de la Faidella. Des del coll, passant pel sud d’Abella de la Conca, adquireixen
un desenvolupament notable a partir del Castell d’Orcau cap a l’oest, on formen
els relleus de les Serres dels Nerets i Santa Engràcia.
Aquests
materials estan formats quasi exclusivament per grans de quars cimentats
majoritàriament per carbonat calci. A
la zona del Montsec es troben intercalacions de lignits, de petits bancs d’ostres,
petits esculls de rudistes i orbitoids (foraminífer). Al sostre d’aquesta
formació es troben abundants restes de dinosaures, des de fragments de closques
d’ous fins a niuades senceres, així com petjades (dinoicnites) i restes òssies.
Coneguts arreu són els jaciments d’Orcau i Basturs, entre d’altres.
Aquests materials es varen dipositar
majoritàriament en ambient marí (sistemes deltaics), però també en ambients de
transició continental. En verd en el mapa geològic de la figura 6.
Dins d’aquesta formació s’inclouen una
sèrie de materials margosos que afloren a l’entorn de Salàs de Pallars i que
se’ls coneix amb la denominació Margues de Salàs (groc al mapa geològic de la
figura 6).
Materials
Garumnians o Formació Tremp:
Amb aquesta denominació es coneixem un seguit de materials en fàcies
continental força característics a l’àmbit dels Pirineus i que tenen una edat
que abasta des del Cretaci superior (maastrichtià) fins al Tanetià (Paleocè
superior), és a dir, inclouen el conegut límit K/T. Estan constituïts
principalment per sediments argilosos, tot i que també hi ha nivells de gresos,
conglomerats i calcàries lacustres. A la conca de Tremp el Garumnià té una
potència de 700 metres. En el mapa de la figura 6 estan representats en color
morat.
Els materials garumnians han estat
subdividits de baix a sostre (Rosell et al. , 2001),
·
Garumnià gris.
Només està representat a les làmines
cavalcants del Montsec i en el seu equivalent del Pedraforca, a l'est del riu
Segre. Està format per lutites grises, que dominen en la sèrie, i capes de
lignits, de gresos i de calcàries intercalades. S'ha dipositat en un ambient
mareal molt proximal: supramareal i de plana fangosa i mixta intramareal.
En algunes àrees reduïdes es produïa
l'embassament d'aigües dolces o salobres amb la sedimentació de calcàries
riques en carofícies i ostràcodes, en d’altres s’acumularen restes vegetals que
van donar lloc a torberes, més tard convertides en lignits; motiu d'explotació
a Suterranya, Barcedana i Biscarri a la Conca de Tremp, Masies de Coll de Nargó
a la vall del Segre i a la zona de Fígols de les Mines a la cubeta de
Vallcebre. Aquests materials són equivalents laterals dels materials de la Fm.
Gresos d’Areny.
·
Garumnià vermell inferior
Està format per materials lutítics vermells
amb intercalacions de nivells lenticulars de gresos. Els nivells de gres són
canaliformes i estan formats per un únic cicle estrat i gra decreixent i, en
general, posseeixen una manifesta acreció lateral, per això s'han interpretat
com a barres dipositades en cursos fluvials meandriformes.
Entre les lutites existeixen capes
primes intercalades de gresos de gra fi i laminació creuada deguda a climbing
ripples, interpretats com a dipòsits de desbordament dels canals. Les lutites,
de vegades, estan afectats per processos edàfics com queda palès per les
coloracions violàcies i ataronjades i per una gran concentració de nòduls
calcaris (calitx).
Posseeix un màxim gruix a la zona de
la cubeta de Vallcebre (450 m)
·
Calcària de Vallcebre i
equivalents
Aquesta denominació fa referència a un
tram carbonatat que s’intercala entre el garumnià vermell i el divideix en dos
trams, l’inferior i el superior. Aquest tram carbonatat té el seu màxim
espessor a la cubeta de Vallcebre amb uns 50 m. A la conca de Tremp aquest
nivell carbonatat és molt més reduït.
Està format per calcàries lacustres
micrítiques amb carofícies i al sector de la conca de Tremp, tenen abundants nòduls de sílex. Cap
al sector est (Vallcebre) la seva edat és Danià (Paleocè inferior) i es considera
que el límit K/T està representat per aquests materials.
·
Garumnià vermell Superior
Aquest tram del Garumnià està format
en gran part del marge septentrional de la conca de Tremp per una gran
abundància de nivells de conglomerats. Aquests
conglomerats passen, cap a la part distal, a nivells de gresos que
s'intercalen en la sèrie lutítica .
El sistema al·luvial de Talarn a la
Conca de Tremp està format per conglomerats i gresos de procedència nord, és a
dir, de l'erosió del Pirineu Axial i de les làmines cavalcants prepirinenques
de Bóixols - Sant Corneli i de les Nogueres. Són el producte d'episodis de
transport i sedimentació a partir de fortes avingudes, de flux molt concentrat,
que han donat lloc a capes conglomeràtiques i gresos a la part proximal, i a la
part distal, a barres de gresos amb acreció frontal, geometria sigmoïdal i
totalment bioturbades
En períodes de tranquil·litat
sedimentària i tectònica s’hi desenvolupen petites conques de sedimentació on
s’acumulen calcàries lacustres amb carofícies. També s’hi poden trobar nivells
evaporítics interpretats com a formats en ambients de playa-lake en relació a
la part distal dels sistemes al·luvials.
També s’integraria dins d’aquesta
accepció els materials vermells del vorell dels Catalànids amb el fòssil Vidaliella gerundensis (gasteròpode
pulmonat) i coneguts a la literatura geològica com a Formació Mediona.
El sostre del Garumnià se situa en el
moment en què apareixen els primers sediments marins que indiquen la base de la
transgressió de l’Ilerdià .
·
Materials associats a la
transgressió ilerdiana
Durant el Tanetià (Paleocè superior)
es produeix una important transgressió a tot l’àmbit català i que es ben palesa
al sector oest de la conca de Tremp. En els sediments dipositats per aquest episodi
transgressiu, s’ha definit el Grup Fígols, el qual està format per una
alternança de sediments detrítics i carbonatats de fins a 750 m de potència
màxima. En el mapa de la figura 6 estan representats en color groc i blau cel.
Les calcàries (com les de Llimiana i
Moror) formen cossos tabulars de gran continuïtat lateral, amb una potència
màxima cap al marge meridional i un aprimament progressiu cap al nord, on
passen lateralment a una potent successió de margues amb intercalacions primes
detrítiques. Aquests materials reben el nom de margues de Fígols i contenen
abundant fauna fòssil (bancs d’ostres, coralls individuals, equinoderms,
gasteròpodes (turritelles), així com alveolines, operculines i un dels primers
nummulits.
Les calcàries es van sedimentar en una
plataforma soma on abundaven d’altres organismes (coralls, bivalves, etc.) i
les margues en zones més profundes de la conca. Aquests materials es van
dipositar sincrònicament a l’aixecament del Montsec i per aquest motiu,
presenten discordances progressives, més evidents al marge que al centre de la
conca.
Els materials descrits en aquest
apartat són recoberts per un conjunt de sediments argilosos i gresosos d’origen
continental que afloren a la zona del Coll de Montllobar (a l’oest de la conca
de Tremp).
·
Argiles i gresos del Coll de
Montllobar
Per sobre de les calcàries i argiles
ilerdianes descrites anteriorment, s’hi troba, ja al límit oest de la conca de
Tremp, una formació dominantment amb argiles grogues, verdoses o carbasses, en
les quals s’intercalen nivells més durs de gresos i conglomerats. En el mapa de
la figura 6 estan representats en color verd clar.
Aquests materials tenen un origen
continental i s’interpreten com a formats per canals de rius, generalment
meandriformes, on es dipositaven els sediments grollers (gresos i
conglomerats), i per unes àrees d’inundació en les quals es dipositaven les
materials lutítics (llims i argiles) en èpoques de crescuda i
desbordament.
·
Conglomerats de Gurp i
Benavent
A la zona de Gurp i a la zona de
Benavent i el Coll de Comiols hi afloren extensament uns dipòsits
conglomeràtics sobre els quals s’ha desenvolupat un relleu que recorda la
muntanya de Montserrat. En el mapa de la figura 6 estan representats en color
taronja.
Els còdols poden tenir diferent
composició, segons l‘àrea font dels materials. No obstant, en aquest cas els
còdols són majoritàriament formats per roques carbonatades mesozoiques. El
ciment que uneix el còdols també és majoritàriament carbonatat.
Aquests materials tenen una edat que
abasta des de l’Eocè superior a l’Oligocè i es representen fàcies proximals de
sistemes al·luvials que desmantellaven els relleus que s’anaven formant a mida
que s’aixecava la serralada pirinenca durant aquest període. Aquest fet
determina que siguin dipòsits sintectònics, és a dir, s’han format
sincronicament a la deformació (que provoca la formació de relleu) que aixecà
la serralada.
·
Travertins de Basturs
Prop del poble de Basturs hi afloren
un conjunt de materials recents formats a partir de la precipitació de carbonat
de calci al voltant de restes vegetals. Aquests materials, anomenats travertins
(també coneguts com a pedra tosca) presenten un aspecte molt característic, amb
abundant porositat i restes vegetals.
Es formen com a conseqüència de
l’alliberament del diòxid de carboni (CO2) dissolt a les aigües
subterrànies quan surten a la superfície. Aquest fet determina la precipitació de carbonat de calci, en un
procés invers a la dissolució de les roques calcàries que podem veure en les
coves d’origen càrstic. Avui dia els llacs són molt petits, però en el passat
ocupaven la plana situada entre les localitats de Conques i Basturs.
Fig.6: Mapa geològic simplificat de la Conca de Tremp.
Mapa extret de Santafé et al. (1997)
DESCRIPCIÓ
DE L’ITINERARI
A la taula adjunta es mostra un resum
de les parades previstes, les seves coordenades (ETR89 31N) i els objectius de
cadascuna:
• Punt de trobada al Mirador
del Coll de Comiols (X: 341895; Y: 4657676). Des d’aquest punt es té una gran
panoràmica del sector est de la Conca de Tremp. L’objectiu de la parada és
donar la benvinguda i presentar la sortiuda als participants tot introduint-los
al marc geològic de l’itinerari.
• Parada 2 a Biscarri (X:
342484; Y: 4661745) on s’observa el Garumnià gris (amb nivells de lignit) i la
seva fauna fòssil consistent en carofícies, bivalves, etc...
• Parada 3 al Torrent de la
Posa (X: 341390; Y: 4666230) on s’estudien els materials i les estructures
sedimentàries de la Fm. Gresos de l’Areny i també s’observen les marmites
desenvolupades a la llera del torrent.
• Parada 4 a l’ermita de la
Posa (X: 341022; Y: 4665599) on es visita el conegut jaciment paleontològic i
s’expliquen les diferents interpretacions sobre el seu origen.
• Parada 5 al coll de la
Faidella (X: 343281; Y: 4667133) on, tot observant el cingle de la serra de
Carreu i les seves falles normals, es fa
una interpretació geològica. També s’observen les estructures de dissolució
(carstificació) a la Fm Areny, la discordança del Cenomanià i la Fm. Santa Fe.
• Parada 6 a Abella de la Conca
(X: 342445; Y: 4669485) on s’explica l’estructura de l’anticlinal d’Abella,
dins el marc geològic del Mantell de Bòixols, i s’observen masses de calcita en
esquerdes.
• Parada 7 als estanys de
Basturs (X: 336366; Y: 4667572) on s’explica el funcionament hidrogeològic de
la Conca de Tremp en general i dels estanys de Basturs en particular. També
s’observa la conca travertínica de Basturs-Conques.
• Parada 8 a Orcau (X: 333942;
Y: 4669993) on es visita el jaciment d’icnites de sauròpodes i fòssils de
rudistes.
• Parada 9 (X: 323005; Y: 466
9166) i Parada 10 (X: 322026; Y: 4669548) a la Collada de les Cargolines
on s’observa la transició de la fàcies garumniana continental a la fàcies
marina d’edat ilerdiana i la seva fauna característica.
• Parada 11 al coll de
Montllobar (X: 318078; Y: 4669166) on s’observa una panoràmica del sector oest
de la Conca de Tremp i la litologia i l’ambient de sedimentació dels materials
que afloren al coll, així com també dels materials que formen la serra de Gurp.
També es té una visual del congost de Mont-rebei.
• Parada 12 a Santa Engràcia
(X: 324577; Y: 4676622) on s’observa el marge esquerre del pantà de Sant Antoni
i es dóna la seva interpretació geològica.
• Parada 13 al Barranc de
l’Infern (X: 377652; Y: 4682153). En aquest punt s’observa la discordança entre
el Cretaci superior i el Cretaci inferior (Fm. Santa Fe) i es fa una interpretació
geològica sobre l’origen dels conglomerats de la Pobla de Segur i d’una
discordança progressiva en aquests conglomerats. També s’observa i s’interpreta
la fossilització del paleorrelleu cretaci per dits conglomerats.
• Parada 14 a l’Argentera (X:
337996; Y: 4684405) on també s’observa la fossilització del paleorrelleu
cretaci, un plec en acordió, vistosos ganxos i estries de falla.
• Parada 15 a l’àrea de les
Morreres (X: 338068; Y: 4684946). Aquí s’observa el retroencavalcament de les
Morreres així com també els materials permians i triàsics que integren el
mantell de les Morreres.
En properes ressenyes que es publicarán en aquest blog es donaràn més detalls de totes i cadescuna d'aquestes parades geològiques.
BIBLIOGRAFIA
ARDEVOL,
Ll. et al (2005). Maravelles geològiques del Pallars Sobirà.
Editorial Arola, 279 pàgines.
BEAMUD, E. (2013). Paleomagnetism and thermochronology in
Tertiary syntectonic sediments of the south-central Pyrenees:
Chronostratigraphy, kinematic and exhumation constraints. Tesís doctgoral. 2013.
Espai d’Interès Geològic
número 123. Geozona
Estratotip de l’Ilerdià (Claret-Coll de Montllobar) Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Espai
d’Interès Geològic número 125.
Geozona Barranc de la Posa - Isona. Departament de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat de Catalunya.
GARCIA SENZ, J. (2002). Cuencas
extensivas del Cretácico inferior en los Pirineos centrales, formación y
subsecuente inversión. Tesis doctoral. Universitat
de Bacelona.
RIVAS, G. i ROSELL, J (2015). La
conca de Tremp, on les pedres parlen.
Consell Comarcal del Pallars Jussà.
ROSELL,
J. et al. (2001): El
garumniense prepirenaico. Revista de la Sociedad Geológica de España, 14
(1-2): 47-56.
SANTAFE,
J.V. et al. (1997): Els
dinosaures i el seu entorn geològic. Isona i Conca Dellà. Diputació provincial
de Lleida.
