Jorgina Jordà: III TROBADA INTERPIRENAICA DE MICROMINERALOGIA I SISTEMÀTICA MINERAL

Aquest dissabte dia 26 de maig, va tenir lloc la III Trobada Interpirenaica de Micromineralogia i Sistemàtica Mineral de Camprodon. Com en la darrera edició, hi va haver molta varietat de minerals gràcies als companys de França, d'altres províncies d'Espanya i,  com no,  als aficionats vinguts d’arreu de Catalunya.

Foto: Juan María Perez Samper

A primera hora ja ens vam trobar l'espai destinat a la trobada,  a punt per instal·lar els nostres binoculars i les llums addicionals corresponents, tot i que,  en alguns casos,  no van ser necessàries, ja que la sala era molt lluminosa.

El funcionament va ser com el de l'any anterior, la persona interessada en els nostres minerals s'emportava la nostra capsa a la seva taula i allà, amb tranquil·litat, mirava els exemplars un a un amb cura. Quan ja els tenia triats,  ens tornava la nostra capsa, adjuntant una etiqueta en la qual indicava el nombre d'exemplars que havia separat i invitant-nos a fer el mateix procediment amb les seves capses, cosa que vam estar fent tot el matí, ja que amb tanta varietat i qualitat,  costava molt decidir-se.

Aproximadament a les deu del matí,  va tenir lloc un petit acte protocol·lari amb l'alcalde de Camprodon, el senyor Xavier Sala, i representants de l'Association Française de Mineralogie (AFM) , com el senyor Jean Pierre Barral,  i del Grup Mineralògic Català (GMC) ,  com el senyor Martí Rafel, el senyor Pep Ignacio i el senyor Joan Rosell, aquest darrer, sens dubte, l'ànima d'aquest esdeveniment. En aquest acte es va agrair la bona acollida de la trobada per part de tots els assistents i les facilitats donades per l'ajuntament de Camprodon per a la seva celebració.

De esquerra a detra seyors Joan Rosell, Martí Rafel, Jean Pierre Barral,  Xavier Sala i Pep Ignacio 

A més de l'intercanvi de micromuntages es van realitzar altres activitats, com són un taller d'iniciació a la mineralogia, l'activitat del "sorral", amb minerals enterrats que els més menuts havien de trobar garbellant la sorra i que va tenir molt bona acollida. Com a novetat vam poder participar a la Micro-Travessa-PRO, en la qual es tractava d'identificar 14 exemplars diferents escollits amb molt de criteri i que tot i la seva dificultat, molts participants van arribar als 8-9 encerts. Destacar que el guanyador d’aquesta prova va ser en Pedro Mingueza, que en va encertar 11. També va haver-hi Travessa-Junior on la guanyadora les va encertar totes.

Felicitats a tots els premiats!

Mineralògicament, vam gaudir molt, amb  la bona representació de minerals de l'estranger, sobretot de França, com ja he dit abans, gràcies al gran nombre de participants d'aquest país.

Un dels minerals que sempre té molt èxit van ser les anatases. Se’n van poder veure de localitats tan diverses com: Massif de la Lauzière, Plan-du-Lac, Clavans le Bas, Entre Deux Roches, La Lauzière, Ille de la Réunion, Pointe Gravelotte però també altres minerals com cuprites i malaquites molt estètiques de Villecun.

Malaquita de Villecun

També hi havia minerals d'altres indrets força coneguts dels aficionats als micros com Laurion, (Grècia), Eifel, (Alemanya), Lengenbach (Suïssa),  Nador, Khenifra o Bou Azzer (Marroc)...

De la zona de Múrcia, es va poder veure material de la Celia: richterites, warwickites, fluorapatites i de La Aljorra: armalcolites, enstatites, flogopites, tridimites, psedobrookites ; també cal destacar unes cerussites de la Corta San Valentin, La Union, molt ben cristal·litzades.

Del sud de la península, van destacar unes chayesites  de la localitat d’Hellín a la província d’Albacete; cinabris amb boletes de mercuri d'Almadén, anatases i brookites d'Adra; duftites, mimetites, rosasites i hemimorfites d’Huércal de Almeria; agardites, natrofarmacosiderites, arsenosiderites, lavendulanes i clorargirites de Rodalquilar; atzurites, cuprites pseudomòrfiques de malaquita de Bédar; mostres d’argent de las Herrerias, etc.

Anatasa d'Adra

Eritrina de Cerro Minado

I per acabar de casa nostra, no van faltar les tan apreciades cechites d'Ulldemolins, les piromorfites de Can Magre i les anatases, brookites, titanites, fluorapatites i clorites de Montanero; anapaïtes, dundasites, zálesíites i fraipontites de la Cerdanya, material de la zona del Priorat com ara galenes, cerussites o atzurites i els clàssics fosfats, montgomeryïtes i fluorapatites de Bruguers i molt bona representació de minerals de la pedrera Berta de Sant Cugat del Vallès.

Només resta donar les gràcies a tots els participants, però, especialment, als organitzadors que han fet possible aquesta III Trobada Interpirenaica.

Fins la propera!

Fotos: Agustí Asensi

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, fòssils del Cretaci superior (I)

Després de donar un cop d’ull a la col·lecció de fòssils del Cretaci inferior que s’exposen a les vitrines del Museu, ara toca veure els fòssils corresponents al Cretaci superior situats a les vitrines 35, 36 i 37 de l’extrem dret de la sala, entre les portes de la biblioteca i el laboratori, i també els que es poden veure a les vitrines 1 i 2, a l’extrem esquerre de la sala, on es guarden els holotipus.

Els fòssils més emblemàtics del Cretaci superior de les nostres contrades són, sens dubte, els rudistes, uns lamel·libranquis de valves asimètriques (inequivalves) que vivien formant colònies semblants a les dels coralls. Entre els rudistes cal distingir els pertanyents a la família Hippuritidae (hippurítids), i els pertanyents a la família Radiolitidae (radiolítids) que es diferencien pel tipus d’ornamentació, encara que aquesta, de vegades, no és gaire evident.

Entre els representants dels radiolítids exposats estan els dels gèneres Monopleura, Agriopleura, Orbignya, Radiolites, Praeradiolites, i Biradiolites. D’aquest darrer gènere s’ha de dir que l’exemplar de Biradiolites angulosissimus que tenim al Museu apareix a la pàgina 285 del 15è volum (Registre fòssil) de la Història Natural dels Països Catalans.

Entre els exemplars del gènere Hippurites hi ha notables representants de les espècies microstylus, lamarcki, i serratus.

També hi ha un gran exemplar d’Hippurites radiosus i un bell exemplar d’Hippurites galloprovincialis seccionat i polit per tal de poder distingir les fossetes on s’insertaven les dents de la valva superior que feia d’opercle. També es pot veure un exemplar del gènere Plagioptychus pertanyent al curiós grup de rudistes coneguts com a caprínids.

Com a dada curiosa direm que en aquesta vitrina també es pot observar un bell exemplar geminat d’Hippiurites castroi, el qual ostenta l’honor de ser el darrer representant dels rudistes a tot el mòn ja que, com molts d’altres organismes, es van extingir a finals del Mesozoic.

Per a completar la llista de lamel·libranquis del Cretaci superior presents a les vitrines del Museu, estan els ostreids dels gèneres Exogyra i Agerostrea, un parell de pectínids del gènere Neithea, uns petits exemplars dels gèneres Corbula, Leda, Natica i Arca procedents de Jerusalem, i un exemplar de Sphenoceramus digitatus de grans dimensions.

També hi ha uns representants de l’espècie Corbicula laletana, uns bivalves que vivien en les aigües salobres de les maresmes del Prepirineu a finals del Cretaci,  Avui se’ls pot trobar dins els sediments de la part baixa de la fàcies garumniana, i són molt abundants als lignits de Fígols. De la mateixa època i del mateix ambient és el bivalve Unio garumnica.

De la col·lecció de braquiòpodes d’aquesta època que s’exposen al Museu, cal destacar el rinconèl·lid de l’espècie Viarhiynchia sardanyolae, el gènere del qual està dedicat al Dr. Lluís Via, qui fou director del Museu des del 1962 i fins la seva mort l’any 1991. Altres rinconèl·lids que es poden contemplar són els de l’espècie Cyclothyris difformis. Entre els braquiòpodes del grup dels terebratúlids estan els de les espècies Terebratula dutempleana i Ortholina lujani.

Fins aquí aquest primer repàs als fòssils del Cretaci superior del Museu. En el següent capítol farem una ullada als coralls, equínids, gasteròpodes, cefalòpodes i foraminífers, així com també farém una ullada a les vitrines dels holotipus. Si voleu veure la continuació de la "visita", cliqueu aquí.

Amics del Museu: SCRIPTA XXI

S’acaba de publicar el número 21 de la revista Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis (més coneguda com l’Scripta) de la sèrie Paleontològica, amb cinc articles del Dr. Sebastià Calzada.

Portada: Telothyris jauberti. a) Vista dorsal, b) vista lateral

c) vista anterior i d) vista peduncular. (foto J. Corbacho)

En el primer dels cinc treballs, s’indica Aguas Cándidas (Burgos) com una nova localitat per al braquiòpode del Toarcià Telothyris jauberti i, a més, es fa atenció sobre una possible confusió d’aquest espècimen amb Lobothyris punctata crassa (Dubar,1925)

En següent article, signat conjuntament per Sebastià Calzada i Eduvigis Moreno, es fa un repàs, en forma de catàleg, de les Posidònies (mol·luscs del Triàsic) del Museu.

En el tercer treball, La fauna miocénica de Pas de Piles (Subirats), el Dr. Sebastià Calzada vol homenatjar al Sr. Ramón Mañé (1923-2018) a qui va conèixer en aquesta localitat.

En el quart article es suggereix que el gasteròpode Chemnitzia aptiensis pugui incloure’s dins del gènere Megalonoda i així seria la primera espècie que arribaria a l’Hauterivià. 

També es suggereix una nova assignació supragenètica per Megalonoda.

En el cinquè i darrer treball, Sobre una fáunula toarciense de Calvera, el Dr. Calzada estudia una fitxa del Museu corresponent a la localitat de Calvera (Osca) on es cita la fauna fòssil de manera molt general. Després d’examinar-la, s’hi han trobat espècies de braquiòpodes i bivalves típics del Toarcià i que es descriuen en aquest treball.

Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, sèrie Paleontològica, és una revista que edita el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i de l’Associació d’Amics del Museu, i on es recullen els treballs d’aquest museu, éssent el director d’aquesta publicació el Sr.José Francisco Carrasco i la seva secretària la Sra. Eduvigis Moreno. Per a més informació, consulteu el web www.mgsb.es i per a comandes i tarifes: almeracomas@hotmail.com

Amics del Museu: MUSEU VIRTUAL, fòssils del Cretaci inferior (II)

Continuant amb el repàs dels exemplars del Cretaci inferior exposats a les vitrines del Museu, ara toca el torn als braquiòpodes, dels quals se’n pot contemplar una variada representació dels gèneres Sellithyris, Terebratella, Burrirhynchia, Tamarella i Pygites amb la seva característica forma de cor amb un orifici central.

També podem veure una àmplia representació dels gasteròpodes que abundaven en aquella època pertanyents als gèneres Nerinaea, Natica i Gauconia. (fotos 5 6 7)

Els equinoderms estan representats pels gèneres Toxaster i Heteraster, així com també per les plaques columnals del crinoïdeu de l’espècie Pentacrinus neocomiensis amb la típica forma d’estrella.

Una altra mena de fòssils que comencen a tenir importància per aquesta època són els macroforaminífers dels gèneres Palorbitolina i Orbitolina, els quals se’ls pot trobar formant grans acumulacions i són molt importants pel fet que donen molta informació del medi on van viure i/o del medi on es van dipositat.

També hi ha una petita però notable representació del crustaci decàpode Mecochirus magnus, i un exemplar de conífera fòssil procedent de la fàcies Utrillas de Terol.

Finalment anem a la vitrina 52 on hi ha exposada una nodrida representació d’alló que es pot trobar a l’indret de La Cabrua i també a la coneguda pedrera de Rúbies (o de Meià), en plena serra del Montsec. En aquesta pedrera s’havien explotat unes calcàries de gra molt fi i d’origen lacustre, bones per a fer-ne litografies per això també se les coneix com a calcàries litogràfiques. S’interpreta que aquests materials es van dipositar (entre el Berriasià superior i el Valanginià inferior) al fons d’un estany costaner d’aigua dolça que es trobava dins una gran plana intermareal on es sedimentaven calcàries amb algues carofícies.

La vitrina 52

Les excel·lents condicions de dipòsit fan que en aquest jaciment apareixen notables exemplars de la flora que poblava l’entorn i les vores del llac, entre els quals cal destacar els primers espècimens de plantes angiospermes com són Montsechia vidali i Ranunculus ferreri.

Altres exemplars notables de la flora d’aquella època són els corresponents als gèneres Chadophlebis, Dammarites, Araucarites, Pagiophyllum, Frenelopsis, Zamites i Podozamites.

Entre els animals vertebrats que s’hi ha conservat es troben molts peixos dels gèneres Leptolepis, Amiopsis, Holophagus, i un exemplar de granota de l’espècie Montsechobatrachus gaudryi.

Les excel·lents condicions també han permès la conservació d’exemplars d’invertebrats com el crustaci del gènere Austropotamobius, coleòpters i larves d’insectes.

I fins aquí el repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci inferior del Museu, si exceptuem els exemplars que es conserven a les vitrines corresponents als holotipus i dels quals ja en parlarem quan fem el repàs a les col·leccions de fòssils del Cretaci superior.