En el capítol anterior ens vam aturar, un cop més, al Port d’Àger per una millor
observació de les característiques geogràfiques de la Vall i dels materials que
afloren al port i que són les cèlebres calcàries
d’alveolines, dites aquí Formació Àger, sobre les quals s’asseuen els
materials dels dos paleodeltes que la van reomplir durant l’Eocè inferior: el
delta de la Baronia i el delta de l’Ametlla, tot reflectint un ascens relatiu
del nivell del mar ja que durant aquesta època s’està aixecant el Montsec i, de
fet, tot el Pirineu.
Àger des de la Règola
Per veure el
primer d’aquests paleodeltes (el delta de la Baronia) haurem de baixar del port
i anar al poble de la Règola. Aquí es troba un aflorament excepcional, un
veritable museu a l’aire lliure, i visitat per multitud de geòlegs
especialistes en sedimentologia, on es poden observar unes magnífiques
estructures dites sigmoids... però
anem a pams! Per entendre com funcionava aquest paleodelta haurem de veure com
funcionen els deltes actuals.
L’excepcional aflorament de La Règola
La paraula delta és deguda a Heròdot qui, al s. V
aC, així va anomenar a la plana triangular que es forma a la desembocadura a la
Mediterrània del riu Nil (Egipte). I això és perquè aquest delta té la forma de
la quarta lletra grega majúscula Δ . Aquesta és la forma que adopten els
aparells deltaics dominats per l’acció de les onades (com és el cas del nostre
delta del Llobregat), però hi ha d’altres deltes que estan clarament dominats pels
corrents fluvials i aleshores tenen forma de “pota de gallina”, com és el cas
del delta del Mississipí als Estats Units. Entre aquests dos extrems s’hi troba
una gran varietat de deltes en els quals no hi ha un clar domini ni de les
onades ni dels corrents fluvials, com és el cas del nostre delta de l’Ebre. Tanmateix,
un aparell deltaic pot passar a ser d’un tipus a un altre depenent de les
condicions ambientals de cada època, perquè els ambients sedimentaris costaners
són molt inestables.
Delta del Nil dominat per l’acció de les onades
Delta del Mississipí dominat pels corrents fluvials
En els deltes
cal distingir diverses parts: el canal
principal per on circula el riu; els canals
secundaris per on s’escampa el corrent fluvial a través de la plana deltaica emergida; la zona del front deltaic submergit on potser, al
final dels canals secundaris, es formi una duna que pot treure el cap per sobre
del nivell del mar; i el prodelta,
molt gran i sempre submergit, on van a parar els sediments més lleugers que
baixen pel riu.
A part
d’aquests dos tipus de deltes (els dominats per les onades i els dominats pels
corrents fluvials), existeixen un tercer tipus: els dominats pels corrents
mareals, o sigui els deltes estuarins, com és el cas del delta del riu Fly a
Papua Nova Guinea. En aquest tipus de deltes, l’aparell és sempre submarí i
només pot ser que treguin el cap les dunes que es formen entre els canals
secundaris de la plana mareal durant la marea baixa.
Model de delta dominat per les marees
Recreació del delta d’Àger amb un incipient Montsec al fons d'Antoni Lacasa, extret de Fossilia Ilerdae 2011
El primer paleodelta
que “visitarem” (el Delta de La Baronia)
és d’aquest darrer tipus, i per això anem cap a la Règola, petit nucli situat a
pocs quilòmetres a llevant d’Àger on s’estima que es trobava l’àpex del
paleodelta d’un riu que baixava del massís de l’Ebre. El curiós del cas és que,
tot i que el mar obert estava a l’oest (cap a l’oceà Atlàntic), els materials
d’aquest paleodelta s’escampaven cap a l’est on omplien un clot molt profund i
subsident. La línia actual que marquen els colls de Fabregada, coll d’Ares, Portell
de Claramunt, i Port d’Àger, en aquella època ja era un llindar elevat que feia
de divisòria. Així, d’aquesta manera, els materials proximals del paleodelta es
troben pels voltants de la Règola, mentre que els materials distals es troben
pels voltants de La Baronia de Sant Oïsme, on els “visitarem” en el proper
capítol.
Començarem,
doncs, observant aquests materials proximals tot baixant, des del nucli de la
Règola, cap a la vall del riu Fred. Seguint les indicacions de l’itinerari
número 4 (La Régola-Mas de Mingueretxo) de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i
Carme Llompart, prenem un camí en forta baixada on afloren unes sorrenques molt
grolleres, damunt les quals s’asseu el poble de la Règola, i que es corresponen
al reompliment d’un gran canal secundari.
Passarel·la d'accés a Cal Viudo
Per una
passarel·la creuem el riu Fred i passem pel davant de Cal Viudo. Pugem pel
marge d’un petit barranc, a frec dels corrals d’aquest mas, i al final del camí
carreter arribem a l’aflorament més visitat de la Vall d’Àger: es tracta d’un
punt geològic singular on es pot observar l’estil d’estratificació que
imprimeix l’acció de les marees, això és l’estratificació
sigmoidal. Si voleu més informació, podeu consultar la Gezona 131.
A l’aflorament de Cal Viudo un cartell ens prega de no fer ús del martell...
La
particularitat d’aquesta mena d’estratificació és que el corrent principal
forma una duna que, en ser decapitada per un corrent subordinat dona com a
resultat una unitat amb una forma ròmbica característica, on l’estratificació
dibuixa una lletra S molt allargada similar a una corba sigmoide, la qual permet descobrir molts processos naturals
caracteritzats per una forta acceleració intermèdia, com és el cas del moviment
de les marees.
Magnífic exemple de sigmoid
Forma ròmbica d'un sigmoid i l’estratificació sigmoidal en forma de S allargada
Corba matemàtica sigmoidal
Però què té de
particular aquest aflorament? Per
explicar-ho ens hem d’imaginar que tenim unes postres delicioses amb un farcit sorprenent
i molt curiós. Per veure aquest farcit, però, haurem de tallar el pastís, i
ho podem fer de diversos modes: transversal, diagonal, oblic, equatorial... de
manera que ens apareixerà el farcit, però tots ells talls ens oferiran una morfologia
“aparent”.
L’únic tall
que ens oferirà l’autèntica forma del farcit serà el tall longitudinal... i
això és el que és aquest aflorament: el tall longitudinal d’un pastís fenomenal
i l’únic amb el qual es pot determinar exactament la direcció dels
paleocorrents. En algunes capes aquests paleocorrents dibuixen petites
ondulacions anomenades ripples.
Per anar al
punt 2 de l’itinerari, retornem pel mateix camí al nucli de la Règola on al
carrer de can Xató, situat a la part alta del poble, trobem un aflorament amb
una fina alternança de pelites i gresos amb estratificació lenticular pròpia d’ambients mareals ja no tan
energètics. Estem prop del contacte amb les limolites de La Passarel·la, les
quals representen un ascens relatiu del nivell del mar en aquest sector.
Aflorament de cal Xató amb una fina alternança de gresos i llims
Gresos amb estratificació lenticular
Per veure les
limolites de prop, haurem de creuar la carretera i passar a frec del cementiri.
Aquí prenem una pista que puja als camps de conreu situats damunt aquests
materials de colors grogosos i grisos (que ja vam veure al barranc de Cotorna,
prop de Millà) on a la part alta apareix una acumulació d’ostrees de l’espècie Crassostrea multicostata. També poden
trobar-se gasteròpodes del tipus potamídits.
Aspecte de les limolites de la Passarel·la
Acumulació d’ostrees...
... del gènere Crassostrea multicostata
Si ens
desplacem pels marges dels camps de conreu, podem anar fins al punt 4 situat
damunt del barranc de la Ribellera i on podrem observar com, damunt les
limolites grogues de la Passarel·la, es dipositen els gresos del següent
paleodelta que es va instal·lar a la Vall d’Àger durant un descens relatiu del
nivell del mar: el delta de l’Ametlla,
els materials del qual aquí formen el contrafort oriental de la serra de
Monterol.
Contacte entre les limolites i els gresos al barranc de la Ribellera
Si continuem
per la pista amunt cap al punt número 5 de l’itinerari, podrem donar un cop
d’ull a aquests gresos que també presenten laminacions encreuades a gran escala
pròpies dels ambients mareals. També des d’aquí podrem entreveure el sinclinal
dissimètric d’Àger als peus del Montsec de Rúbies (o de Meià).
Aspecte dels gresos del delta de l'Ametlla
Laminacions encreuades a gran escala
Sinclinal d'Àger
Laminacions encreuades sota les muralles de la col·legiata d'Àger
Per acabar bé
el dia, podem tornar a visitar el nucli antic d’Àger el qual s’asseu damunt un
turó format per materials dipositats pel Delta de l’Ametlla, també dit Delta
d’Àger... però aquest serà el tema del següent capítol.
