Després de descriure l’anterior itinerari en cotxe pel Montsec d’Ares on vam visitar, entre d’altres, el nucli històric d’Àger, l’ermita de la Mare de Déu de Pedra, i el castell de Sant Llorenç, ara toca descriure un itinerari que es fa a peu i que ha estat extret bàsicament de l’itinerari número 5 de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger (de J. Rosell i C. Llompart) i de la Geozona 130 (Àger-Colobor-Sant Alís).
Aquest
itinerari s’inicia a la masia de Mossenye i finalitza a la balma de la Cova
d’en Rosell, sota la Paret d’Àger, i en ell s’observa la sèrie mesozoica
(sobretot Juràssic i Cretaci) i també el front d’encavalcament del Montsec,
allà on aquests materials mesozoics es col·loquen damunt els materials
terciaris de la Vall d’Àger gràcies a l’actuació dels guixos i argiles de la
fàcies Keuper (Triàsic superior) que fan de lubrificant. Tanmateix aquest
itinerari es pot allargar amb el retorn per la font de Gabrieló i l’ermita de
la Mare de Déu de Pedra, per la qual cosa surt un itinerari circular d’uns 13’5
Km de recorregut i un desnivell d’uns 670m. I només per als més agosarats
excursionistes està reservada la pujada al cim del Sant Alís per la Canal de
l’Embut, la qual s’obre pas enmig de la paret d’Àger.
A la masia de
Mossenye s’hi pot arribar en cotxe per una pista en força bones condicions. A
partir d’aquí, però, la circulació està prohibida així que haurem de deixar el
cotxe en un petit eixamplament que hi ha uns metres abans d’arribar-hi. Comencem,
doncs, apropant-nos a la casa que té unes rajoles que indiquen que aquest mas
data de l’any 1762. Els seus camps de conreu estan damunt unes margues
groguenques de l’Eocè inferior i que no són visibles aquí.
A tocar de la
casa, als marges de la pista, trobem el primer aflorament del dia: es tracta d’un
conjunt de gresos i conglomerats, de l’Eocè inferior, situat damunt les margues.
Aquests sediments tenen un origen continental i van ser dipositats en un
ambient fluvial de règim trenat. Als gresos, amb visibles laminacions creuades,
s’hi han trobat plaques de tortugues i restes d’ossos de mamífers.
Entre els còdols majoritàriament calcaris dels conglomerats, i que reomplen els canals fluvials, curiosament se n’observen alguns de quars i lidita (quars negre) de procedència paleozoica. Pocs metres després trobem l’entroncament amb l’anomenada Sendera dels Petrolers i que és per on tornarem si fem el circuit complert.
Continuem
amunt per la pista tot remuntant el curs del barranc de l’Aigua Clara. Així ens
anem acostant al front d’encavalcament del Montsec on esperem trobar les
argiles i guixos del Keuper i, seguidament, els materials del Juràssic... però
no! Al seu lloc apareixen unes margues noduloses groguenques, uns gresos
blanquinosos (amb taques vermelles) i unes calcàries grises. Aquests materials
han lliurat fòssils d’edat Santonià (Cretaci superior), o sigui que es tracta
d’un “tascó”, uns materials plegats i pinçats pel front d’encavalcament... aquí
ja veiem que les coses no són tan senzilles com es veu a l’esquema geològic
general.
Per damunt, i en contacte encavalcant, ja trobem les argiles i guixos del Keuper i que ara només són visibles si mirem cap al fons del barranc, però antigament s’havien explotat en una petita pedrera avui desapareguda dita Guixera de Mossenye. Així que continuem fins el proper aflorament que està situat just abans que la pista travessi el torrent de Finestrelles. Aquí aflora una alternança de calcàries i margues i si ens hi acostem veurem que a les calcàries apareixen una mena de nòduls que semblen ferruginosos. Al fons del barranc, on afloren bé les margues, aquestes han lliurat fauna marina tal com bivalves, braquiòpodes i cefalòpodes del Lias (Juràssic inferior).
Passat el
torrent de Finestrelles ja trobem les dolomies negres del Dogger (Juràssic
mitjà) d’aspecte bretxoide i textura com de sucre, degut a la presència de
grans cristalls romboèdrics de dolomita. Aquests materials van aflorant al marge
de la pista, la qual seguim uns metres més fins que aquesta comença a baixar
cap al barranc. En aquest punt prenem un corriol a l’esquerra que s’enfila cap
al santuari de Colobor. Per aquest corriol també afloren bé les dolomies i
carnioles del Juràssic mitjà.
Seguim pujant
pel corriol fins a l’alçada d’una construcció en ruïnes coneguda com l’Estanc,
a partir de la qual ja afloren unes calcàries grises ben estratificades i
d’aspecte laminat degut a la presència d’algues microbianes. També s’hi ha
trobat uns foraminífers, dits Orbitolines,
que ens indiquen que aquestes calcàries pertanyen a l’Aptià (Cretaci inferior).
Aquestes
calcàries ens acompanyen fins un punt en que el camí fa una corba molt
pronunciada. Aquí aflora un nivell ferruginós on hi domina un mineral grogós,
dit limonita, que ens indica que la sedimentació es va aturar durant un temps
perllongat.
Per damunt
d’aquesta crosta ferruginosa es situen unes calcàries margoses amb
prealveolines, uns foraminífers que destaquen a les roques com petites taques
blanques i que permeten datar aquests materials com de finals del Cenomanià
(Cretaci superior). Així l’atur sedimentari (o llacuna estratigràfica) abasta
una part de l’Aptià superior, tot l’Albià i quasi tot el Cenomanià.
Pel damunt
d’aquestes calcàries margoses es situen les calcàries massives i de color gris
plom del Turonià, altrament conegudes com “calcàries de picons” i que ja hem
vist a d’altres itineraris que hem fet pel Montsec perquè és un nivell que
destaca en el paisatge, degut a la presència de vistoses agulles, i que es segueix
de punta a punta de la serra.
Així arribem
a l’alçada de la font de Colobor, situada sota el camí i amb una coberta de
maons que la protegeixen. Aquí podem fer un descans i apropar-nos a les restes
del Santuari de la Mare de Déu de Colobor, església del segle XVI-VXII i
d’estil renaixentista. A tocar de l’església es va construir un hostal ja que
aquest era un lloc de pas cap al coll de Colobor, una de les principals vies de
comunicació cap al Pallars i la Vall d’Aran. L’any 1964, l’antic hostal es va
convertir en un refugi de muntanya però actualment tot el conjunt resta
abandonat i en estat ruïnós.
Després
d’aquest breu descans, continuem l’itinerari tot recuperant el corriol que
s’enfila cap a la pista d’accés al santuari. Un cop a la pista, l’hem de creuar
i estar atents per prendre el corriol que ens condueix a la Cova d’en Rosell.
Pel camí apareix un banc de rudistes situats en posició de vida que ens demostra
que ja ens trobem al Cretaci superior.
Així arribem
a la Cova d’en Rosell, portentosa balma dins la qual s’hi va construir un mas
que, darrerament, va ser ampliat per albergar-hi un hotel rural. Malauradament
les obres estan aturades des del 2015. Les calcàries que formen la balma se les
anomena “Calcàries de la Cova” i en elles apareixen un foraminífers, dits Lacazines, que les daten com pertanyents
al Santonià.
Aquí
finalitza l’itinerari núm. 5 de la Guia geològica
del Montsec i de la Vall d’Àger (de J. Rosell i C. Llompart), i qui vulgui
acabar l’excursió ha de retornar a la masia de Mossenye pel mateix camí, però
qui vulgui continuar l’itinerari circular ha de continuar pel corriol que surt
de la cova i puja de nou a la pista d’accés al santuari i que passa per la font
de Gabrieló... però això ho explicarem en un proper capítol d’aquesta història.
NOTA: Si voleu anar al següent capítol, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada