En la primera part del tomb en cotxe que estem fent per reconèixer les principals
estructures que dominen l’extrem més oriental del mantell de les Serres Marginals, vam sortir de Camarasa i ens vam quedar al bonic poble de
Foradada, tot contemplant el paisatge i les estructures geològiques que es
poden veure des del seu enlairat mirador. Per a continuar la ruta, hem de
prendre la carretera LV-9137 en direcció a Alòs de Balaguer tot passant per Rubió
de Dalt i Rubió del Mig on farem la següent parada.
Foradada al peu de la roca
Pels marges
de la carretera veiem aflorar els diversos materials de la fàcies Keuper
(sobretot guixos vermells) que conformen la base de la Serra del Munt. Després
de rodejar l’extrem oriental de la Serra dels Arquells, dit Lo Coster, entrem a
la vall de Rubió tot creuant el barranc del Salí, per on discorren les aigües
salobres resultants del rentat de les evaporites del Keuper, i per on hi ha una
pista de terra que baixa al poble abandonat de Rubió de Baix i al castell de
Rubió de Sòls.
Panoràmica de les serres dels Arquells i Boada des de Foradada
A la plaça de Rubió del Mig afloren les sorrenques de l’Oligocè
Nosaltres,
però, ens quedem a Rubió del Mig, situats a l’interior del nucli d’un sinclinal
molt ample on afloren les sorrenques de l’Oligocè. A llevant tenim l’esquena de
la Serra dels Arquells, que acabem de deixar enrere i, a ponent, tenim el
cingle de la Serra Boada. Malgrat que aquestes serres estan tan properes l’una
de l’altra són, però, ben diferents.
Els materials
que afloren a la Serra dels Arquells consisteixen en una base d’argiles i
guixos del Keuper i, per damunt d’una superfície ferruginitzada, ja es troben
els materials del Cretaci superior amb una potència de només 100 metres, així
que aquí, a més del Cretaci inferior, també falta tot el Juràssic perquè ens
trobem ben bé al marge de la conca pirinenca.
En canvi a la
Serra Boada la sèrie té una major potència (300m) i en ella es troben tots els
materials del Juràssic excepte el gran paquet de guixos que vam veure sota la
Serra Carbonera. La superfície ferruginitzada, que representa la llacuna
estratigràfica entre el Juràssic i el Cretaci superior, aquí té un gran
desenvolupament i va ser explotada a l’anomenada mina de Foradella d’on s’hi
van extreure bauxites a cel obert.
Aquest punt
de la vall de Rubió també és interessant perquè per aquí passa el tall ECORS (Estudi
Continental i Oceànic per Reflexió i refracció Sísmica), un projecte de
col·laboració hispano-francès, dut a terme als anys 80 de segle passat i que,
amb diversos mitjans geofísics, van posar de manifest al llarg d’un perfil
nord-sud de 250 Km de llargada, que les roques de l’escorça superior, i fins a
una fondària de 15 Km, es van desplaçar cap al sud damunt superfícies
d’encavalcament de manera que unes serres es van apilar damunt d’unes altres.
També mostra una visió més complexa del “front” on, en aquest sector, està
tallat per un retroencavalcament, i això és un encavalcament que va en direcció contrària a l'avenç del mantell.
Arribem a Alòs de Balaguer
Fetes
aquestes observacions, continuem per la carretera tot baixant a buscar el pont
sobre el Segre. A l’altra banda del riu ja veiem el poble d’Alòs de Balaguer
amb el seu castell encimbellat damunt una alta carena que domina el pas del
congost. Un cop a l’altra banda del pont, tenim una font i una pista a mà
esquerra que segueix el curs del riu fins l’àrea de lleure de l’Espadella, on
finalitza l’itinerari del Congost del Mu. A Alòs, a més de visitar el
seu nucli medieval, amb l’església parroquial de Sant Feliu i l’ermita de Sant
Miquel (s.XI) que es troba als afores, també podem visitar les restes del seu
castell declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Pugem a visitar el castell d’Alòs
Es tracta
d’una sèrie d’edificacions repartides al llarg d’un serrat de calcàries de la
fàcies Muschelkalk on hi destaca una torre circular, amb unes quantes sales al
seu voltant, un pany de muralla amb uns curiosos solcs horitzontals, i un
portal d’accés. Tot això podria ser obra del s.X quan era una fortificació
musulmana conquerida al s.XI, però estudis recents situen el seu origen al
s.VIII, i això voldria dir que, potser, és la fortalesa islàmica més antiga de
Catalunya que encara es conserva.
Vista de la gran torre circular del castell
abans de les obres de consolidació
Ens trobem
sobre el vessant meridional de la muntanya de Sant Mamet, a tocar de l’accident
del Segre. Enfront, a l’altra banda del riu, tenim una vall penjada entre les
serres de Boada i Saborell que també és el nucli d’un sinclinal complex. Sembla
que es tracta d’una estructura, tipus cubeta tectònica, similar a la que vam
observar a la Serra Carbonera. Aquí, però, els materials de les fàcies Keuper
sobre els quals ens trobem, i que afloren en forma de diapir, encavalquen i
oculten una part d’aquesta estructura. També, a uns 8km al nord d’Alòs, estan
les mines de la Font dels Cóms on s’hi havia explotat la bauxita present entre
el Juràssic i el Cretaci superior.
Vista del sinclinal de Boada des del castell d’Alòs
Continuem per
la carretera, ara en direcció a Baldomar. Abans d’arribar-hi, però, passem per
un petit congost: al cingle que tenim damunt nostre, i que constitueix la serra
de la Mosquera format per les calcàries d’alveolines de l’Eocè, s’hi troben
algunes cavitats amb les pintures rupestres de les Aparets. Es tracta de
diverses figures que, encara que en mal estat de conservació, formen part del
Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani.
Enfront, a l’altre banda del riu i sobre un cingle de calcàries cretàciques,
tenim les restes del castell de Rubió de Sòls al qual també se li atribueix un
origen islàmic.
Les restes del castell de Rubió de Sòls
CastillosNet
Sortim així
dels passos engorjats, per on s’escola el riu Segre, i entrem en una extensa
plana on s’hi cultiva la vinya de la D.O. Costers del Segre pels voltants del
poble de Baldomar i el seu celler. A la sortida creuem el riu Boix, que neix al
capdamunt del Pas Nou, sobre el Montsec de Meià, i que aquí desemboca al Segre.
La plana de Baldomar
Wikiloc
Ens acostem a
Artesa on posarem punt i final d’aquest llarg itinerari, però encara ens queda
la visita del castell de Montsonís i del monestir de Salgar, ambdós situats al
vessant nord-est de la Serra del Munt i, per això, deixarem Artesa enrere per
un moment i ens dirigirem per la carretera LV-9138 cap al petit nucli de
Montsonís on s’aixeca el seu formós castell, el qual domina l’entrada del
congost de Salgar. Malgrat que és un castell privat, fou un dels primers a
obrir algunes estances al públic i es creu que, com el castell de Foradada, va
ser construït per Arnau Mir de Tost damunt una antiga fortalesa sarraïna.
Una de les torres de l’entrada del castell de Montsonís
Des d’aquí
podem baixar al fons del congost on, arrapat al cingle de calcàries del
terciari, hi ha el monestir de la Mare de Déu de Salgar que té una església
romànica i un claustre renaixentista. Al cim del turó d’enfront tenim les
restes d’un poblat ibèric i les ruïnes del castell de Malagastre. Des d’aquí
podríem continuar fins arribar al nucli abandonat de Rubió de Baix i el seu
castell de Rubió de Sòls.
El monestir de Salgar en ple congost
Però
nosaltres retornem per la petita carretera fins entrar al nucli d’Artesa on
podem pujar a visitar el turó del Sagrat Cor (o lo Castellot) que domina el
poble i tots els relleus que hem deixat enrere. El turó en qüestió està format
per conglomerats de l’Eocè superior-Oligocè però als seus peus, i sobre una
falla relacionada amb l’accident del Segre, afloren un conjunt de materials
mesozoics (sobretot del Triàsic i del Juràssic) que formen una escata
desenganxada i aïllada de la resta d’estructures que hem vist fins ara.
El cim del turó de Lo Castellot
També és molt
característic un monòlit rocós, dit Roc del Cudós, format per calcàries del
Cretaci superior, en posició quasi vertical, i al qual s’hi pot pujar per una
cadena que s’ha instal·lat per facilitar-ne l’accés.
Ens acostem a la base del Roc del Cudós....
...per donar un darrer cop d’ull als relleus que deixem enrere
Des del seu
cim podem donar un extens cop d’ull a la major part de relleus que hem pogut
veure en aquest llarg periple que ens ha portat des de Camarasa fins aquí. En
el proper capítol tornarem a Camarasa però aquest cop per pujar fins a la Serra
del Mont-roig, la perla de les Serres Marginals.
