Després
d’haver vist les col·leccions que s’exposen al nostre museu dels períodes Carbonífer superior-Permià, Triàsic i Juràssic, ara toca fer un repàs a
la col·lecció de fòssils del Cretaci que s’exposen a les vitrines que es
troben adossades al mur de la dreta de la sala, entre les portes de la biblioteca
i del laboratori.
A la part
superior d’aquesta paret es poden contemplar els retrats dels que foren
directors del Museu en el passat: El Dr. Jaume Almera, el Dr. Josep Ramon
Bataller i el Dr Lluís Via. També estan emmarcats els cinc fulls del Mapa
geològic de la província de Barcelona que va realitzar el Dr. Almera, juntament
amb el topògraf Eduard Brossa, entre el 1887 i el 1915 i que encara són, segons
el Dr. Solé Sabarís, “un prodigi d’exactitud”.
Finalment, just
sota els mapes hi ha una petita vitrina que acull la Creu de Sant Jordi,
atorgada per la Generalitat de Catalunya al Museu l’any 2009.
Els fòssils
del periode Cretaci ocupen les vitrines que van del número 33 al 37 encara que
els fòssils del Cretaci inferior, que són els que “visitarem” ara, ocupen les
vitrines 33, 34 i part de la 35. També mereix una especial “visita” la vitrina
52 en la qual es mostra una espectacular representació de fòssils (la major
part restes vegetals) extrets de la cèlebre pedrera de Rúbies (o de Meià) on
durant molts anys s’hi van explotar les calcàries litogràfiques del Valanginià
(Cretaci inferior).
Durant el
Cretaci inferior a les zones del Prepirineu de Lleida, Garraf i comàrques
tarragonines, així com també al llevant peninsular i a les illes, hi
predominava un ambient de mar obert i relativament profund, per això encara es
poden trobar una gran diversitat d’ammonits, dels quals al museu tenim una
variada mostra d’aquests cefalòpodes.
Entre els
exemplars més destacats del Cretaci inferior tenim Ancyloceras matheroniana, un ammonit irregular (o heteromorf) de
grans dimensions. Hamulina munieri i Hamites són altres exemplars d’ammonits
heteromorfs que també podrem contemplar. Per la forma poc hidrodinàmica
d’aquestes conquilles, hom pensa que ja eren internes. Altres conquilles
internes de cefalòpodes són el belemnits dels gèneres Hibolites, Neohibolites i
Duvalia.
Un altre
ammonit curiós del Cretaci és Turrilites
costatus que exhibeix una conquilla enrotllada en espiral i ornamentada amb
pronunciades costelles, com la del gasteròpode marí del gènere Turritella i d’aquí prové tant el nom
del gènereTurrilites com el de la
família Turrlitaceae.
Però també hi
van haver-hi ammonits “clàssics” de conquilla enrotllada planiespiralment com els
pertanyents als gèneres Cymatoceras,
Barremites, Olcostephanus, Macroscaphites, Neocomites, Anisoceras, Silesites,
Phylloceras, entre d’altres, tots procedents de la zona del llevant i sud peninsular.
També hi ha
exemplars procedents de les illes i del sud de Catalunya pertanyanets als
gèneres Crioceras, Parahoplites,
Cheloniceras, Platiknemiceras, i Desmoceras.
Entre aquests destaca el fragment d’un Douvilleiceras
mammillatus, un ammonit molt característic d’aquesta època.
Un altre
exemplar curiós que es pot observar relacionat amb els cefalòpodes és un aptiqui
del gènere Lamellaptychus. Aquesta
estructura s’havia interpretat com a un oprecle o tapadora, però actualment es
diu que formaven part de l’aparell mandibular dels ammonits.
A les
vitrines també poden veure’s alguns notables exemples de lamel·libranquis pertanyents
al grup dels trigonioides, com són els gèneres Pterotrigonia, Quadratotrigonia, Laevitrigonia, i Buchotrigonia, els quals es
caracteritzen per tenir una forma triangular típica, amb el costat posterior
truncat. Encara que aquest tipus de bivalves ja van aparèixer al Paleozoic, va
ser durant el Juràssic i el Cretaci que van experimentar una gran expansió,
encara que durant el Terciari van anar reculant i a l’actualitat només se’ls pot
trobar a les costes d’Austràlia, per això se’ls considera fòssils vivents.
Un tipus de
lamel·libranquis que van començar a estendre’s per aquesta època van ser els hipuritoides
o rudistes, dels quals podem contemplar alguns exemples dels gèneres Pseudotoucasia, Requienia i Polyconites, encara que va ser durant el Cretaci
superior que aquests organismes va adquirir el seu major esplendor.
Altres
lamel·libranquis interessants que podem contemplar són dos exemplars de pectinacis
de l’espècie Neithea atava, amb la
seva ornamentació característica, un exemplar de l’espècie Sphera corrugata i alguns ostrèids dels gèneres Ceratostreon, Exogyra i Plicatula.
En el proper
capítol acaberem de donar un repàs als exemplars de braquiòpodes, equinoderms, gasteròpodes,
crustacis i foraminífers del Cretaci inferior exposats a les vitrines del
nostre Museu, així com també farem un cop d’ull a la vitrina on s’exposen els
exemplars extrets de la pedrera de Rúbies. Si voleu veure la continuació, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada