Després de visitar l’ermita de Pedra i els seus voltants, per continuar l’itinerari en cotxe pel Montsec d’Ares retornem a la pista asfaltada i la seguim amunt en direcció al coll d’Ares, tot deixant a mà esquerra l’accés al Parc Astronòmic del Montsec (PAM) o Centre d’Observació de l’Univers, una infraestructura que aprofita la poca contaminació lumínica de la contrada i que acull un gran planetari on, a més d’estrelles i planetes, s’hi projecten espectaculars pel·lícules de divulgació científica. El centre també acull diversos telescopis, alguns situats dalt la muntanya, entre els quals està el Telescopi Joan Oró, dedicat al bioquímic lleidatà que va impulsar aquest projecte.
A partir
d’aquí anem seguint una imperceptible, però prou important, divisòria d’aigües
ja que a la nostra esquerra les aigües s’escolen cap al Noguera Ribagorçana i
cap a la dreta s’escolen cap a la Noguera Pallaresa. Ambdós rius, però, són
afluents del Segre, i aquest darrer és afluent de l’Ebre. També anem seguint
l’itinerari número 7 (Mas d’en Gassol-Coll d’Ares) de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i
Carme Llompart.
Ens dirigim
cap als voltants del Mas d’en Gassol on al marge de la pista afloren les
argiles i guixos de la fàcies Keuper sobre els quals ha lliscat tot el mantell
del Montsec, tot encavalcant els sediments de l’Eocè continental (gresos i
conglomerats). Aquest encavalcament només és observable al peu del turó del
Castellet. La resta està cobert pels esbaldregalls quaternaris.
Seguim pujant
per la pista asfaltada que remunta el primer graó del Montsec. Estem més o
menys a la mateixa alçada de l’ermita de Pedra i, per tant, caldria esperar
trobar-hi el Juràssic i el Cretaci inferior, però enlloc d’això ens trobem amb
les calcàries bioclàstiques del Cretaci superior... Aquí comencem a sospitar
que la naturalesa de l’encavalcament del mantell del Montsec no és una
estructura tan senzilla com es mostra al mapa geològic general. Deixem aquest
misteri (que resoldrem... en una altra ocasió) i continuem amunt tot entrant al
replà del Montsec on trobem una pista a mà esquerra que porta al castell de Sant
Llorenç.
Aquesta
pista, només apta per tots terrenys, s’endinsa a l’anomenat Clot d’Olzí on s’hi
ha fet una replantació amb pi blanc (Pinus
alepensis) i on afloren les margues noduloses, de colors grisos i
marronosos, del Santonià (Cretaci superior). En aquests materials han aparegut
alguns mol·luscs (ostreids, radiolítids, hipurits), restes d’equínids, i
sobretot coralls individuals i també de colonials, com els que hem vist a
l’entrada d’Àger i com el que es conserva a la vitrina dels holotips del Museu.
Per aquesta
pista arribem a una gran esplanada cultivada on hi ha les ruïnes del Mas del
Batlle i on es veuen les restes del castell de Sant Llorenç al capdamunt d’un
turonet. Ens trobem a la capçalera del barranc de la Pardina.
El castell de
Sant Llorenç d’Ares són un conjunt de restes que foren propietat de l’abadia de
Sant Pere d’Àger i que es troben penjades sobre la capçalera del barranc de la
Pardina, el qual el qual ja vam creuar en l’itinerari cap al congost de Mont-rebei . Entre aquestes restes destaquen els murs d’una torre
semicircular i d’una capella del s.XI, juntament amb les ruïnes d’un vilatge
pre-medieval, el qual s’escampa pels peus del castell, tot encerclat per unes
muralles que conformen un recinte poligonal molt irregular i que s’adapta a
l’orografia del terreny. La fortalesa està documentada des del 1044, però a
inicis del s.XVI ja només hi vivia una família.
Des d’aquí
tenim una magnífica vista de l’osca de Mont-rebei, produïda pel riu Noguera
Ribagorçana i que separa el Montsec d’Estall de la serra de la Corona, l’extrem
més occidental del Montsec d’Ares. Els materials marronosos que veiem són les
margues del Santonià sota les calcàries del Campanià que formen el cingle dit
Paret de Catalunya, farcida de vies d’escalada. Al fons s’albira el pic del
Turbó, ja al Pre-pirineu d’Osca, i al seu darrera i ben nevat es veu el pic de Cotiella.
Si anem cap
al caire del cingle sobre el barranc de la Pardina veurem una cosa
extraordinària: un escampall de blocs esllavissats que es desprenen de
l’anomenat Montsec de Badia, i que semblen provocats per un fenomenal col·lapse
de l’estil del que ja vam observar a l’indret de Montclús.
Per continuar
el nostre itinerari, retornem a la pista asfaltada que s’enfila a coll d’Ares on
afloren àmpliament els materials del Cretaci superior, format per calcàries
massives i noduloses, margues i calcarenites, els quals conformen el cingle més
elevat del Montsec.
Deixem a mà
dreta una pista de terra que es dirigeix cap a la font de Gabrieló i al
santuari de Colobor, els objectius del proper itinerari, i continuem fins prop
del coll d’Ares, punt que separa el cos principal del Montsec d’Ares de la
serra de la Corona. Aquí deixem la pista asfaltada per prendre una pista de
terra que té un gran aparcament des d’on s’enlairen els practicants del
parapent, i continuem a peu per aquesta pista carenera fins al cim de Sant
Alís, punt culminant del Montsec d’Ares.
Per aquesta
pista anem tenint esfereïdores vistes laterals del cingle superior del Montsec
i també vistes de les serres que tenim al sud entre les quals destaca la serra
del Mont-roig que ja visitarem... en una altra ocasió. Per la pista afloren les
calcarenites del Cretaci superior on podem trobar fòssils de rudistes i de
coralls.
Així arribem
al cim a 1676 metres d’alçada i coronat per un vèrtex geodèsic car és un
mirador de primera categoria, des del quals tenim vistes cap al sud de la vall
d’Àger i del castell de Sant Llorenç que acabem de visitar. També, més enllà,
tenim privilegiades vistes de l’anomenat anticlinal
de les Conclues i que aviat veurem de ben a prop des de la torre de les
Conclues. Cap al nord se’ns desplega una bona part del nostre Pirineu
occidental i del Pirineu d’Osca, amb l’Aneto com a element destacat.
Després de
restar una bona estona a la cresta d’aquesta onada petrificada, tot contemplant
la vista que ens ofereix aquest mirador excepcional que, amb paraules de Joan
Rosell, és «un lloc que invita a la meditació», ha arribat l’hora del comiat de
les altures....
Així retornem
per la pista a l’aparcament de prop del coll d’Ares des d’on baixem per la
pista asfaltada de nou al nucli d’Àger per tal de descansar car el proper
itinerari serà a peu en la seva totalitat.
