Després de
visitar l’indret de Ribes Blaves amb el grup de GeoloSketchers, ara
donarem un cop d’ull a unes altres “ribes blaves”, amb un origen molt similar i
que es troben entre els pobles d’Er i Llo (Cerdanya francesa) a través d’un
itinerari lineal, d’uns 7 Km en total, que es pot fer deixant un vehicle a Er i
un altre a l’aparcament dels Banys de Llo. Com es veurà més endavant, aquestes
“ribes blaves” tenen certa relació amb els lignits d’Estavar que ja vam
descobrir en un altre itinerari al voltant del castell de Llívia.
Vista dels xaragalls del coll del Forn des d’Er
El punt
d’inici d’aquest itinerari està al poble d’Er, petit poble de l’Alta Cerdanya
situat a 1400 m sobre la vall de la Ribera d’Er, un riu que neix als peus del
Puigmal. A Er hi podem arribar des des de Puigcerdà, per la carretera N-116, en
direcció a Sallagosa. Un cop hem deixat el vehicle aparcat, sortim a peu pel
carrer Camí de Verdrinyans, una pista asfaltada que arriba al Mas Terregalls,
una granja amb un nom prou significatiu i que denota que per aquí aprop hi ha
d’haver uns xaragalls. A partir d’aquí la pista es torna de terra i va a
desembocar a una altra pista que prenem a la dreta en pronunciada pujada.
Esquema de l’itinerari
Poc després
arribem a una altra cruïlla on hi ha un dipòsit d’aigua. Anem per la pista de
l’esquerra i seguim pujant uns metres fins una nova cruïlla. Aquí deixem la
pista principal, per on retornarem, i prenem un camí carreter a la dreta que
puja per un suau carener, amb vistes al poble d’Er, i que es va desdibuixant
sota la gespa dels prats. Anem trepitjant unes pissarres grisoses del
Cambroordovicià (Paleozoic) d’aspecte bandejat, tal i com vam veure a les
pedreres de Llívia.
Les pissarres cambroordovicianes...
Plafó informatiu de l'origen de les pissarres
Vistes del poble d’Er des de la carena
Així arribem
al cim d’un turonet de 1533 m, punt culminant de l’itinerari i, poc més enllà,
ens aboquem al seu vessant est on, a l’anomenat coll del Forn, descobrim uns
espectaculars xaragalls (o bad-lands)
blavosos provocats per la intensa erosió d’una farina de falla (o fault gouge). Aquesta farina de falla,
tal i com vam veure a l’indret de Ribes Blaves (entre Viladecavalls i Olesa),
no són més que pissarres cambroordovicianes intensament triturades per, en
aquest cas, la falla de la Tet-Segre, el moviment de la qual va donar lloc a la
formació d’una sèrie de fosses, entre elles la de la Cerdanya.
Vista dels xaragalls que nosaltres anomenem Terregalls d’Er
Esquema del moviment de la falla de la Tet-Segre
Formació de la fossa de la Cerdanya
Des d’aquest
punt elevat, entre les valls de la Ribera d’Er i el Rec de les Deveses, observem cap al sud-oest altres petits
xaragalls, més propers al poble d’Er però de difícil accés.
Xaragalls propers a Er
A la base dels citats xaragalls
Per un
corriol, sense cap dificultat, baixem en direcció al coll del Forn des d’on
tenim una altra perspectiva dels xaragalls i, davant la manca d’informació
sobre el seu nom i en deferència al nom de la granja Els Terregalls, nosaltres els anomenem els Terregalls d’Er. També veiem, per llevant, altres xaragalls més
desenvolupats i espectaculars a l’altre vessant del Rec de les Deveses i que
nosaltres anomenem Terregalls de
Verdrinyans.
Els Terregalls d’Er des d’una altra perspectiva
Vista dels Terregalls de Verdrinyans
Aquest coll
del Forn es pot considerar un bon mirador dels terragalls ja que, des d’aquí,
observem com formen una franja, de direcció NE-SW, paral·lela a la direcció de
la falla principal.
Panoràmica del conjunt de xaragalls des del coll del Forn
Esquema geològic de la fossa cerdana
Amb molt de
compte baixem per una terrallera de farina de falla fins a la propera pista per
la qual anem a l’esquerra de retorn a la cruïlla on hi ha el dipòsit. Als
marges de la pista podem observar, tal i com ens va explicar l’Isaac Camps a
Ribes Blaves, que la deformació no és homogènia sinó que, entre franges de
pissarres totalment triturades, hi ha enclavaments de roques sense triturar on
encara es reconeix la seva naturalesa pissarrosa.
La deformació no és homogènia
Arribant al
dipòsit, seguim recte en baixada, tot deixant a mà esquerra la pista per la
qual hem vingut des d’Er. Després de creuar el Rec de les Deveses arribem a la
carretera d’accés al petit nucli de Verdrinyans, situat a uns 1400 m d’alçada.
Just a l’entrada del poble trobem una pista a mà dreta que seguim recte tot
deixant de banda un parell de desviacions a mà esquerra. Aquesta pista, que
segueix el curs del rec aigües amunt, ens porta a un camp de conreu que travessem en
diagonal ascendent a la dreta i, quan sortim del camp, ja accedim a la base
dels que nosaltres anomenem Terregalls de
Verdrinyans, més grans i espectaculars.
Arribem a la base del Terregalls de Verdrinyans
Aspecte de la farina de falla
Seguint, de
manera molt precària, el curs d’un torrent que s’encaixa a la farina de falla
pugem fins al coll que separa la vall del Rec de les Deveses de la vall del
Segre, d’una alçada similar al coll de Forn, des d’on podem observar un altre
terreny xaragallat i que nosaltres anomenen Terregalls
de Llo perquè ja donen al vessant d’aquesta població.
Vista general dels Terregalls de Verdrinyans...
...on els torrents s’encaixen profundament
Vista dels Terregalls de Llo des del coll
Retornem a
Verdrinyans pel mateix camí i travessem el poble en direcció a llevant, tot
passant a frec de la seva petita església dedicada a Santa Eugènia i sufragània
de la de Sallagosa. A la sortida trobem a mà dreta una àrea de pícnic amb un
mirador sobre la plana cerdana. Sota nostre tenim la població de Sallagosa i,
per llevant, es veuen les cases de Llo, el nostre proper objectiu.
Santa Eugènia de Verdrinyans
Vistes des del mirador de Verdrinyans
Des d’aquest
magnífic balcó observem com, sobre les cases de la part alta de Sallagosa, hi
ha uns altres xaragalls de color terrós i mig coberts per la vegetació: es
tracta dels materials (conglomerats, sorrenques i argiles) que van reblir la
fossa cerdana durant el Miocè mitjà i que ja vam veure a les Guilleteres d’All. Aquest rebliment es fa formar gràcies als impetuosos rius
que baixaven de les muntanyes i que escampaven els sediments que duien, en
forma de ventalls al·luvials, quan arribaven a la fossa, la qual s’anava
enfonsant pel moviment de la falla.
Esquema de rebliment de la fossa cerdana
Esquema de formació dels ventalls al·luvials
Direcció de transport dels sediments dins la fossa cerdana
Distribució dels materials del ventall de Llo
Aquest
ventall tenia el seu origen a la població de Llo i escampava els seus materials
en direcció nord-oest. A la part més allunyada hi havia un estany on es van
formar els carbons d’Estavar. Aquí es pot dir que dos materials ben diferents
com són la farina de falla (d’origen tectònic) i els materials miocens
(d’origen sedimentari), que només tenen en comú que són materials poc
cohesionats, sota l’acció de l’erosió donen com a resultat un paisatge similar:
els xaragalls o bad-lands, altrament
dits guilleteres, terregalls, esterregalls, esturragalls...
Continuem el
nostre itinerari per la pista que baixa en direcció a Llo, la qual creua un gran
camp de conreu i arriba a la carretera d’accés als Banys de Llo, un petit
balneari que aprofita les aigües termals que afloren per la falla que estem
seguint. A tocar de les instal·lacions s’observa que aquí la falla afecta uns
altres materials: els gneis del cambroordovicià, unes roques d’origen igni i de
les quals ja en parlarem... en una altra ocasió.
Banys de Llo
Plafó informatiu sobre l’origen d’aquestes aigües termals
Aquí la falla afecta als gneis
El moviment
abrasiu de la falla provoca en els gneis la formació d’una superfície llisa i molt
polida dita mirall de falla. Aquí s’inicia
un interessant recorregut per les Gorges del Segre, nosaltres,
però, tornem enrere i arribem a l’aparcament dels Banys de Llo on podem haver
deixat un segon vehicle. Abans de finalitzar el recorregut, val la pena visitar
el poble i la seva església romànica dedicada a Sant Fructuós, on hi destaca
una portalada decorada amb curiosos motius que semblen de mar.
Església de Sant Fructuós de Llo
Portalada
Torre del Vacaró de l’antic castell de LLo
També val la
pena passejar pels seus tortuosos carrers excavats al costerut vessant de la
muntanya, a uns 1400m d'alçada, on s’hi trobem restes de l’antic castell. Darrera la parada d’un l’autobús
tornem a trobar restes de farina de falla i, cap a ponent, tenim els que
anomenem Terregalls de Llo i que hem
vist de prop des del coll.
Presència de farina de falla enmig del poble de Llo...
... des d’on veiem els seus xaragalls a ponent
Aquí
finalitzem aquest recorregut a través d’un sector on apareix una franja de
farina de falla relacionada amb el moviment de la falla de la Tet-Segre que va
donar lloc a la fossa de la Cerdanya i el seu rebliment amb diversos sistemes
de ventalls al·luvials.
