Es tracta de comprovar una predicció d’Einstein que, en la teoria de la relativitat generalitzada, afirmava l’existència d’aquesta mena d’ones. Segons ell, una acceleració intensa d’un camp gravitatori de produir unes ones a l’espai (o, millor dit, a l’espai-temps, segons la seva concepció del cosmos) que es propaguen a la velocitat de la llum. L’amplitud d’aquestes ones és sempre molt petita, de l’ordre del diàmetre d’un àtom. El mateix Einstein no creia pas que algun dia es poguessin detectar. I pel que fa a les causes productores d’acceleració intensa de gravetat, s’hi assenyalen: el sistema binari de dos forats negres o de dues estrelles neutròniques, l’esfondrament d’una supernova que es transforma en un forat negre, el xoc de dos astres molt massius...
Per difícil
que sigui detectar aquestes ones, hi hagué qui ho cregué possible i es fundà el
1992 a Amèrica el projecte LIGO (Laser Interferometer Gravitation wave
Observatori) el qual, a base d’interferometria amb làser, semblava que es
podria aconseguir. La cosa havia tingut el seu al·licient quan es veié que
l’única explicació plausible del fet detectat en el sistema binari de dos forats
negres — l’objecte PSR B1913+16 — el qual perdia energia que emetia en forma d’ones gravitacionals. Els qui
ho van descobrir van rebre el premi Nobel de Física l’any 1993.
El LIGO
consta de dos observatoris separats 3.000 km ( l’un està a Louisiana i l’altre
a Washington), constituïts per dos tubs, amb el buit al seu interior, d’1,2
metres de diàmetre i 9 km de llargada, units per l’extrem en perpendicular. La primera detecció del LIGO que es pogué considerar segura va ser l’11 de febrer del
2016 i fou per causa de l’esfondrament d’una estrella que originà un
forat negre a 1.300 milions d’anys llum de distància. I n’han aconseguit
d’altres.
Però ara els
europeus de l’ESA (European Space Agency) també hi ha volgut intervenir i ho
han fet d’una altra manera: amb una espacial que porta una altra mena de
detector, la LISA Pathfinder, llançada a l’espai el 2 de
desembre del 2015 i posada en una òrbita cementiri, és a dir, en un punt on es
compensen les gravetats de la Terra i del Sol, dit punt de Lagrange, on l’artefacte es pot mantenir fix. Porta dos
cubs d’or i platí situats en caiguda lliure, sense ser afectats per la
gravetat. Només una ona gravitacional els pot somoure.
L’èxit ha
estat total i això obre la porta a fer l’observatori que havien pensat i que constarà de tres sondes
similars situades en punts de Lagrange, cosa que comportarà una distància entre
elles de milions de quilòmetres, això facilitarà la detecció d’ones
gravitacionals molt més dèbils que les que fins ara ha pogut captar LIGO. No
cal dir que els desitgem tot l’èxit!