Després de haver visitat les restes de la Mina Clara i de l’estació de càrrega del telefèric de l’Espà,
continuem per la carretera B-400 en direcció a Saldes. A l’alçada del coll de
la Trapa, ens desviarem cap a l’àrea de lleure de la Pleta de la Vila on podrem
observar interessants aspectes geològics, així com també fer un repàs a la seva
història medieval (al Roc de Palomera) i la seva més recent història minera.
La cara sud del Pedraforca vista
des del mirador de la Pleta de la Vila
Esquema geogràfic de la zona de la Pleta de la Vila
Però abans ens aturarem al coll de la Trapa, divisòria entre l’Aigua de
Valls (tributaria del Cardener) i el riu de Saldes (afluent del Llobregat), per
a observar unes argiles roges amb nivells de conglomerats del Paleocè (inicis
del Terciari). Aquests materials dibuixen un plec sinclinal, l’eix del qual
passa just pel coll, i estan relacionats amb els que afloren a El Roget i a la
Roca Roja perquè tots ells es van dipositar al mateix temps que s’emplaçava el
mantell superior del Pedraforca. Per això es diu que aquests materials són sintectònics, això vol dir que es
deformen al mateix temps que es dipositen, i per això els contactes amb els
materials que tenen a sota són discordants.
Tall geològic esquemàtic de la zona de coll de la Trapa
Des del coll de la Trapa, prenem una carretera local que es dirigeix a
Vallcebre pel coll de Pradell i, passats uns 4 Km, arribem a l’antic corral de
bestiar i refugi de pastors de la Pleta de la Vila, reconvertit ara en punt
d’informació i àrea d’esbarjo de Palomera.
Entrada de la Pleta de la Vila
Més endavant, l’alçada de la Font Freda, entre els anys 1944 i 1959 hi va
haver algunes explotacions de lignit conegudes com les Mines de Palomera, entre les quals cal destacar la Mina del Mari i altres dues bocamines,
totes elles situades sota la carretera, en les quals el Sr. Josep Mari,
propietari de la Mina Enriqueta de l’altra banda del coll de Pradell, va
explotar un mateix nivell de carbó fins l’any 1953. Per damunt de la carretera també
hi va haver la Mina Horacia que va
funcionar des del 1950 al 1951 quan, en un accident, van morir dos
treballadors. Aquell mateix any es va obrir un altre accés, conegut com Mina del Ferrer, on hi van treballar una
quinzena de persones fins l’any 1959.
En aquest indret de la Font Freda ara hi ha una àrea de pic-nic i és punt
d’inici de les excursions que pugen a la serra d’Ensija. Nosaltres, però, no
ens cal anar tan lluny ja que del darrere de l’edifici de la Pleta de la Vila
surt el camí que ens porta al mirador de Palomera des d’on tenim bones vistes
de la vall de Saldes, el Pedraforca i la serra del Cadí.
Mirador de la Pleta de la Vila
La Pleta de la Vila des del mirador,
amb la serra d’Ensija al fons
Esquema geològic
Des d’aquest mirador també podem observar un interessant exemple de
geodinàmica, ja que als contraforts del serrat de Mata-Rodona afloren les
calcàries de Vallcebre, les quals es trenquen i s’esllavissen tot formant un
caos de blocs coneguts com Els Graus.
Aquestes esllavissades són per causa de l’erosió dels materials més tous que hi
ha sota les calcàries i que són les argiles roges amb lignits del finicretaci coneguts
com els Terrers de Palomera. Des
d’aquest mirador també veiem el Roc de
Palomera, coronat per les restes d’un antic poblat medieval.
Vista dels Graus i els Terrers de Palomera des del mirador
Esquema de l’origen de les esllavissades dels Graus
Per a accedir al capdamunt del Roc de Palomera, des del mirador ens hem de
dirigir cap al nord-oest tot seguint unes marques de pintura i unes estaques
que ens porten, a través d’un espès matollar de boix, fins al caire d’un
esvoranc protegit per una barana de fusta.
El caire de l’esvoranc amb el Roc de Palomera a l’altra banda
A l’altra banda s’aixeca el penyal aïllat del Roc de Palomera. I és que
aquí també aquest gran bloc s’ha trencat i separat del vessant nord de la serra
d’Ensija per causa de l’erosió les argiles de la fàcies garumniana
(finicretaci) que hi ha a sota. L’accés al poblat es prou espectacular ja que
cal baixar al fons de l’esvoranc i pujar al penyal per un camí excavat a la
roca.
Vista de l’esvoranc
Vista enlairada del Roc de Palomera
En aquest poblat hi va viure gent que es dedicava sobretot a la ramaderia
entre els segles XII i XV, i consisteix en un conjunt de 27 cases senzilles, esglaonades
i distribuïdes al llarg d’un carrer central. Malgrat que el penyal ja és una
fortalesa natural, el poblat estava protegit per una muralla.
Murs d’una casa
Esplanada de roca amb la Pleta de la Vila al fons
Les primeres excavacions del poblat les va fer l’equip del Dr. Manuel Riu
de la Universitat de Barcelona al 1971, i en no trobar-hi cap església els va
fer pensar que aquest era un poblat estacional, i que a finals del s XV tots
els habitants ja s’havien traslladat a viure sota la protecció del castell de
Saldes. A la base del penyal hi ha unes balmes amb murs de pedra que eren els
corrals del poblat.
Els corrals del poblat
Si volem veure d’aprop l’indret dels Graus i els Terrers de Palomera, ho
podem fer a través del sender de El bosc de Palomera, un
circuït circular, marcat amb pintura de color taronja i alguns plafons
informatius, de poc més de 4 Km i un desnivell d’uns 200 m i que té el seu
inici al darrere de la Pleta de la Vila. Per aquest sender baixem a tocar de l’Aigua
Salada, una riera que recull les aigües que dissolen les sals de les argiles de
la fàcies Keuper que afloren més amunt, sota l’encavalcament de la serra
d’Ensija. Però aquí no es coneix si les havien arribat a explotar com ho van fer a
Gósol.
Plafó informatiu de la riera de l'Aigua Salada
Murs de contenció de l’erosió de l’Aigua Salada
Més avall trobem un primer pont penjant sobre l’Aigua Salada, i entre els
materials que arrossega la riera hi ha fragments de lignit procedents de les
explotacions que hi va haver aigües amunt.
Primer pont penjant sobre l’Aigua Salada
Fragments de lignit arrossegats per la riera
Abans de creuar el pont sobre la riera, i de manera opcional, podem
acostar-nos als Terrers de Palomera, uns monticles d’argila roja molt
erosionats, anomenats xaragalls o bad-lands,
pels quals ens hem de moure amb precaució perquè es tracta d’uns terrenys molt
inestables. Entre les argiles apareixen petits filons de guix
fibrós dipositat per la circulació d’aigua a través de les seves esquerdes.
Pels Terrers de Palomera
Petits filons de guix fibrós
Després de creuar el pont, continuem pel sender tot baixant fins a un segon
mirador sobre el caos de blocs de Els Graus. Des d’aquí també gaudim de bones
vistes de Saldes i del vessant sud de la serra del Cadí on es veuen unes
curioses estructures geològiques que semblen plecs de tipus chevron.
Mirador del Graus
Plafó informatiu del mirador
Vistes sobre Saldes
Chevrons al vessant sud de la serra del Cadí
A priori hom pot pensar que aquestes estructures són fruit del plegament
d’unes capes subhoritzontals, tal i com es mostra a la figura.
Però tot plegat és una il·lusió, perquè les capes en realitat estan
disposades de manera quasi vertical i els chevrons son el resultat de l’erosió
dels corrents d’aigua que circulen pel vessant sud de la serra del Cadí.
Pel camí recorrem el caos de blocs de Els Graus
Després de veure tant curiosos fenòmens, retornem al camí el qual passa
entre el caos de Els Graus com si fos un laberint. Després de recórrer els
boscos de pins de Palomera, trobem un segon pont penjant sobre l’Aigua Salada. A
partir d’aquí el camí remunta en direcció a la Pleta de la Vila. Als marges del
camí trobem més plafons informatius sobre l’aprofitament dels boscos i sobre
l’explotació de carbó a la comarca del Berguedà.
Vistes del vessant sud del Pedraforca des de la Gallina Pelada,
punt culminant de la serra d’Ensija
Un cop arribem de nou a la Pleta de la Vila, tanquem aquest cercle que ens
ha portat a visitar els Graus i els boscos de l’obaga de la serra d’Ensija. Des
d’aquí retornem al coll de la Trapa per continuar per la carretera B-400 fins a
Saldes, escenari del proper capítol de la història minera d’aquest sector de
l’Alt Berguedà.
Bibliografia:
•
Ullastre, Jordi & Masriera, Alícia: Pedraforca. Estratigrafia y estructura,
Treballs del Museu de Geologia, núm 12, 2004
•
Soler R. & Oriola J.: Relleu
fotogràfic de les mines del Berguedà, Benimprès SL, 1997
•
Cuadros i Vila, Ignasi: La mineria a
l’Alt Berguedà. Evolució històrica, dossier, 1986
•
Serra i Rotés, Rosa et al.: Terra de carbó, Zenobita Ed., 2003
•
Picas, J. & Prat, A.: Els telefèrics
de carbó, Zenobita Ed., 2004
•
Santandreu i Soler, M. Dolors: Passejada
per la història de Saldes, rev. L’Erol, núm 65, 2000
•
Martínez, Albert & Tudela, Marc: Els tresors geològics del Parc Natural del
Cadí-Moixeró, Ed.Itineraris Geològics, 2013
