Sembla que
ara va de debó perquè les ones detectades el passat 2014 van resultar ser un
miratge: el fenomen que es va detectar llavors era una cosa molt diferent, no
ones de gravetat sinó polarització de pols còsmica de la nostra galàxia. I
s’esfumava, de moment, l’esperança de comprovar la teoria d’Einstein en aquest
punt de l’existència d’ones de gravetat, cosa que era una decepció pels
astrofísics.
L'astrofísic John M. Kovac (www.bbc.com)
El director
del projecte de detecció d’aleshores, John Kovac (del Centre d’Astrofísica
Harvard-Smithsonian) havia dit, tot entusiasmat: «Si es confirma aquesta firma
de les ones gravitacionals s’obrirà un nou capítol en l’astronomia, la
cosmologia i la física». Aquesta esperança es veié defallida al cap d’un any,
però ara sembla segur que s’ha vist acomplerta. La troballa ha estat feta pel
detector americà LIGO. Es tracta de l’instrument òptic de precisió més gran del
món, i consta de dos detectors separats per 3.000 Km, l’un a Louisiana i
l’altre a Washington, que contenen dos feixos de llum làser, que poden veure’s
modificats per una ona de gravetat.
Simulació per ordenador d'ones gravitacionals produïdes
per dos forats negres en òrbita (www.llovet.eu.com)
Les possibles
ones gravitatòries oscil·len poquíssim, però l’aparell pot detectar una
variació d’una deumil·lèsima del diametre d’un nucli atòmic. Aquest
instrument va projectar-se el 1980 i es portà a cap per membres del Caltech
(California), Kip Thorne i Ronald Drever, i del MIT (Massachusetts), Reiner
Weiss. I ara hi
col·laboren un miler de científics de 15 països. La mallorquina Alicia Sintes
(de la UIB) és la líder del grup espanyol que ha participat en la troballa.
I què és el
que s’ha pogut descobrir? La primera detecció va ser el setembre passat. Però
com explica l’actual director del LIGO, David Reitze: «Hem hagut d’esperar
mesos per veure que realment eren ones gravitatòries.» Però ara ja s’ha
publicat la notícia al Physical Review
Letters d’aquest febrer. Segons la teoria d’Einstein, del 1916, són ones
que es propaguen a la velocitat de la llum, i que es produeixen sempre que una
massa es converteix en energia. I què és el que demostren les ones obtingudes?
Que a 1.300 milions d’anys llum de distància han xocat dos forats negres
(estrelles col·lapsades), de masses entre 29 i 36 vegades la del Sol, emetent
en energia l’equivalent de tres masses solars. Aquest fenomenva passar, es
clar, fa 1.300 Ma i el percebem ara. Així, doncs, Einstein tenia raó.
Interessant, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada