divendres, 24 de març del 2023

Amics del Museu: Novetat editorial

Aquests dies s’ha donat a conèixer un nou llibre d’en David Rabadà i Vives, geòleg, professor i divulgador, La mirada de Islandia, publicat per l’editorial Amarante.

Aquesta editorial ha redactat una sinòpsi d’aquesta novela-guia que us fem arribar: Esta guia y narrativa de viajes surgió cuando en abril de 2010, en plena crisis económica, Islandia tuvo que hacer frente a un volcán que le paralizó su principal fuente de ingresos, el turismo. Por este motivo un geólogo se marchó a Islandia durante el verano de 2010 e invierno de 2011.

El objetivo era encontrar respuesta a muchas dudas surgidas sobre el culpable de todo aquello, el impronunciable Eyjafjallajökull, un cráter cuyas cenizas paralizaron todos los aeropuertos europeos. Pero ¿fué tan peligrosa aquella erupción? Y la cuestión más importante ¿havia sido necesario cerrar tantos dias los vuelos europeos? Para responder a todo lo anterior el autor se propuso subir al Eyjafjallajökull, algo que le llevó a conocer bien los parajes y la vida en Islandia.

Esta narrativa, novela y guia de viajes a la vez, nos explica la íntima relación que presentan tres hechos aparentemente inconexos, la crisis económica islandesa, la caida de su gobierno y las nuevas izquierdas ibéricas. Aunque la convivencia del autor con muchos islandeses le descubrió la esencia de todo aquello, unas aventuras que lo guiaron hasta el real protagonista de su viaje: una mirada, la mirada de Islandia.

dilluns, 20 de març del 2023

Amics del Museu: El nostre museu, font d'inspiració

El passat dijous 16 de març ens va complaure rebre la visita de la Montserrat Cercós i d’en Joaquim Massanés, companys d'excursions i amics de tota la vida, per mostrar-los la nostra sala d’exposició del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Es dona el cas que la Montserrat Cercós i Farreny és una coneguda poetessa que ha publicat diversos llibres de poemes inspirats en l’amor, la contemplació de la natura i el pas del temps, per això la seva visita li va servir per crear un petit poema sobre el temps que sembla que s’hagi aturat a la sala del museu i en els fòssils que conté.

I com que ens ha semblat una composició de gran bellesa i molta força, ens agradaria compartir-la amb tothom que tingui aquest mateix sentiment, així que us la transcrivim a continuació:

Estrats del temps, inventariats,

em contemplen a l’aixopluc

de les vitrines del Seminari.


Batecs convertits en pedra

omplen les lleixes.


Camino per estances

on les petjades del temps

resten aturades

 

Esdevinc pedra cisellada

per totes les tempestes de la vida.

 

Foto: Montserrat Cercós

dilluns, 13 de març del 2023

Isabel Benet: Vall d'Àger, la ruta dels deltes (II)

En el capítol anterior ens vam aturar, un cop més, al Port d’Àger per una millor observació de les característiques geogràfiques de la Vall i dels materials que afloren al port i que són les cèlebres calcàries d’alveolines, dites aquí Formació Àger, sobre les quals s’asseuen els materials dels dos paleodeltes que la van reomplir durant l’Eocè inferior: el delta de la Baronia i el delta de l’Ametlla, tot reflectint un ascens relatiu del nivell del mar ja que durant aquesta època s’està aixecant el Montsec i, de fet, tot el Pirineu.

Àger des de la Règola



Per veure el primer d’aquests paleodeltes (el delta de la Baronia) haurem de baixar del port i anar al poble de la Règola. Aquí es troba un aflorament excepcional, un veritable museu a l’aire lliure, i visitat per multitud de geòlegs especialistes en sedimentologia, on es poden observar unes magnífiques estructures dites sigmoids... però anem a pams! Per entendre com funcionava aquest paleodelta haurem de veure com funcionen els deltes actuals.

L’excepcional aflorament de La Règola

La paraula delta és deguda a Heròdot qui, al s. V aC, així va anomenar a la plana triangular que es forma a la desembocadura a la Mediterrània del riu Nil (Egipte). I això és perquè aquest delta té la forma de la quarta lletra grega majúscula Δ . Aquesta és la forma que adopten els aparells deltaics dominats per l’acció de les onades (com és el cas del nostre delta del Llobregat), però hi ha d’altres deltes que estan clarament dominats pels corrents fluvials i aleshores tenen forma de “pota de gallina”, com és el cas del delta del Mississipí als Estats Units. Entre aquests dos extrems s’hi troba una gran varietat de deltes en els quals no hi ha un clar domini ni de les onades ni dels corrents fluvials, com és el cas del nostre delta de l’Ebre. Tanmateix, un aparell deltaic pot passar a ser d’un tipus a un altre depenent de les condicions ambientals de cada època, perquè els ambients sedimentaris costaners són molt inestables.

Delta del Nil dominat per l’acció de les onades

Delta del Mississipí dominat pels corrents fluvials

En els deltes cal distingir diverses parts: el canal principal per on circula el riu; els canals secundaris per on s’escampa el corrent fluvial a través de la plana deltaica emergida; la zona del front deltaic submergit on potser, al final dels canals secundaris, es formi una duna que pot treure el cap per sobre del nivell del mar; i el prodelta, molt gran i sempre submergit, on van a parar els sediments més lleugers que baixen pel riu.

A part d’aquests dos tipus de deltes (els dominats per les onades i els dominats pels corrents fluvials), existeixen un tercer tipus: els dominats pels corrents mareals, o sigui els deltes estuarins, com és el cas del delta del riu Fly a Papua Nova Guinea. En aquest tipus de deltes, l’aparell és sempre submarí i només pot ser que treguin el cap les dunes que es formen entre els canals secundaris de la plana mareal durant la marea baixa.

Model de delta dominat per les marees

Recreació del delta d’Àger amb un incipient Montsec al fons
 d'Antoni Lacasa, extret de Fossilia Ilerdae 2011

El primer paleodelta que “visitarem” (el Delta de La Baronia) és d’aquest darrer tipus, i per això anem cap a la Règola, petit nucli situat a pocs quilòmetres a llevant d’Àger on s’estima que es trobava l’àpex del paleodelta d’un riu que baixava del massís de l’Ebre. El curiós del cas és que, tot i que el mar obert estava a l’oest (cap a l’oceà Atlàntic), els materials d’aquest paleodelta s’escampaven cap a l’est on omplien un clot molt profund i subsident. La línia actual que marquen els colls de Fabregada, coll d’Ares, Portell de Claramunt, i Port d’Àger, en aquella època ja era un llindar elevat que feia de divisòria. Així, d’aquesta manera, els materials proximals del paleodelta es troben pels voltants de la Règola, mentre que els materials distals es troben pels voltants de La Baronia de Sant Oïsme, on els “visitarem” en el proper capítol.

Començarem, doncs, observant aquests materials proximals tot baixant, des del nucli de la Règola, cap a la vall del riu Fred. Seguint les indicacions de l’itinerari número 4 (La Régola-Mas de Mingueretxo) de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger de Joan Rosell i Carme Llompart, prenem un camí en forta baixada on afloren unes sorrenques molt grolleres, damunt les quals s’asseu el poble de la Règola, i que es corresponen al reompliment d’un gran canal secundari.



Passarel·la d'accés a Cal Viudo

Per una passarel·la creuem el riu Fred i passem pel davant de Cal Viudo. Pugem pel marge d’un petit barranc, a frec dels corrals d’aquest mas, i al final del camí carreter arribem a l’aflorament més visitat de la Vall d’Àger: es tracta d’un punt geològic singular on es pot observar l’estil d’estratificació que imprimeix l’acció de les marees, això és l’estratificació sigmoidal. Si voleu més informació, podeu consultar la Gezona 131.

A l’aflorament de Cal Viudo un cartell ens prega de no fer ús del martell...

La particularitat d’aquesta mena d’estratificació és que el corrent principal forma una duna que, en ser decapitada per un corrent subordinat dona com a resultat una unitat amb una forma ròmbica característica, on l’estratificació dibuixa una lletra S molt allargada similar a una corba sigmoide, la qual permet descobrir molts processos naturals caracteritzats per una forta acceleració intermèdia, com és el cas del moviment de les marees.

 Magnífic exemple de sigmoid

Forma ròmbica d'un sigmoid i l’estratificació sigmoidal en forma de S allargada

Corba matemàtica sigmoidal

Però què té de particular aquest aflorament?  Per explicar-ho ens hem d’imaginar que tenim unes postres delicioses amb un farcit sorprenent i molt curiós. Per veure aquest farcit, però, haurem de tallar el pastís, i ho podem fer de diversos modes: transversal, diagonal, oblic, equatorial... de manera que ens apareixerà el farcit, però tots ells talls ens oferiran una morfologia “aparent”.


L’únic tall que ens oferirà l’autèntica forma del farcit serà el tall longitudinal... i això és el que és aquest aflorament: el tall longitudinal d’un pastís fenomenal i l’únic amb el qual es pot determinar exactament la direcció dels paleocorrents. En algunes capes aquests paleocorrents dibuixen petites ondulacions anomenades ripples.

Per anar al punt 2 de l’itinerari, retornem pel mateix camí al nucli de la Règola on al carrer de can Xató, situat a la part alta del poble, trobem un aflorament amb una fina alternança de pelites i gresos amb estratificació lenticular pròpia d’ambients mareals ja no tan energètics. Estem prop del contacte amb les limolites de La Passarel·la, les quals representen un ascens relatiu del nivell del mar en aquest sector.

Aflorament de cal Xató amb una fina alternança de gresos i llims

Gresos amb estratificació lenticular

Per veure les limolites de prop, haurem de creuar la carretera i passar a frec del cementiri. Aquí prenem una pista que puja als camps de conreu situats damunt aquests materials de colors grogosos i grisos (que ja vam veure al barranc de Cotorna, prop de Millà) on a la part alta apareix una acumulació d’ostrees de l’espècie Crassostrea multicostata. També poden trobar-se gasteròpodes del tipus potamídits.

Aspecte de les limolites de la Passarel·la

Acumulació d’ostrees...

... del gènere Crassostrea multicostata

Si ens desplacem pels marges dels camps de conreu, podem anar fins al punt 4 situat damunt del barranc de la Ribellera i on podrem observar com, damunt les limolites grogues de la Passarel·la, es dipositen els gresos del següent paleodelta que es va instal·lar a la Vall d’Àger durant un descens relatiu del nivell del mar: el delta de l’Ametlla, els materials del qual aquí formen el contrafort oriental de la serra de Monterol.

Contacte entre les limolites i els gresos al barranc de la Ribellera

Si continuem per la pista amunt cap al punt número 5 de l’itinerari, podrem donar un cop d’ull a aquests gresos que també presenten laminacions encreuades a gran escala pròpies dels ambients mareals. També des d’aquí podrem entreveure el sinclinal dissimètric d’Àger als peus del Montsec de Rúbies (o de Meià).

Aspecte dels gresos del delta de l'Ametlla

Laminacions encreuades a gran escala

Sinclinal d'Àger


Laminacions encreuades sota les muralles de la col·legiata d'Àger

Per acabar bé el dia, podem tornar a visitar el nucli antic d’Àger el qual s’asseu damunt un turó format per materials dipositats pel Delta de l’Ametlla, també dit Delta d’Àger... però aquest serà el tema del següent capítol.

dilluns, 6 de març del 2023

Amics del Museu: Fira MineralExpo Barcelona-Sants 2023 i recordatori

Aquest primer cap de setmana de març, a les Cotxeres de Sants de Barcelona s’ha esdevingut l’edició de primavera de la Fira Internacional de minerals, fòssils i pedra tallada MineralExpo Barcelona-Sants, organitzada pel Grup Mineralògic Català (GMC) que recupera així les dates d’abans de la pandèmia.


A la gran sala d’expositors hi va haver, com sempre, una gran varietat de minerals, fòssils i bijuteria per a tots els gustos i butxaques, amb magnífics exemplars tant de casa nostra com d’arreu del món.









Així mateix també hi va haver els tradicionals tallers d’iniciació a la mineralogia, consells per als nous col·leccionistes, obertura de geodes, i el meravellós taller d’observació de microminerals amb un binocular.

Aconsellant als futurs mineralogistes...

També hi va haver conferències i la presentació d’una novetat editorial: La mina de la mort: una tragèdia oblidada als peus del Pedraforca, de la periodista Maria Favà on es relata l’explosió de gas i la mort de 34 miners a la mina Clara de l’Espà als anys 40 del segle passat en el, encara avui, considerat pitjor accident de la mineria a casa nostra.

En José Vicente Casado durant la seva conferència ¿Qué es un meteorito?

Visitant l'stand del GMC

A l’stand que el Grup Mineralògic Català té a l’entrada de la sala d’expositors es podien veure i comprar revistes i llibres així com també a l’stand contigu es podien adquirir les més diverses eines, imprescindibles per al bon mineralogista.

En aquesta edició, però, han estat tres jornades plenes d’emoció, marcades per la recent i sobtada pèrdua d’en Agustí Asensi i Sabaté, destacat membre del GMC i actiu col·laborador de la seva prestigiosa revista Mineralogistes de Catalunya, perquè l’Agustí fou un expert mineralogista i les seves espectaculars imatges de microminerals no deixaven indiferent ningú.

També va ser membre dels Amics del Museu del Seminari de Barcelona i espòs de la nostra col·laboradora d’aquest blog, Jorgina Jordà a qui traslladem, en nom de tots els Amics, el nostre més sentit condol, i valgui aquesta senzilla ressenya com a recordatori i homenatge al nostre company Agustí. Gràcies per tot, i ens veiem al camp!