En l’anterior capítol ens vam quedar a una bonica balma obrada, dita Cova d’en Rosell, on finalitza l’itinerari núm. 5 de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger (de J. Rosell i C. Llompart) i on afloren les calcàries del Santonià (Cretaci superior) amb rudistes i Lacazines. A partir d’aquí hom pot escollir retornar a la masia de Mossenye pel mateix camí d’anada, o continuar cap a la font de Gabrieló i ermita de la Mare de Déu de Pedra per tal de tancar un itinerari circular d’uns 13’5 Km de recorregut i uns 670m de desnivell.
Els que hagin
decidit continuar l’itinerari circular, els caldrà seguir pujant pel corriol
que surt a una esplanada amb bones vistes del grandiós cingle on afloren les
calcàries del Campanià, les quals fan les delícies dels escaladors més experts.
Al final de
l’esplanada sortim de nou a la pista que hem deixat per accedir a la Cova d’en
Rosell i per la qual continuem pujant tot travessant el “replà” del Montsec.
Ens trobem a la capçalera del barranc de Finestrelles on afloren les margues
noduloses del Santonià i on es poden troben restes de fauna marina fòssil,
sobretot coralls individuals (dels gèneres
Aulosmilia i Cunnolites) i
coralls colonials de grans dimensions.
Després de
travessar una ampla collada, anem en suau baixada cap a la font de Gabrieló que
neix al peu de la cinglera, en el contacte entre les margues noduloses del
Santonià (roques impermeables) i les calcàries del Campanià (roques permeables). Aquí els més agosarats poden pujar al
cim de Sant Alís per la canal de l’Embut, que té un parell de trams equipats
amb cadenes que en faciliten l’ascens.
Pel dreturer
corriol de la canal de l’Embut es van veient les calcàries bioclàstiques
(calcarenites) del Campanià, les quals es presenten en cossos lenticulars amb
laminacions creuades a gran escala ja que es tracta de grans barres (o dunes
subaquàtiques) situades al límit entre el mar obert i el continent o una
llacuna interior. A la base d’aquestes barres solen aparèixer restes de
rudistes de color blanc perquè estan silicificats.
Fet aquest
incís de pujada optativa al punt culminant del Montsec d’Ares, tornem a ser a
la font de Gabrieló des d’on continuem el nostre itinerari circular seguint un
corriol en direcció sud. Aquest camí ens porta al caire del cingle des d’on
tenim portentoses vistes de la Vall d’Àger i, seguidament, ja baixem tot fent
ziga-zagues cap a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra que ja
vam visitar en un anterior itinerari i on tornem a trobar les dolomies negres
del Juràssic.
El camí
desemboca a la pista d’accés a l’ermita, la qual tenim a uns pocs metres a mà
dreta, però per continuar l’itinerari seguim per la pista a mà esquerra en
baixada. En una pronunciada corba afloren bé les argiles i guixos de la fàcies
Keuper que marquen el front d’encavalcament del Montsec i que no hem pogut
observar a l’inici de l’itinerari.
Així anem
fins que trobem una cruïlla a mà esquerra per on continuem per un camí carreter
que té el curiós nom de Sendera dels Petrolers
i per on baixem a trobar de nou la pista que ens porta a can Mossenye on tenim
els cotxes aparcats.
Amb la vista
dels cingles banyats amb la suau llum de la tarda, donem per finalitzat aquest
llarg i interessant itinerari a peu pel Montsec d’Ares. En propers capítols
veurem de més a prop els materials que conformen la Vall d’Àger, el seu origen i
les seves relacions amb la serra del Montsec i amb les anomenades Serres
Marginals, i per això haurem de tornar al bonic poble de Corçà des del qual sortirem
a observar unes extraordinàries estructures tectòniques.