L’any 2009 es
van complir dos aniversaris: el 200 aniversari del naixement de Charles Robert
Darwin (1809-1882), el pare de la genètica, i el 150 aniversari de la
publicació del llibre “L’origen de les espècies”. Des d’aleshores s’han estat
fent en molts museus tot un seguit d’exposicions commemoratives i una d’elles
és la que es pot veure, fins l’1 de setembre, al Museu Marítim ubicat a les
Drassanes Reials de Barcelona.
Aquesta
exposició es nodreix amb material procedent de l’American Museum of Natural History i del pròpi Museu Marítim de
Barcelona, i està centrada, sobretot, en el viatge de cinc anys de durada que
el naturalista va fer al voltant del món a bord del vaixell Beagle, capitanejat per Robert FitzRoy,
i que li va permetre recollir exemplars amb els quals, més tard, el·laboraria
la cèlebre teoria de l’evolució per selecció natural.
L’exposició, que
segueix la vida i l’obra de Darwin en ordre cronològic, s’estructura al voltant
d’uns plafons amb texts en català, castellà i anglès (a més d’audioguies) així
com també recreacions d’espais i animals, algunes de les quals s’especifica que
es poden tocar.
Reconstrucció d'un Gliptodont
També hi ha
moltes vitrines on s’hi exposen els més variats materials: esquelets, fòssils,
insectes, plànols, quaderns de notes, herbaris, llibres, instruments nàutics,
maquetes, etc… fins i tot s’hi exposa l’autèntic martell de geòleg que Darwin
va utilitzar durant la seva expedició.
Tot això es
complementa amb una sèrie d’audiovisuals i plafons adaptats a persones amb
discapacitat visual, amb imatges tàctils i texts en braille.
La mostra
comença fent un repàs dels antecedents de Darwin, o sigui persones que, molt
abans abans que ell, ja van tenir la idea que cada organisme viu comparteix un
ancestre comú i que les espècies havien evolucionat. Entre aquests antecedents
estaven Lamarck, Malthus i el propi avi de Charles, Erasmus Darwin, qui va ser
prou audaç com per a publicar una obra anomenada Zoonomia, però cap d’ells va poder demostrar com funcionava l’evolució
i això els feia ser l’objecte dels atacs més ferotges o de la indiferència més
absoluta.
A l’exposició
també es fa un repàs a la vida de Charles Darwin, que va nèixer a Shrewsbury al
sí d’una família benestant, però que essent molt jove es va quedar orfe de
mare. Per tradició, la seva família el va orientar cap als estudis de la
medicina, però en no adaptar-s’hi va anar a estudiar Teologia a Cambidge on
s’hi va graduar al 1831; malgrat tot, i des de petit, Charles sempre va ser un
apassionat de les ciències naturals.
Per aquella
època encara estava molt encesa la polèmica geològica entre catastrofistes,
liderats per George Cuvier, i uniformistes, liderats per Jean-Baptiste de
Monet, Cavaller de Lamarck. Aquest debat va fer que la geologia estigués molt
de moda i tothom llegia llibres sobre el tema,
ja que els geòlegs havien demostrat que la Terra no era estàtica sinó
que es trobava en constant canvi des de feia milions d’anys… Més tard aquestes
idees van influenciar molt Charles Darwin en les seves reflexions sobre
l’evolució dels organísmes al llarg dels temps.
La seva
passió el va portar a col·leccionar exemplars molt diversos del món natrural,
com minerals, plantes, insectes… amb els quals va fer una sèrie de treballs on
ja es mostraven les seves agudes dots per a l’observació. Això li va valer
l’amistat del botànic J.S. Henslow, qui poc després el convidaria a participar,
com a naturalista, en l’expedició geogràfica al voltant del món del HMS Beagle, sota el comanament de
l’esmentat Robert FitzRoy.
El viatge,
que en principi havia de durar només dos anys, es va allargar fins als cins
anys (des del 1831 al 1836), a través de les costes i illes de l’Amèrica del
Sud (Brasil, Argentina, les Malvines, la Terra del Foc, Xile, les Illes
Galápagos), Oceania (Tahití, Nova Zelanda, Austràlia), illes de l’Índic (Cocos,
Maurici), Sudàfrica i de nou el Brasil, per retornar finalment a Anglaterra tot
passant per les illes de Cap Verd i Açores.
A les Galápagos, Darwin va fer interessants descobriments
Durant aquest
temps, el jove científic principiant va anar adquirint una experiència i un
material d’estudi extraordinari, que anava enviant puntualment a Anglaterra
sempre que podia, de manera que, en tornar de l’expedició, ja era tota una
celebritat; de fet, només arribar, ja va fer una conferència a la Geological Society sobre l’elevació del
Andes arrel d’un fenòmen observat a les costes de Xile durant un terratrèmol en
el que una platja es va elevar un parell de metres sobre el nivell del mar i
això el va fer pensar que si el tal fenòmen imperava durant milions d’anys… perquè
no podia aixecar muntanyes? Totes aquestes idees les va extreure del llibre Principles of Geology de Charles Lyell
que Darwin duia en el seu viatge.
Exemplar de Principis de Geologia de Lyell
A l'exposició s'esmenta una dada curiosa i és que Darwin només va escriure 368 pàgines sobre animals contra 1.383 pàgines sobre geologia.
A l’exposició
també es pot veure una maqueta del vaixell Beagle,
instruments nàutics imprescindibles per a calcular la posició del vaixell, així
com també una recreació de l’espai que ocupava Charles dins aquest vaixell… que
no era poc en un vaixell relativament petit, encara que l’havia de compartir.
Un octant, un sextant, una ullera llarga vista i un cronòmetre
Després
s’explica el complicat procés d’el·laboració de la teoria de l’evolució, en el
recolliment de la seva casa de Down House (a 25 Km de Londres), on vivia amb la
seva nombrosa família. També s’explica el paper tan important que van tenir els
fòssils en aquesta el·laboració, ja que la relació entre espècies velles i
noves va ser una de les principals proves de l’evolució d’aquestes espècies; a
més va fer un descobriment sorprenent quan a les illes Malvines va trobar
fòssils de braquiòpodes molt semblats als observats a Europa.
També
s’explica com, a partir d’una carta enviada des d’Indonèsia pel jove
naturalista Alfred Russell Wallace, en la qual ja s’esbossava una teoria de
l’evolució per selecció natural, Darwin es va posar les piles per tal de
publicar el seu llibre abans que un altre li prengués la idea que tants anys i
esforços li havien costat.
A la darrera
sala es fa una reflexió sobre l’evolució en l’actualitat, avalada pels nous
estudis i les noves tecnologies que en han permès tenir una imatge del nostre
genoma i de la nostra pròpia evolució, i també es fa un repàs a les
controvèrsies que des de la publicació del llibre “L’origen de les espècies”
han hagut i que encara avui són ben presents en els defensors del “creacionisme”
(sobretot en sectors molt concrets i reaccionaris dels Estats Units). També en
l’aspecte polític com s’ha malinterpretat aquesta teoria purament biològica per
a justificar certes actituds de superioritat d’unes cultures o races envers
altres.
Finalment
s’atorga un raconet a la més gran de les passions de Darwin: les orquídies, i
el fruit d’aquesta passió fou el llibre “La fecundació de les orquídies”,
publicat al 1862, i que encara és vigent
avui dia entre els que compartim aquesta afició.
