Per segona vegada tingué
lloc la 34a edició de Expominer al
pavelló 1 al costat de la plaça Espanya, espai ampli, que ha permès veure bé
tots els stands.
Com a l’any anterior
hi ha hagut moltes activitats;
Novament l'Espai “Viu
la Geologia” organitzat per la Facultat
de Geologia de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Ciències de la Terra
“Jaume Almera” del CSIC i l’Institut Geològic de Catalunya.
Amb panels didàctics, binoculars, una mostra de les sals i potasses
de Cardona i Súria i una activitat que té molt èxit entre els més joves la
batea d'or, a més d'audiovisuals i
molta informació per als que s’interessin per aquesta ciència.
I organitzat pel Grup
Mineralògic Català:
Taller de Fotomicro i de Macrofoto impartits pel mestre i gran especialista en
fotografia de minerals Joaquim Callén.
Taller sobre la Radioactivitat en els minerals a càrrec d'en Carles Diaz.
En quant als minerals com sempre per a tots els gustos i
butxaques. Com que l’oferta és àmplia he tingut de demanar a alguns companys que també van visitar la
Fira, informació per les novetats o coses curioses que hi havia o exemplars d'antics jaciments que ara han tornat a
posar-se a la venda.
Em varen destacar, Hydroboracita d'Alemanya, Motramita, de Mèxic,
Piromorfita de França, Quarsos gallecs, Esfalerites de Cantàbria. Galenes de Múrcia...
I també Coltan dins petites capsetes, mineral que s’ha fet famós per la seva
utilització en la fabricació dels mòbils i que en lloc de riquesa ha portat molts problemes a la
població d'alguns païssos productors, no és el cas de Portugal d'on provenien
aquestes petites mostres que fins i tot
tenien alguna cristal·lització i van tenir molt bona acollida.
Per acabar, férem la visita obligada als stands del ICMGP i
GMC on vaig poder recollir la Revista, calendari i algun altre detall, a més de poder comprar llibres com els
Volums de Miguel Calvo, “Els
minerals de Catalunya” d’Eugeni Bareche o "L'activitat minera a Castellví de Rosanes i Martorell”
de Sergi Falguera.
Completaven la Fira stands amb fòssils, joieria i
gemmologia.
I com no!, força bijuteria entre mig de quasi tots els stands, com sempre necessària crec que perquè surtin els comptes als expositors
i hi hagi més gent amb ganes d'acompanyar els entusiastes e incansables
aficionats als minerals, entre els quals que m'hi conto.
Aprofitant
l’avinentesa de la recent publicació del llibre “Elements i recursos minerals:
Aplicacions i reciclatge”, de J.Sanz i O. Tomasa, i de la qual ja en vam donar
notícia en aquest bloc el passat mes de maig; el museu de geologia “Valentí
Masachs” de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va presentar una interessant
exposició sobre els minerals industrials, elements i terres rares més utilitzats
avui dia.
L’exposició
va constar d’una sèrie de panells, disposats a manera d’acordió, on s’anaven
describint els diferents elements i minerals més útils per la indústria de les
noves tecnologies.
Entre els
elements més buscats estan el gal·li, l’indi, el germani, el liti, el carboni i
els elements del grup del platí, els quals intervenen en la fabricació de
conductors elèctrics, termòmetres, cèl·lules solars, catalitzadors, bateries…
Alguns són util·litzats en medicina i, com el cas del platí, fins i tot en
joieria.
Els plafons
anaven acompanyats de petites vitrines on s’hi exposaven productes fabricats
amb aquests elements, així com també algunes mostres dels minerals d’on
s’extreuen.
També hi
havia un vehicle elèctric amb la descripció de les seves característiques,
autonomia de les bateries i el seu reciclatge.
En els
plafons també s’informava sobre les característiques del grafè, un nou material
que s’obté del grafit i que està cridat a ser el silici del futur.
Finalment
l’exposició feia especial incís en les controvertides terres rares cada cop més
útils i més buscades degut al fet que són bàsiques en la fabricació d’aparells
relacionats amb les telecomunicacions i posaven com exemple el coltan
(tècnicament anomenat columbo-tantalita), mineral del qual s’extreuen dos
metalls molt importants (el tàntal i el niobi); la seva explotació s’ha cobrat
moltes vides en països on la seva extracció es fa en condicions molt precàries.
En resum malgrat la crisi una Fira encara molt recomanable.
