Als tres
discursos que tingueren sobre l’estat de l’aigua, des del punt de vista
ecològic, a les jornades del Congrés Internacional Laudato Si’ i Grans Ciutats, van seguir tres ponències més
sobre la qualitat de l’aire que es respira a les grans concentracions urbanes.
Les tres exposicions fetes amb tot el rigor científic mostraren que es tracta
d’un problema greu que demana també solucions per part dels governs sobretot.
El primer
ponent exposà els resultats dels treballs estadistics molt detallats que es
feren a la ciutat de Santiago de Xile, de quasi 7 milions d’habitants, després
del primer «Plan de Prevención y Descontaminación Atmosférica» del 1998. De les
2.020 morts enregistrades el 1990 per contaminació atmosfèrica, s’ha passat ara
a poc més de la meitat gràcies a les moltes mesures que s’han aplicat en aquest
pla per minvar la contaminació. És un exemple que cal imitar, però encara queda
molt per fer.
La segona exposició
es referí a tot el món, en constant augment d’habitants urbans de manera que es
preveu que cap al 2050 dues de cada tres persones viuran en ciutats. Se’ns diu
que l’OMS ha publicat un informe que afirma que les morts atribuïdes a la
contaminació de l’aire han arribat a 6,5 milions anuals, principalment infants
i ancians. Per combatre aquesta causa cal tenir present molts factors. Cal
respectar la salut del planeta, preservar la biodiversitat i millorar el medi
ambient utilitzant tecnologies i combustibles nets. Encara hi ha països que
inverteixen poc en estratègies de prevenció primària. No oblidem que val més
prevenir que curar!
El tercer
expositor parlà de l’aspecte ètic del problema. Com que el deteriorament de
l’ambient és degut a l’activitat humana, és aquí on cal insistir, tal i com van
fer al seu dia els pontífexs Joan XXIII amb Pacem
in terris, Pau VI amb Populorum
progressio, Joan Pau II amb Sollicitudo rei socialis, Benet XVI amb Caritas
in veritate, i l’actual papa Francesc
amb la carta Laudato Si’, on ens diu que: Ens acostem a la natura sense
aquella obertura a l’estupor i a la meravella, ja que no parlem el llenguatge
de la fraternitat i de la bellesa, sinó el llenguatge del dominador, del
consumidor i del explotador dels recursos, incapaç de posar fre als seus
interessos. La tecnologia basada en els combustibles fòssils necessita ser reemplaçada
progressivament i sense demora. Cal, doncs que tots ens hi sentim compromesos
també des del punt de vista ètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada