Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 17 de maig del 2024

Amics del Museu: Geolodia de Tarragona a Pratdip

El passat diumenge 12 de maig va tenir lloc una nova edició de l’anomenat Geolodia, un conjunt d’excursions i activitats gratuïtes, guiades per geòlegs i coordinades per la Sociedad Geológica de España (SGE), que tenen per objectiu mostrar al gran públic que la geologia pot ser una disciplina científica força atractiva i útil a la societat. Aquesta iniciativa anual, va néixer cap a l’any 2000 a Terol i, poc a poc, s’ha anat estenent a la resta de províncies de l’estat i, fins i tot, a altres països d’arreu del món.

Enguany ens hem fixat en el Geolodia que s’ha fet a la província de Tarragona, el qual ha tingut lloc pels voltants de Pratdip, un poble carregat d’història i de llegendes situat al nord-oest de l’Hospitalet de l’Infant, a la sortida del feréstec barranc de la Dòvia i als peus de la serra de Llaberia. El punt de reunió, però, ha estat el santuari de la Mare de Déu de la Roca, un conjunt d’edificis del s.XVI penjats d’un cingle al nord de Mont-roig del Camp.

La torre del santuari, en equilibri precari

Punt de reunió al gran balcó

El dia ha començat una mica rúfol, amb alguns minsos ruixats, i tan la serra de Llaberia com la Mola de Colldejou estan una mica tapades, però aviat surt un sol potent que escampa la boira i desplega el paisatge. Als nostres peus tenim la població de Mont-roig del Camp, lloc d’estiueig del pintor Joan Miró, i a la línia de la costa hi destaca el Cap de Salou.

Paisatge un xic emboirat amb la Muntanya Blanca en primer terme

A aquesta activitat, promocionada per en Pere Iglesias (de l’Ajuntament de Pratdip) i conduïda pels prestigiosos geòlegs Roberto Espínola i David Rabadà (d’Itineraris Geològics), ens hi hem apuntat unes setanta persones qui ens hem repartit en dos grups per una millor comprensió de les explicacions. Abans, però, se’ns fa entrega uns fullets informatius de la zona, així com també d’un petit, però molt complet, dossier del què veurem.

Així, després de les degudes presentacions, iniciem l’activitat amb algunes explicacions generals sobre tectònica, i ens situem geogràfica i geològicament dins la serralada Prelitoral, la qual és una prolongació de la branca aragonesa de la serralada Ibèrica, ambdues unides a través de l’anomenada zona d’enllaç.

Després de les presentacions...

...s'inicia l’activitat...

...amb l’inestimable ajut d’alguns participants

En acabada aquesta lliçó d’observació d’un paisatge, on hi destaquen algunes importants falles i el cingle de la Muntanya Blanca, ens anem a la part del darrera del santuari, al peu la gran torre que corona un turó rocós, per a delectar-nos amb la observació de la fàcies Buntsandstein del Triàsic inferior (Mesozoic), les seves estructures sedimentàries, el seu color característic, i les seves extravagants formes d’erosió dites tafonis. Així, amb l’ajut d’esquemes molt didàctics, se’ns introdueix en els difícils conceptes de transgressió i regressió provocats pels canvis relatius del nivell del mar.

Explicacions de la fàcies Buntsandstein

Vistoses laminacions encreuades de dunes fòssils

Aquí hem vist els materials de la base del Mesozoic en la seva posició cronoestratigràfica “normal”, o sigui tal i com es van dipositar. Però ara ens traslladem a Pratdip per veure com els va afectar l’orogènia Alpina, la responsable de l’aixecament dels relleus moderns de tot el món. Així al gran aparcament dels afores del poble rebem algunes explicacions de les complicades estructures que poden observar-se al Puig de Cabrafiga, on la fàcies Muschelkalk inferior (també del Triàsic) està extraordinàriament plegada, encavalcada i amuntegada, cosa que li dona una potència aparent molt més gran de la que té en realitat.

I per a veure sobre el terreny aquestes complicades estructures, i la resta de la sèrie sedimentària del Mesozoic que aflora per aquests topants, ens traslladem a un mirador natural sobre l’espectacular barranc de la Dòvia, des d’on tenim una immillorable vista del turó del Mont-redon i dels materials que el formen, corresponents al Juràssic inferior i al Cretaci. L’alternança de materials durs i tous li donen un característic paisatge esglaonat. A més, damunt la serra de Llaberia hi ha l’estructura en Klippe més gran de Catalunya, però de difícil observació al camp.

Al magnífic balcó sobre el Racó de la Dòvia...

...rebem les darreres explicacions de la jornada

Ermita de Santa Marina

I per finalitzar tan profitosa jornada, que millor que fer-ho davant d’un bon dinar servit al restaurant La cuina d’en Carlos a tocar de la famosa ermita i font de Santa Marina dels afores de Pratdip. Fins a la propera!

1 comentari: