Mn. Francesc Nicolau: LES MALVESTATS DELS PLÀSTICS

Un cop més hem de parlar de com la humanitat està contaminant el nostre habitacle, la Terra. Ja sabeu que els plàstics no són com el paper, que es destrueix molt ràpidament si el llancem a les escombraries. Les deixalles de plàstic són un grandíssim problema per al nostre planeta. I no exagerem quan diem “gravíssim” perquè un cop arribat als oceans hi queda atrapat en grans remolins que tot el que poden fer és esmicolar-lo, però no eliminar-lo, i les miques poden acabar en la cadena alimentària de molts peixos amb greus conseqüències, a part de fer també que els plàstics que suren impedeixin a la llum arribar a les zones més profundes, cosa també funesta per a la vida marina.

Extret de: plataformareduccionresiduseivissa.balear.net

Ja sabeu que els oceans són sistemes dinàmics que en una complexa xarxa de corrents fan que, en certs indrets, es formin grans remolins que giren en sentit horari a l’hemisferi nord i en sentit antihorari a l’hemisferi sud i, és clar, tot el que sura hi queda atrapat. Hi ha cinc grans remolins en els nostres oceans (a part d’altres més petits al llarg de l’Antàrtida i Alaska) que són: el del Pacífic nord (que és el més gran), el de l’Atlàntic nord, el de l’Índic, el del Pacífic sud i el de l’Atlàntic sud. Es calcula que el primer d’aquests remolins conté 3,5 milions de tones de residus, plàstic en la immensa majoria, bo i ocupant una extensió del doble de l’estat de Texas. Els altres quatre no arriben a tant, però són també de consideració.

Esquema dels remolins del Pacífic Nord (extret de: trt2009.worldpress.com)

La investigació de tot això s’inicià el 1997 per obra del capità Charles Moore, creador de la Fundació de Recerca Marítima Algalita, amb seu a Califòrnia (que col·labora amb l’Institut “5gyres”) arrán de les observacions que féu de la quantitat de deixalles que hi havia al Pacífic. És Moore qui ha dit: “El dany causat pels plàstics en els mars ha de preucupar més que l’impacte del carboni en el planeta”. En aquests 15 darrers anys s’han recollit moltes dades sobre aquest assumpte. El dany principal és el de causar la mort dels animals que ingereixen les partícules de plàtic que acaben formant-se en el girs o remolins.

El capità Charles Moore (extret de: thegreenleaf.staradvertiserblogs.com)

Uns membres de “5gyres” en un viatge de 88 dies van pescar 617 peixos i més d’un terç tenien plàstics a l’estómac. S’ha arribat a la conclusió (per part de l’ONU, que ha intervingut en les observacions) que la contaminació per aquestes deixalles causa la mort cada any de més d’un milió d’ocells marins i de més de cent mil mamífers. En alguns indrets ja hi ha sis vegades més plàstics que plàncton. També cal tenir en compte que gairebé la meitat del plàstic acaba al fons de l’oceà i és ingerit per peixos i llagostes que poden acabar essent menjats pels humans, amb el perill que això suposa.

Segurament em direu que la nostra mar Mediterrània no hi tenim cap d’aquests girs, i és veritat, però també us haig de dir que un estudi fet amb mostres recollides a les costes d’Itàlia, França i Espanya, en aigües mediterrànies hi hauria uns 250.000 milions de tones de fragments de plàstic surant. Davant d’aquestes dades, nosaltres direm ben alt que l’”invent” dels plàstics ha estat funest per a la humanitat. La utilització del plàstic per envasar productes, que moltes vegades són d’un sól ús, s’hauria de prohibir, perquè tot plàstic, tard o d’hora, acaba a l’oceà amb totes les conseqüències que hem dit. Val la pena que tots ho tinguem en compte!

Mn. Francesc Nicolau: LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA DE LES GRANS CIUTATS (II)

Heus aquí un tema que no podem deixar de banda. És molt seriós perquè hi va la supervivència de la humanitat. No exagero! I per què encara no s’ho prenen ben seriosament els governs de les nacions? L’explicació és ben senzilla: no produeix cap benefici econòmic ni cap avantatge d'aturar la contaminació de l’aire, i... per això s’hi donen llargues.

Però tant que ens avisen els tècnics en aquest assumpte! Nosaltres també hi volem dir alguna cosa perquè tots ens anem sensibilitzant. Tinc davant les dades de l’informe anual d’Ecologistes en Acció referents a l’any 2012 (no he pogut veure les del 2013) i en resulta que a l’Estat espanyol el 94% de la població (o sigui, uns 44 milions de persones) durant dit any va respirar aire contaminat per sobre dels valors recomanats per l’OMS (Organització Mundial de la Salut). I el mateix informe s’hi diu que la contaminació atmosfèrica té relació amb la mort d’uns 19.940 espanyols cada any, unes deu vegades el nombre de víctimes per accident de trànsit. 

(foto 1: extret de www.esport3.cat)

Ara bé, si parlem de casa nostra hem de dir que tenim l’àrea metropolitana de Barcelona la zona de pitjor qualitat atmosfèrica, sobretot a la mateixa ciutat i al Baix Llobregat, i podem afegir-hi Tarragona, que també té un índex de contaminació molt alt. Si a Barcelona la presència de l’aeroport del Prat i del port marítim hi fa el seu contribuït, a Tarragona és la refineria de petroli i el complex industrial que hi tenen la seva part, i ben notable per cert.

Ecologistes en Acció ens diuen que pràcticament a tot Catalunya es superen els valors màxims recomanats per l’OMS pel que fa a les partícules en suspensió contaminats, i on són més alts aquests valors és a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ja sabem que els automòbils són uns dels elements contaminadors més actius i Barcelona és la ciutat europea amb més vehicles per quilòmetre quadrat, ja que en té 6.100, mentre que París i Berlín, per exemple, només són uns 1.500. Així i tot, ja són 202 les ciutats europees que han pres mesures per restringir el trànsit vehicular. I sabeu si, finalment, a Barcelona s’ha plantejat un pla d’actuació seriós i continu per a preservar la qualitat de l’aire? Que sapiguem, només s’han fet accions puntuals quan la cosa arriba a punts molt alts.

El 13 de desembre de l’any passat a “La Contra” del diari La Vanguardia es publicava una entrevista que feren, sobre el tema, a Joel Schwatz (nascut a Nova York el 1948), professor d’Epidemiologia Ambiental a Harvard: és ell qui va aconseguir que es prohibís la gasolina amb plom, com segurament recordeu (la contaminació de plom que comportava aquest combustible era realment funesta). 

(foto 2: extret de www.niehs.nih.gov)

Aquest home, doncs, responent als entrevistadors , fa notar que tenim la tecnologia per reduir la contaminació però falta la voluntat política per dur-la a terme. Ell recomana reduir dràsticament la circulació a les ciutats i fabricar només cotxes amb poques emissions. Els cotxes antics, diu, s’han d’eliminar. I afegeix que a Boston i a Estocolm registren només un terç dels nivells de contaminació de Barcelona. I encara exposa més coses com ara aquesta: els nens que han crescut en àrees de més contaminació, quan són adults tenen una capacitat pulmonar molt més reduïda i mai no arriben a la capacitat dels que han viscut en ambients menys contaminants. I què hi podem afegir nosaltres? La cosa està clara... Que els que governen en facin cas i s’apliquin ben aviat les normes que s’ha vist que cal aplicar!

Mn. Francesc Nicolau: LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA A LES GRANS CIUTATS (I)

El 17 d’octubre del 2013 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va comunicar els resultats que s’havien obtingut sobre la contaminació atmosfèrica en el món i la relació que pot tenir respecte de la incidència del càncer en els humans. Aquests resultats van ser obtinguts per un comitè d’experts sobre la dita malaltia convocat per l’ARC (sigles angleses de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer). Conclusions? Aquesta agència considera que es pot donar per demostrat que la contaminació de l’atmosfera és causant anualment de 223.000 morts per càncer en el planeta i això equival a dir que el 15% dels que moren de càncer de pulmó havien contret la malaltia a causa dels gasos i partícules contaminants que tenim en suspensió aèria en les nostres ciutats. 

(foto: extret de noucicle.org)

El document que l’OMS ha publicat expressa, com a conseqüència, el desig que els governs es vegin estimulats a aprovar normatives més estrictes per evitat la concentració de gasos contaminants i partícules tòxiques en l’aire. El director del departament de l’ARC, Kurt Staif, diu textualment: «L’aire que respirem està contaminat amb una barreja de substàncies que provoquen càncer; ara sabem que la contaminació de l’aire exterior no és només un gran risc per a la salut en general, sinó també una causa ambiental principal de morts per càncer»

Com s’ha arribat a aquesta conclusió? Amb una observació meticulosa de les correlacions entre malats de càncer i l’ambient aeri del lloc. Concretament a Europa s’han estudiat amb anàlisis detallades més de 30.000 persones de 9 països, entre ells Espanya, amb 2.095 casos de càncer de pulmó, que van ser seguits durant 13 anys. Cosa que donà el resultat que el risc de càncer de pulmó augmenta un 22% per cada increment de 10 micrograms per metre cúbic en la concentració de partícules contaminats a l’aire. Segons els experts les conclusions són vàlides per a tot el món, i no cal dir, també importants.

No és estrany, doncs, que el director de l’ARC hagi dit: «Atès el nivell d’exposició a contaminats que afecta persones a tot el món, aquest informe hauria d’enviar un missatge potent a la comunitat internacional per emprendre accions immediatament.» I, tots estem d’acord en el poder que tenen els governs per establir normes que redueixin la contaminació atmosfèrica. Desitgem, doncs, que aquest missatge que l’OMS ha dirigit als estats tingui resposta eficaç.

Isabel Benet: LA COVA DE LES ENCANTADES

Sobre la cova de Les Encantades de l’Alt Urgell pesa una llegenda que diu que tot aquell (o aquella) que s’aventuri al seu interior més profund, serà seduït per unes fades (les Encantades) i restarà per sempre més al si de la cova; però el que en pugui escapar amb una peça de roba, aquesta es convertirà en or i serà ric...

Vista de la serra del Cadí des de l'entrada de la cova

Amb aquestes perspectives anem a provar sort sortint per la pista que neix just a l’entrada de Toloriu, poblet situat en un petit replà al peu de les serres de Cava i de la Mata, contraforts del Cadí on hi destaca el Tossal del Quer.

El poble de Toloriu

Pujant per aquesta pista, recentment restaurada, passem a frec de la font del Bon Arbre i, poc després, entrem a un espès bosc de pi roig. Així arribem a una cruïlla: la pista principal, que segueix recte, va cap a Arsèguel passant pel Coll de Jou, i la pista de l’esquerra puja a l’Era del Fuster. Nosaltres, sense saber molt bé per què, seguim recte en direcció al Coll de Jou, i al llarg de la pujada anem observant les roques que aquí formen el sòcol paleozoic: es tracta de les calcàries del Devonià.

 Les calcàries devonianes a tocar del coll de Jou

Aspecte nodulós de les calcàries devonianes

Aquí en aquestes calcàries es troben petites acumulacions de baritina, mineral de gran densitat i d’on s’extreu el bari el qual s’util·litza en la indústria metal·lúrgica, també es fa servir per a donar cos a certs papers i teixits i, a més, com a contrast a les radiografies, i com a càrrega en les perforacions degut al seu gran pes. Per la seva capacitat d’absorció dels raigs X, el bari també forma part del formigó amb què es recobreixen els reactors nuclears.

Just al Coll de Jou ja veiem com afloren els gresos del Triàsic inferior, en fàcies Buntsandstein, encara que aquí no s’observen els conglomerats de còdols de quars de la base del Triàsic; s’han trobat, però, alguns indicis com veurem més endavant. Els gresos presenten les típiques taques de reducció, segurament degudes a l’activitat vegetal pròpia d’aquella època.

Els gresos de la fàcies Buntsandstein prop del coll de Jou

Els gresos amb petites taques de reducció

Des del coll prenem un sender, a mà dreta, mig cobert per l’herba del prat i que aviat s’endinsa al bosc. Després d’uns 300 metres, i just abans que aquest sender comenci a davallar fort, es poden veure, a mà dreta, uns sots a terra, testimonis de l’explotació a cel obert de la baritina.

Trinxera d'explotació de la baritina al coll de Jou

Però aquest no és el camí per anar a la cova de Les Encantades. Per això hem de retornar al coll i a la cruïlla, i seguir pujant en direcció a l’Era del Fuster. Dues corbes més amunt es desprèn, a mà dreta, un camí carreter en bastant mal estat, el qual planeja i puja suaument fins a un petit collet, just sobre el Coll de Jou, on només s’hi pot arribar amb permís del que nosaltres anomenem “el Guardià de les Mines”, una gran roca esllavissada que té la forma d’una testa d’animal fabulós.

Des d’aquest collet visitem les diverses mines i forats que hi ha escampats per l’interior del bosc i on també s’hi havia explotat la baritina. Es tracta de trinxeres i galeries de poc recorregut i algunes d’elles de difícil accés.

Filonet de baritina (foto:Agustí Asensi)

Baritina amb malaquita

Però aquest tampoc és el millor camí per anar a la Cova de les Encantades. Es diria que aquestes fades ens estant distraient del nostre objectiu. A les calcàries devonianes observem unes formes que ens recorden els crinoïdeus, uns equinoderms proveïts de tija, copa i braços, que vivien fixats al fons del mar... però quan ens hi acostem comprovem que, més aviat, es tracta d’una estructura de distensió de la roca... Potser sí que les fades ens estant jugant una mala passada!

Procurant no distreure’ns més, tornem a la pista que ens deixa a l’Era del Fuster, una ampla collada presidida per un gran prat, el qual voregem per la dreta fins que aquest camí s’entafora al bosc i comença a pujar fort cap al turó que tenim al damunt.

Anant per l'Era del Fuster

A mitja pujada, però, tornem a veure un altre sot d’on s’havia extret baritina i, poc més amunt, ens crida l’atenció un senderó mig perdut, que surt a mà esquerra, i pel qual arribem a una altra zona plena de trinxeres on també s’havia extret dit mineral que aquí podem veure in situ a la roca i també en grans acumulacions a les escombreres.

Trixeres d'explotació camí de la cova

Acumulació de baritina

Escombreres amb baritina

Però aquest tampoc és el camí... Definitivament, les Encantades no volen que ens acostem a la cova! Deixem el bosc i tornem a la pista, que aquest cop procurem no abandonar, tot trepitjant de nou els gresos del Triàsic inferior. Quasi al final de la pujada apareixen, al costat del camí, les restes d’un suposat forn de calç, excavat a les lutites de la fàcies Röt (la part més alta de la fàcies Buntsandstein) i construït amb blocs calcaris on s’observen rastres de biotorbació (“fucoides”)... Ja ens hem tornat a distreure!

Forn de calç...

... excavat a la fàcies Röt

Ara sí que anem de dret al capdamunt del turó. Travessem el Pla de Torres i arribem al final del pla on afloren unes punxegudes calcàries pertanyents a la fàcies Muschelkalk, al peu de les quals observem una cosa ben curiosa: una acumulació de petites pedretes arrodonides de quars blanc, la qual podria tractar-se dels indicis del Buntsandstein conglomeràtic abans esmentat.

Com que ens hem passat de llarg, per a accedir a l’entrada de la cova ens cal retrocedir uns metres fins trobar, al marge dret del camí, una fita de pedres que ens assenyala l’inici del sender que planeja fins a l’extrem del pla on trobem un balcó abocat a la vall del Torrent del Solà des d’on veiem, sota les calcàries del Muschelkalk, els gresos de la base del Triàsic. Seguint les fites de pedra trobem el sender que baixa costerut cap al peu del petit cingle on, a mà esquerra, s’obre la gran boca de la cova la qual, s’estructura aprofitant una diàclasi.

En primer terme, a l'esquerra, la fàcies Muschelkalk i, a sota, la fàcies Buntsandstein

Baixant el cingle cap a la cova

L'entrada de la cova

Planta i alçat de la cova de Les Encantades (extret de www.toloriu.com)

Des de l’entrada de la cova, on tenim magnífiques vistes de la serra del Cadí, ens endinsem cap al regne de la foscor, tot arrossegant-nos uns metres per una estreta galeria que desemboca en una gran sala, anomenada “La Llitera”, on trobem una papallona molt comuna d’aquests hàbitats tenebrosos i un pobre ratpenat que dorm profundament.

Lepidòpter cavernícola (podria tarctar-se de Triphosa dubitata)

Formacions cobertes d'humitat

Del sostre de la cova pengen unes estalactites folrades de petites gotetes d’aigua que reflecteixen la llum de les nostres llanternes de leds de manera que sembla que sostres i parets degotin plata... no gensmenys ens trobem a l’avantsala del palau de les Encantades i això ens fa sentir un xic de respecte per seguir endavant... més que res perquè, per a continuar, és necessita material espeleològic que no tenim i, per tant, aquí abandonem la nostra exploració... en fí... que seguirem essent pobres però, això si, rics en experiències!

NOTA: Aquest és un itinerari imaginari confeccionat a base de diverses sortides realitzades entre els anys 2011 a 2014. Per a més informació podeu cosultar els mapes Cerdanya, escala 1:50.000, ed. Alpina i el Mapa geològic comarcal de Catalunya, núm.15 (Cerdanya), escala 1:50.000, IGC (ICC), així com també la web www.toloriu.com

Amics del Museu: NOTÍCIA

Els holotips del Museu ja estan a la vostra disposició

A partir dels fitxers subministrats pel Museu Geològic del Seminari de Barcelona i de consultes realitzades per en Jordi Fleta (Responsable de Gestió Documental i Suport web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) i Pere Adserà (soci de l’Associació d’Amics del Museu Geològic del Seminari i actiu col·laborador d’aquest museu), s’ha fet un treball de depuració i revisió (juntament amb la supressió del camp de litologia al registre) de la col·lecció d’holotips del Museu per tal de presentar una nova versió de la base de dades d’aquests holotips (MGSB-ICGC, 2014; V.2)

Les dues virines que acullen la tipoteca del Museu

 Situació de les vitrines dins el plànol guia de la sala d'exhibició

La vitrina número 1

La vitrina número 2

Amb aquesta actualització es passa de 570 a 678 exemplars registrats i de 1282 a 1456 fotografies amb una major resolució i, algunes d’elles, amb molt de detall.

Una vista de detall de Prohydnophyllia calzadai (Reig, 1994)

Aquesta nova base de dades ja està disponible al web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i la podeu consultar clicant aquí. També es pot consultar des de la pàgina web de l’ICGC (www.icgc.cat)

Properament es posarà un link directament des de la pàgina web del pròpi Museu Geològic del Seminari de Barcelona.