dijous, 28 de juliol del 2022

Mm. Francesc Nicolau: El problema de l'escassetat d'aigua

No és tan sols un problema local sinó que que ho és a escala mundial. Les estadístiques diuen que uns dos milions de persones es veuen directament afectades per no tenir al seu abast prou aigua potable, i que cada any moren 297.000 infants abans dels cinc anys per aquesta causa. Tot això és, per desgràcia, ben conegut.

L'aigua, un bé cada cop més escàs

Però ara, per culpa del canvi climàtic que farà augmentar 2,7ºC la temperatura i un 16% els gasos contaminants al 2030, si no s’hi fa res, segons Antonio Guterres (Secretari de les Nacions Unides), els científics han calculat que el nombre d’afectats per aquesta mancança arribaran als cinc milions el 2050 a països com l’Índia, Bolívia, Brasil o de les terres africanes. I encara que nosaltres estiguem geogràficament lluny, ho hem de sentir i tenir en compte pel fet que tots som germans. Però què s’ha fet, o es fa, per solucionar el problema?

António Guterres, Secretari General de les Nacions Unides 
Viquipèdia

Certament, ja hi ha hagut algunes iniciatives com la de l’ONG Ajuda en Acció que ha proporcionat 150 filtres potabilitzadors a Bolívia, o bé l’ajuda prestada per Oxfam Intermón a Bangaldesh i Burkina Faso per conduir aigua potable, i també els sis pous que Mans Unides ha construït a Zàmbia i utilitzen 22.000 habitants... i altres iniciatives que van sorgint.

I em direu: a casa nostra no hi ha ningú que faci res per ajudar-hi? Doncs sí. L’empresa barcelonina Roca, que el 2010 va fundar We Are Water, amb el seu director Carles Garriga al capdavant, treballa per portar aigua potable i un sanejament segur a molts llocs. Per exemple  a Boa Vista (Brasil) s’ha emprés una iniciativa que afavorirà unes 100.000 persones que viuen en indrets vulnerables. Garriga ens explica que «des del 2010 s’ha aconseguit que més d’un milió i mig de persones tinguin aigua i sanejaments adequats que abans no tenien». Cal agrair, doncs, tot el que es faci en aquest sentit, però també cal que prenguem consciència per ajudar en tot el que puguem.

dilluns, 18 de juliol del 2022

Mn. Francesc Nicolau: Descobriment d'un nou titanosaure a Catalunya

La troballa de les restes d’aquest nou tipus de dinosaure sauròpode a Catalunya té una llarga història que ha culminat amb la publicació d’un treball de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont de Sabadell a la revista Nature, Ecology & Evolution i, a més, està previst exposar aquestes restes al Museu de la Conca Dellà a Isona (Pallars Jussà) abans de finals d’any.

El titanosaure Abditosaurus kuehnei descobert a Catalunya
(elperiodico.com)

La història comença el 1954. Al jaciment anomenat Orcau-1, de 70,5 Ma d’antiguitat, el paleontòleg alemany Walter Kühne trobà algunes restes fossilitzades d’aquest dinosaure i les traslladà a Madrid. Ell, però, tenia el pressentiment que, perfeccionant les tècniques d’excavació, se’n podrien extreure moltes més peces i, fins i tot, l’esquelet complet. Però en aquell moment no hi havia ni interès ni finançament per a continuar excavant. Les restes van quedar dipositades i oblidades.

No va ser fins l’any 1986 que un equip de l’ICP va interessar-se per aquella troballa i reprengué els treballs tot aconseguint extreure’n noves peces que demostraven que Künhe no s’equivocava quan va dir que n’hi havia d’haver més. I la cosa no acabà aquí.

El 2012 l’excavació va agafar un nou impuls i es van anar trobant encara més restes, entre elles el coll articulat que, amb molta cura, es va poder extreure, cosa impensable fa quasi setanta anys per la manca de mitjans adequats. Finalment s’obtingué pràcticament l’animal sencer: un titanosaure de disset metres de llargada al qual només li falta recombinar les peces i fer la reconstrucció de l’esquelet.

Se li va posar el nom d’ Abditosaurus kuhnei. Abdito perquè va estar un temps oblidat i kuhnei pel seu descobridor, i sembla que pertany a un grup de titanosaures saltironants que també s’han trobat a l’Àfrica i a Amèrica del Sud. Els paleontòlegs creuen que la seva arribada a Europa va ser a través del que aleshores era l’illa iberoarmoricana gràcies a una baixada del nivell del mar, cosa que va facilitar les rutes entre ambdós continents.

dimecres, 6 de juliol del 2022

Amics del Museu: Visita a l'exposició "El Sol. Vivint amb la nostra estrella"

Aquests dies, i fins al 16 d’octubre, es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona aquesta exposició dedicada al nostre astre rei, el qual ha estat, i és encara, motiu de gran curiositat i investigació.

L’exposició s’estructura en una sèrie d’àmbits on s’expliquen diversos aspectes del Sol, des de l’adoració a les antigues civilitzacions, els primers estudis sobre el seu moviment i composició, la mesura del temps, i el Sol com a font de salut i energia, així com també s’expliquen els darrers descobriments i potencials perills.

Esquema del recorregut per l’exposició

A cadascun dels espais d’exposició hi ha un amable guia que ens resol els dubtes i ens orienta en els diferents “experiments” pràctics que trobem al llarg del recorregut.

Un guia ens dona la benvinguda a l’exposició

A través de plafons introductoris en cada àmbit (en català, castellà i anglès, amb codi QR), i on la il·luminació recorda un sol ponent, ens anem introduint a les particularitats del nostre estel més proper, tan conegut i desconegut alhora.

Model de plafó introductori de cada àmbit

A les diferents sales, molt espaioses, s’hi exposen maquetes, reproduccions, facsímils i objectes històrics relacionats amb l’estudi del Sol en les diferents èpoques. També hi ha pantalles que projecten petits audiovisuals.

Vitrines de l’exposició

Així al llarg del seu recorregut, primer ens trobem amb els variats mètodes i instruments que la humanitat ha fet servir per a calcular el temps i les estacions de l’any basant-se en el “moviment” del sol a través del cel: observatoris neolítics com el d’Stonehenge al Regne Unit, esferes armil·lars geocèntriques, planetaris heliocèntrics i curiosos rellotges de sol portàtils, cadascun amb un exemple del seu funcionament. També hi ha bonics rellotges mecànics i un rellotge atòmic.



Rellotges de sol portàtils

Entre els més curiosos rellotges de sol portàtils està un rellotge de pastor, el funcionament del qual es pot conèixer a través d’un “experiment” on se’l compara amb un rellotge de sol fix.


Dins l’àmbit de la salut, es veu l’evolució des dels temps en què prendre abundants banys de sol era molt saludable, fent bona la dita «on entra el sol, no entra el metge», fins als temps on es va veure que també ens cal protegir-nos de la calor i dels seus raigs perjudicials, fent bona la dita que «totes les masses piquen».

Dins l'àmbit "El Sol i la salut"


Així passem a l’àmbit on se’ns mostren els diversos mètodes d’aprofitament de l’energia del sol, des de les primeres lupes i miralls ustoris, que concentren els raigs solars per a fer foc ràpidament, fins al curiós intent (l’anomenat Reactor de fusió ZETA) de controlar, i confinar en el petit espai d’un forn domèstic, la fusió nuclear que té lloc a l’interior del sol. Lògicament l’experiment va ser un fracàs... però aquí està el futur de l’aprofitament de l’energia solar. I, mentre això no arriba, tenim les plaques fotovoltaiques i aparells solars que fan el seu servei en llocs remots.

Mirall ustori del s. XVIII

Maqueta del reactor de fusió ZETA

La premsa de l’època se’n va fer ressò

Diversos models de cèl·lules solars de silici

El darrer àmbit de l’exposició està reservat a l’observació del sol que, des del telescopi de Galileu, amb el qual va observar per primera vegada i amb detall la superfície del sol, fins als darrers llançament de les sondes solars Parker i Orbiter, han servit per a desvetllar-ne els seus secrets més ocults i preveure futurs perills derivats de les tempestes solars.

Rèplica del telescopi de Galileu

Les sondes amb què observem el sol avui dia

Dibuixos i pintures de taques solars

En aquest espai es fa especial èmfasi al fenomen de les taques solars, amb dibuixos, fotos, pintures i gravats que són veritables obres d’art. El més espectacular de l’exposició és una gran esfera amb uns codis QR amb els quals es posen en marxa unes pantalles portàtils, força pesants, que ens donen tota mena d’informació sobre les característiques del sol.

Pantalles de realitat augmentada

Grans imatges del sol com a comiat

Ens acomiadem de l’exposició amb una gran pantalla que emet imatges del sol, amb diferents longituds d’ona, i dels trànsits de Mercuri i Venus. I de totes les frases que em pogut llegir, jo em quedo amb la que va dir Arthur Eddington l’any 1920: «L’estel treu profit d’una reserva enorme d’energia per mitjans que ens són desconeguts (...) a vegades somiem que, algun dia, l’home aprendrà a alliberar-la i usar-la en benefici propi». L’exposició es complementa amb un curs d’iniciació a l’astronomia, conferències, visites comentades, tallers i activitats especials.

Rellotge de sol del pati del CosmoCaixa

Instruccions d’observació
Dins de l'estructura del rellotge...

...es veu com el raig de llum indica l’hora solar

No marxem del recinte del Cosmocaixa sense visitar el gran i curiós rellotge de sol que hi ha enmig del gran pati. Són la una en punt i el rellotge marca les 11 hora solar... amb satisfacció observem que el sol no es retarda gens!