Aquests dies,
i fins al 16 d’octubre, es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona aquesta
exposició dedicada al nostre astre rei, el qual ha estat, i és encara, motiu de
gran curiositat i investigació.
L’exposició
s’estructura en una sèrie d’àmbits on s’expliquen diversos aspectes del Sol,
des de l’adoració a les antigues civilitzacions, els primers estudis sobre el
seu moviment i composició, la mesura del temps, i el Sol com a font de salut i
energia, així com també s’expliquen els darrers descobriments i potencials
perills.
Esquema del recorregut per l’exposició
A cadascun
dels espais d’exposició hi ha un amable guia que ens resol els dubtes i ens
orienta en els diferents “experiments” pràctics que trobem al llarg del
recorregut.
Un guia ens dona la benvinguda a l’exposició
A través de plafons
introductoris en cada àmbit (en català, castellà i anglès, amb codi QR), i on
la il·luminació recorda un sol ponent, ens anem introduint a les
particularitats del nostre estel més proper, tan conegut i desconegut alhora.
Model de plafó introductori de cada àmbit
A les
diferents sales, molt espaioses, s’hi exposen maquetes, reproduccions,
facsímils i objectes històrics relacionats amb l’estudi del Sol en les
diferents èpoques. També hi ha pantalles que projecten petits audiovisuals.
Vitrines de l’exposició
Així al llarg
del seu recorregut, primer ens trobem amb els variats mètodes i instruments que
la humanitat ha fet servir per a calcular el temps i les estacions de l’any
basant-se en el “moviment” del sol a través del cel: observatoris neolítics com
el d’Stonehenge al Regne Unit, esferes armil·lars geocèntriques, planetaris
heliocèntrics i curiosos rellotges de sol portàtils, cadascun amb un exemple
del seu funcionament. També hi ha bonics rellotges mecànics i un rellotge
atòmic.
Rellotges de sol portàtils
Entre els més
curiosos rellotges de sol portàtils està un rellotge de pastor, el funcionament
del qual es pot conèixer a través d’un “experiment” on se’l compara amb un
rellotge de sol fix.
Dins l’àmbit
de la salut, es veu l’evolució des dels temps en què prendre abundants banys de
sol era molt saludable, fent bona la dita «on entra el sol, no entra el metge»,
fins als temps on es va veure que també ens cal protegir-nos de la calor i dels
seus raigs perjudicials, fent bona la dita que «totes les masses piquen».
Dins l'àmbit "El Sol i la salut"
Així passem a
l’àmbit on se’ns mostren els diversos mètodes d’aprofitament de l’energia del
sol, des de les primeres lupes i miralls ustoris, que concentren els raigs
solars per a fer foc ràpidament, fins al curiós intent (l’anomenat Reactor de fusió ZETA) de controlar, i
confinar en el petit espai d’un forn domèstic, la fusió nuclear que té lloc a
l’interior del sol. Lògicament l’experiment va ser un fracàs... però aquí està
el futur de l’aprofitament de l’energia solar. I, mentre això no arriba, tenim
les plaques fotovoltaiques i aparells solars que fan el seu servei en llocs
remots.
Mirall ustori del s. XVIII
Maqueta del reactor de fusió ZETA
La premsa de l’època se’n va fer ressò
Diversos models de cèl·lules solars de silici
El darrer
àmbit de l’exposició està reservat a l’observació del sol que, des del
telescopi de Galileu, amb el qual va observar per primera vegada i amb detall
la superfície del sol, fins als darrers llançament de les sondes solars Parker i Orbiter, han servit per a desvetllar-ne els seus secrets més ocults
i preveure futurs perills derivats de les tempestes solars.
Rèplica del telescopi de Galileu
Les sondes amb què observem el sol avui dia
Dibuixos i pintures de taques solars
En aquest
espai es fa especial èmfasi al fenomen de les taques solars, amb dibuixos,
fotos, pintures i gravats que són veritables obres d’art. El més espectacular
de l’exposició és una gran esfera amb uns codis QR amb els quals es posen en
marxa unes pantalles portàtils, força pesants, que ens donen tota mena d’informació
sobre les característiques del sol.
Pantalles de realitat augmentada
Grans imatges del sol com a comiat
Ens acomiadem
de l’exposició amb una gran pantalla que emet imatges del sol, amb diferents
longituds d’ona, i dels trànsits de Mercuri i Venus. I de totes les frases que
em pogut llegir, jo em quedo amb la que va dir Arthur Eddington l’any 1920: «L’estel
treu profit d’una reserva enorme d’energia per mitjans que ens són desconeguts
(...) a vegades somiem que, algun dia, l’home aprendrà a alliberar-la i usar-la
en benefici propi». L’exposició es complementa amb un curs d’iniciació a l’astronomia,
conferències, visites comentades, tallers i activitats especials.
Rellotge de sol del pati del CosmoCaixa
Instruccions d’observació
Dins de l'estructura del rellotge...
...es veu com el raig de llum indica l’hora solar
No marxem del
recinte del Cosmocaixa sense visitar el gran i curiós rellotge de sol que hi ha
enmig del gran pati. Són la una en punt i el rellotge marca les 11 hora solar...
amb satisfacció observem que el sol no es retarda gens!
