Hi ha més d’un centenar de càncers catalogats. Aquesta malaltia no és única i cada tipus de càncer té les seves característiques. No existeix un tractament comú per a tots els càncers i uns són més mortals que d’altres. Sabeu quin és el més mortal de tots? Doncs el càncer de pàncrees. Les estadístiques ens diuen que dels que són víctimes d’aquesta malaltia només en sobreviuen un 12%. No és un càncer gaire freqüent, però a Espanya se n’enregistraren més de 9.000 casos l’any 2020, quantitat ben respectable, per això trobar una vacuna contra aquest càncer és doncs una notícia important.
El passat mes
de maig la revista Nature va publicar
un article, signat per Vinod Balachandran, que explicava el resultat de les
investigacions fetes pel seu equip del Memorial
Sloan Kettering Cancer Center de Nova York sobre la possibilitat de poder
fer una vacuna que preservés del càncer de pàncrees. Què havia dut a terme
aquest equip? Partint de la molècula que va permetre les immunitzacions
contra la Covid-19, combinaren una vacuna a base d’ARNm (àcid ribonucleic
missatger) que aplicaren a setze pacients amb un resultat positiu en vuit dels
casos que al cap de divuit mesos n o van patir cap recaiguda, en canvi en els
vuit casos restants la vacuna no va provocar cap mena de reacció i van recaure
en la malaltia. Vol dir això que la vacuna obtinguda té certa eficàcia i, si bé
no és de resultat total, es veu prometedora.
Cal tenir
present que el càncer de pàncrees és un tumor que entra en la classificació
dels “tumors freds” que, en terminologia mèdica, vol dir que el sistema
immunològic és incapaç de detectar i per això aquest no respon. Així que és
important que la vacuna tingui la capacitat de detectar-lo per combatre’l. La
vacuna, doncs, no fa més que excitar el sistema immunològic. Com que divuit
mesos sense recaigudes és un temps prou respectable, cal donar importància a la
troballa.
Per això
Balachandran explica que esperen començar ben aviat una segona fase de proves
més detallades i amb més pacients per aclarir l’efectivitat real de la vacuna.
I això és el que espera la comunitat científica mundial començant per Ignacio
Melero, expert en immunoteràpia de la Clínica
Universidad de Navarra, i també l’Ana Fernández-Montes, portaveu de la
Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica que hi veu una «aproximació molt
esperançadora». Així nosaltres també diem que ens plaurà que continuïn les
investigacions ja que tot progrés en el bé de la salut humana s’ha de
considerar molt lloable.
