Segons
sembla, Charles F. Richter (creador de l’escala de magnitud sísmica que porta
el seu nom) un bon dia va dir que "és de bojos predir un sisme" però aquesta és
una aspiració que ve de lluny, de quan ja els antics grecs van observar que
just abans d’un gran terratrèmol certs animals mostraven un comportament
anormal. També altres signes són l’assecament brusc d’alguns pous, l’emissió de
gas radó i la successió de petits sismes prèvis a un gran terratrèmol.
Tanmateix encara no s’ha lograt una autèntica predicció.
El geofísic japonès Kosuke Heki
El geofísic
japonès Kosuke Heki, de la Universitat de Hokkaido, està convençut, però, que
els senyals que preveuen un gran terratrèmol cal buscar-los a 300 Km sobre la
superfície terrestre, o sigui, a l’anomenada Ionosfera. Heki afirma que
l’energia que s’allibera durant un terratrèmol provoca una perturbació en els
electrons de les capes altes de l’atmosfera situats sobre la vertical de
l’epicentre.
Col·lisió entre una placa oceànica i una continental
Això és degut
al fet que una roca, sotmesa a grans pressions, es comporta com una pila molt
dèbil que genera un petit corrent elèctric perquè els seus àtoms d’oxígen
alliberen electrons (de càrrega negativa) tot deixant uns “buits” de càrrega
positiva que són ràpidament ocupats pels electrons dels àtoms d’oxigen del
voltant. Així, com un “efecte dòmino”, els “buits” es propaguen des de
l’hipocentre tot concentrant-se sota la superfície terrestre des d’on atrauen
els electrons de les mol·lècules de l’aire. Així les càrregues elèctriques
viatgen fins a concentrar-se a les capes altes i sobre l’epicentre; però el
millor de tot és que aquests senyals ja es poden detectar una mitja hora abans
del sisme.
Localització de l'epicentre del sisme de Tohoku...
... i el posterior tsunami
Tot això ho
va descobrir Heki arran de l’anàlisi del gran terratrèmol, i posterior tsunami,
que l’11 de març de 2011 va assolar la regió japonesa de Tohoku, amb les greus
conseqüències que se’n van derivar i que tots coneixem. Per la seva part, Heki
ja feia temps que estudiava l’estrany comportament dels electrons del cel
després d’un sisme, però en aquella ocasió va ampliar el marge temporal per la
qual cosa va poder comprovar que uns 40 minuts abans del cataclisme ja es podia
detectar un lleuger increment de la densitat electrònica sobre el futur
epicentre.
Concentració anòmala d'electrons a la ionosfera sobre l'epicentre
Com que
resulta que Heki és un científic seriós, aquest no va fer públics els resultats
de la seva recerca fins que no va haver comprovat que aquesta variació apareixia
abans de 18 grans terratrèmols ocorreguts al llarg dels darrers 7 anys, i pensa
que amb una bona xarxa de receptors GPS es podríen detectar aquests canvis en
la densitat electrònica i així poder prendre una sèrie de mesures orientades a
minimitzar els riscos per a la població.
Esquema en vertical de la concentració d'electrons
Tanmateix
Heki no s’ha estalviat les crítiques i són molts els que pensen que aquesta és
una altra falsa promesa de predicció sísmica ja que assenyalen que el fenomen
de concentració electrònica no és més que una anomalia estadística i que es
farà molt difícil distingir un “núvol” concret causat pel moviment de les
plaques tectòniques perquè hi ha massa factors a tenir en compte com són la
classe de roques implicades, la pressió i el tipus de fractures que actuen.
Malgrat tot,
Heki no es dona per vençut i segueix treballant i estudiant el fenomen tot fent
una anàlisi tridimensional amb les dades obtingudes del terratrèmol de Xile de
l’any 2015, i així mirar d’entendre millor els seus efectes sobre l’atmosfera.
Si aquest sistema de predicció resulta ser eficaç... ja en sentirem a parlar!
NOTA: Resum
de l’article d’Erik Vance Terremotos en
el cielo, publicat a la revista Investigación
y Ciencia (núm 513, Juny 2019)
