Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 10 de setembre de 2020

Ventus i Isabel Benet: Volta al Pedraforca (I)

Després d’haver vist sobre el paper en què consisteix l’estructura del Pedraforca, ara toca veure-ho sobre el terreny, i què millor que fer-ho a través d’un interessant i variat circuit circular d’uns 17 Km de recorregut i 650 m de desnivell. Aquest recorregut es correspon en la seva totalitat al sender PR C-127 (dit Pedraforca 360º) i té com a punt de sortida i arribada el poble de Gósol, a l’Alt Berguedà.




Al llarg d’aquest circuït podrem observar diversos materials que formen els mantells superior i inferior del Pedraforca i el Mantell del Cadí, així com també podrem observar algunes estructures i discordàncies, i tot això enmig d’espectaculars paisatges.

Esquema geològic extret del Mapa geològic comarcal
de Catalunya, núm 14 (Berguedà); ICGC

Comencem, doncs, sortint de la plaça Major de Gósol (1420 m) pel carrer Picasso fins a la plaça del doctor Pere i Pons, on hi ha un safareig i una font amb un cap de bou. Continuem pel carrer del Camí de Cerdanya, per on partia l’antiga ruta de la gent de Gósol que anava estacionalment a segar a la Cerdanya, tot travessant el Cadí pel Pas dels Gosolans. A la sortida de la població el carrer es converteix en pista, que deixem tot seguit per continuar per un marcat sender a la dreta.


Així anem guanyant alçada pel bosc per un camí, a voltes empedrat, tot trepitjant els materials del Juràssic pertanyents al Mantell superior del Pedraforca. Just abans de travessar el torrent dels Escanagats, fem la primera parada del dia en un aflorament on apareixen els materials de la fàcies Keuper, molt deteriorats, responsables del lliscament del mantell superior del Pedraforca sobre el mantell inferior gràcies a una falla encavalcant.



Després de travessar el torrent dels Escanagats, de minso cabal, el camí fa un revolt a l’esquerra i desemboca poc després a una pista, procedent de la carretera de Gósol a Josa, que seguim uns metres a la dreta per arribar tot seguit al coll i l’àrea de lleure de Font Terrers (1635 m), en un extens prat, on l’aigua aprofita la falla encavalcant per aflorar.


Ens atansem a la Font Terrers, arranjada l’any 1993 pels Amics de la Caminada de Gósol, i continuem a la dreta de la font, en direcció nord, tot deixant a l’esquerra la bassa que recull la seva aigua. Anem planejant fins que arribem a la torrentera de la Coma dels Caners. A la dreta surt el sender que s’enfila a la collada del Verdet. Aquest és un camí optatiu per pujar al Pollegó Superior per la cresta del Verdet. Qui s’atansi al citat coll podrà observar d’aprop les bretxes de Juràssic pertanyents al Mantell superior del Pedraforca.


Els més temeraris poden enfilar-se per la cresta del Verdet cap al Pollegó Superior, punt culminant del Pedraforca on, a més d’esfereïdores vistes, podran també observar els rudistes que apareixen a les calcàries del Cretaci inferior i gaudir de les boniques flors que ocupen les esquerdes.



Per a continuar la volta al Pedraforca, però, cal creuar el torrent de la Coma dels Caners i pujar fort per l’interior del bosc fins a sortir a un gran prat on, poc més enllà travessem un pas entre roques dit La Portella, passada la qual fem la segona parada ja que des d’aquest punt es veu una bona vista de la vall del riu Cerneres, del pic del Cadinell i del vessant sud de la serra del Cadí. Per aquesta vall, i pel peu del Cadinell, passa el cavalcament que posa en contacte el Mantell inferior del Pedraforca (sobre el qual ens trobem) amb el Mantell del Cadí.






Continuem la ruta tot planejant encarats a l’ampla collada del Collell, i arribem poc després a la Font de la Roca (1752 m), que brolla directament de la paret, en la primera de les quatre torrenteres que haurem de travessar. Aquí ens fixem que afloren uns conglomerats grollers on alguns dels còdols són d’una roca vermellosa ben coneguda per nosaltres: es tracta de les calcàries noduloses del Devonià, més conegudes a la Cerdanya com a “marbre d’Isòvol” i que ja vam veure a l’itinerari de les coves d’Olopte, però la pregunta és… com ha arribat aquesta roca fins aquí? Ha saltat per sobre de la serra del Cadí? La resposta haurà d’esperar a que arribem al Collell.


Continuem en pujada lleu i anem creuant succesivament tres canals que baixen de la Roca Roja nord (hi ha una altra Roca Roja al sud del massís que veurem a la part final de la ruta). El terreny erosionat per on baixen aquestes torrenteres contrasta amb la verdor de l’extens i ondulat prat que es desplega fins al Collell, on podem trobar boniques flors com les del clavell de pastor (Dianthus hyssopifolius).


Així arribem a l’ample pas del Collell (1845 m), divisòria d’aigües de les conques del Llobregat i del Segre, per on passa una pista que per l’esquerra mena a Gisclareny pel coll de la Bauma i el coll de Bena. Nosaltres, però, anem cap a la dreta en direcció al Mirador del Gresolet i a Saldes. Aviat ens trobem sota la muralla conglomeràtica de la Roca Roja nord, on a més de nombroses rosetes de corona de rei (Saxifraga longifolia), una curiosa planta que només floreix un cop a la vida, tornem a veure els misteriorsos còdols paleozoics. Aquí fem la tercera parada del dia per explicar com han arribat fins aquí aquestes roques que procedeixen de l’altra banda de la serra del Cadí.




L’explicació és ben senzilla: els còdols paleozoics, procedents de la zona axial pirinenca, van arribar fins aquí en una època en que el Cadí no existia perquè encara no s’havia format la fossa cerdana. Així els còdols viatjaven cap al sud fins situar-se adossats al vessant nord del Pedraforca, que en aquell moment s’està aixecant i que els fa d’aturador. Quan al Miocè es va formar la fossa cerdana va ser el Cadí el que els feia de barrera.

Esquema de com han arribat els còdols 
paleozoics als peus del Pedraforca

 Ara comencem un llarg tram de pista de gairebé uns 4 Km, tot observant els materials marins i d’aspecte nodulós del Cretaci superior pertanyents al Mantell inferior del Pedraforca, mentre que a l’altre costat s’obre la profunda vall del Gresolet.

Més endavant, la pista fa una pronunciada corba a la dreta per travessar el torrent de la Gerdera, i després puja lleugerament fins al coll del Pi Ajagut (1769 m). A partir d’aquí marxem encarats a la paret nord del Pedraforca, amb la característica roca del Gat que sembla esguardar el camí. Tornem a veure el mantell superior del Pedraforca.  Poc després de passar pel costat d’una font, la pista creua la profunda canal del Riambau, entre els cims del Calderer i el Pollegó Superior, i on podem veure algunes espigues de didalera groga (Digitalis lutea).


Didalera groga

Tanmateix, en arribar a una tanca que regula l’accés al Collell, deixem la pista per pujar a la dreta per un corriol que enmig del bosc mena, en poc més de cinc minuts, a la gran esplanada de la Jaça dels Prats (1668 m), on hi ha el refugi Lluis Estasen. Damunt nostre s’alça imponent la cara nord del Pedraforca. Com que estem a la meitat de la ruta, aquí farem un descans per no avorrir a la concurrència.


Així que en un proper capítol continuarem l’itinerari sota l’esguard de la feréstega cara sud del Pedraforca, on hi van haver les antigues explotacions de lignit del coll de Jou, fins tancar el cercle a Gósol.

1 comentari:

  1. Genial y con muy buenas fotos y dibujos. Espero impaciente el próximo capitulo 👌

    ResponSuprimeix