Un cop més, i ja van tretze jornades, un grupet de GeoloSketchers (amants de la geologia, la natura i el dibuix), ens vam reunir el passat 6 de juny en un indret molt especial: el mirador de Ribes Blaves, situat en un collet de la carretera B-120, entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, just a la cruïlla amb la carretera d’accés a la urbanització Ribes Blaves.
Quan hi
arribem, el geòleg Isaac Camps (l’organitzador de l’esdeveniment) ja ens està
esperant. Feia molt temps que no ens veiem, concretament des del març del 2018
quan es va fer la 6a Trobada GeoloSketchers a l’avenc Montserrat Ubach
(Solsonès). I mentre van arribant la resta de participants, l’Isaac ens informa
que l’actual mirador s’asseu damunt l’antiga carretera d’accés a la
urbanització, inutilitzada per causa d’uns perillosos despreniments que van
obligar a allunyar-la del caire.
Per desgràcia,
des del mirador no es veu absolutament res, i el corriol que baixava al fons de
la riera de Sant Jaume està molt perdut i ple de brossa, car l’indret va ser,
durant molt anys, un abocador incontrolat. Per això, a l’hora prevista, ens
traslladem tots a la part alta del mirador des d’on tenim una vista lateral del
famós l’aflorament de “farina de falla”, això és, una franja blavosa de
pissarres paleozoiques esmicolades i en procés d'esllavissament per l’aigua de
les pluges. Tot plegat forma uns xaragalls (o badlands) d’allò més pintorescs, i per això aquest lloc, patrimoni
geològic de primer ordre on conflueixen bellesa i ciència, és molt visitat per estudiants,
fotògrafs, pintors i curiosos d’arreu.
Malgrat que
al mirador hi ha un parell de plafons informatius, les explicacions que ens dona
l’Isaac Camps, amb l’ajut d’una enginyosa carpeta-pissarra, són molt més
entenedores. I és que ens trobem just damunt d’una important falla que delimita
la fossa del Vallès amb la serralada prelitoral. Aquesta falla va tenir un
doble moviment: com a falla inversa durant el Paleocè (fa uns 40 milions
d’anys), que és quan es van triturar les pissarres que van donar lloc a la
“farina de falla”, i com a falla normal durant el Miocè (fa uns 12 milions
d’anys) que és quan es va formar la fossa del Vallès. De totes maneres, qui
vulgui saber més sobre el tema pot clicar els següents enllaços al blog de
l’Isaac Camps -Bloc de Camp-: Ribes Blaves ; les Pedritxes-la Pineda ; i també es pot
consultar el Geotop 329.
Acte seguit
comença l’activitat i, mentre uns quants es queden al mirador, la resta, guiats
pel geògraf Joan Solé, marxem uns metres amunt per al carretera de la
urbanització fins a un balcó enlairat des d’on tenim una vista més frontal de
l’aflorament. Ha sortit el sol i el contrast de llums i ombres fa més visibles
les esgarrapades que l’aigua ha infringit al terreny: ha arribat el moment de
plasmar tota aquesta bellesa salvatge als nostres blocs de notes o, si més no,
a intentar-ho!
Es fa el
silenci i tothom es concentra en la difícil tasca de ressaltar xaragalls i
pinacles utilitzant les tècniques més diverses: aquarel·les, llapis de colors,
tintes, suor... cadascú segons el seu estil i capacitat pictòrica. Jo, per la
meva part, després de tant temps sense dibuixar, sento que tinc els "llapissos" força rovellats! Els resultats, però, són força satisfactoris i tots hem gaudit
d’allò més amb aquesta activitat.
El temps
s’està tornant a enredar i fa calor de tempesta, per això enllestim ràpidament
les nostres “obres d’art”, de les quals l’Isaac en fa les fotos pertinents per
a la seva crònica de la jornada.
Si voleu veure els resultats de ben aprop, només heu de clicar l’enllaç al blog dels GeoloSketchers. Així donem per finalitzada aquesta jornada de dibuix i natura, tot desitjant poder retrobar-nos a la següent!
Moltes gràcies per la menció
ResponEliminaUna abraçada