Amics del Museu: NOVETAT EDITORIAL

El llibre Comportamiento social de los mamíferos, dels autors Joan Barrull Ventura i Isabel Mate Alonso, editat per Tundra Ediciones i que serà a les llibreries a partir del proper mes de Juliol, proporciona la revisió més exhaustiva, complerta i actualitzada sobre el comportament i l’organització social dels mamífers que ocupen diferents ecosistemes del planeta.

El seu contingut explora l’impacte dels entorns socials i físics sobre les pressions de selecció que operen en ambdós sexes i sobre l’evolució de les adaptacions conductuals, fisiològiques i anatòmiques, amb gran quantitat d’exemples fascinants dels complexos mecanismes del comportament.

Amb un estil d’escriptura clar i atractiu, i il·lustrat amb 268 fotografies a tot color, els capítols del llibre aborden els patrons de comportament de mascles i femelles múltiples situacions. El llibre, de 560 pàgines, sintetitza els coneixements més actuals sobre comportament i estructura social, cooperativisme, altruisme, selecció de parentiu, territorialitat, competència, jerarquies de dominància i reducció de riscos, dispersió, filopatria, gregarisme, sistemes d’aparellament, criança i cures parentals, aprenentatge i desenvolupament social, comunicació, etc.

Ofereix, en suma, una via d’entrada per a la comprensió dels mecanismes i les motivacions que modelen el comportament, de manera que canviarà la nostra percepció del món natural que ens envolta. Imprescindible per a tots aquells que s’interessin en el coneixement, estudi i observació dels mamífers.

Els autors Joan Barrull i Isabel Mate són llicenciats en Biologia (Zoologia) per la Universitat Autònoma de Barcelona i màsters i doctors en Biodiversitat Animal per la Universitat de Barcelona.

Ambdós s’han dedicat a la docència i a la investigació dins el Laboratori de Vertebrats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i al Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona. Així mateix, són fundadors de l’entitat Gestión y Estudio de Organismos y Sistemas (GEORSIS) amb la qual han treballat en diversos projectes destinats a la conservació, gestió i protecció de la fauna. També són autors de nombrosos articles científics i de divulgació amb els quals volen fer arribar al gran públic la vida dels animals, especialment dels mamífers. A més, Joan Barrull és col·laborador del nostre Museu on té cura de la col·lecció de mamífers i altres vertebrats.

Isabel Benet: MANTELL DEL CADÍ, el pastís basal del Pedraforca (I)

Ja fa temps, ens vam dedicar amb profusió a l’observació dels materials i les estructures relacionades amb la conca lignitífera de l’Alt Berguedà. Així vam descobrir que el Pedraforca és com un “pastís nupcial” perquè en ell s’amunteguen, com a mínim, tres “pastissos” denominats mantells de corriment, els quals van lliscar els uns damunt dels altres gràcies a la intervenció dels materials plàstics (argiles i guixos) de la fàcies Keuper.

Per donar un cop d’ull a tot plegat, i mai millor dit, anem primer a Guardiola de Berguedà, petita població situada un xic més enllà de la desviació cap a Saldes (i el Pedraforca) i de les cases del Collet d’Aïna.

Esquemes geogràfic i geològic

Guardiola de Berguedà es troba a l’aiguabarreig dels rius de Cerdanyola, Bastareny i Llobregat, on les argiles i guixos de la fàcies Keuper afloren abastament i s’erosionen amb molta facilitat, per això està dins una petita depressió triangular encerclada de muntanyes. Si ens hi fixem bé, dins dels guixos es poden observar petits cristalls bipiramidals de quars dits Jacintos de Compostela.

Aflorament de argiles i guixos del Keuper 

a Guardiola de Berguedà

Petits cristalls de quars dits Jacintos de Compostela

En aquesta població hi destaca, sobretot, el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, penjat a mig aire del vessant nord del Cap del Tossal, sobre la vall del Bastareny. Està tot ell construït damunt els materials de la fàcies Keuper i d’una terrassa quaternària... i aquesta fou la seva condemna!.

Façana sud del monestir de Sant Llorenç prop Bagà

Es tracta d’un conjunt monacal fundat a finals del s.X i que va perdurar fins al s.XVIII, però de primer cop d’ull ja es veu que, exteriorment, de l’edifici romànic original se’n conserva ben poca cosa, de la torre-campanar amb prou feines es conserva un pis, i queden restes d’un petit claustre i de dues absidioles. Tot això és perquè en resultà molt afectat per l’anomenat Terratrèmol de la Candelera del s.XV. Al blog de l’Isaac Camps (Bloc de Camp) hi ha un excel·lent article al respecte on s’analitzen alguns desperfectes que afecten, encara avui, a l’edifici. Potser si s’hagués construït damunt d’un terreny més “rocós” no hauria patit tanta destrucció, però els materials de la fàcies Keuper els costa molt poc de “fluir”, i en els materials poc consolidats del quaternari les ones sísmiques poden “ressonar” a plaer...

Façana nord quasi del tot reconstruïda

Bases dels absis desapareguts

Interior de la nau central

Després de visitar el monestir anem a la desviació que porta al barri del Reboll on s’inicia la Via del Nicolau, un curiós itinerari de passejada que té els seus orígens en un antic traçat ferroviari, construït entre els anys 1914 i 1916, promogut pel senyor Tomàs Nicolau, propietari d’una serradora de Berga.

Inici de la Via del Nicolau al barri del Reboll

Aquest traçat, que va funcionar durant uns pocs anys, tenia com a objectiu el transport de la fusta des de Gisclareny fins a l’estació de Guardiola. Ja els anys 60 i 70 es van fer alguns treballs de recuperació, però no va ser fins l’any 2009 que es va reobrir el traçat en tota la seva totalitat, el qual té una longitud d’uns 6 quilòmetres i un pendent molt suau, amb tot de túnels i passarel·les metàl·liques.

Els primers metres del traçat

Símbol del camí

Foto de Carles Salmeron, extreta dels plafons informatius

Anem, doncs, per aquest traçat al llarg d’un parell de quilòmetres, sota la volta dels arbres que flanquegen el camí i que proporcionen una molt agradable ombra. Pels marges anem veient alguns afloraments de roca però que semblen despreniments. En teoria, sota els materials del Keuper hauríem de trobar els de la fàcies Muschelkalk i Buntsandstein, però enlloc d’això, cap al final, trobem un aflorament de roques molt deformades, dins les quals es distingeixen clarament uns petits exemplars de foraminífers, del tipus Operculina, i que són els fòssils característics del Terciari (o Cenozoic). Hem traspassat una falla encavalcant.

Petits exemplars de foraminífers típics del Terciari

Alternança de gresos i margues de la Formació Campdevànol

Vista de les Penyes Altes de Moixeró des de la Via del Nicolau

Així arribem fins a la pista asfaltada que, des de Bagà, puja a  Sant Joan d’Avellanet i on afloren una alternança de gresos i margues (dites turbidites) de la Formació Campdevànol (del Lutecià, Eocè mitjà) i que ja formen part del “pastís basal” del Pedraforca, dit oficialment Mantell del Cadí. De tot això, però, en parlarem en un proper capítol d’aquesta història.

Jorgina Jordà: MINERALEXPO SANT CELONI 2023

El passat 21 de maig, de nou es va celebrar la MineralExpo al teatre de l’Ateneu de Sant Celoni. La fira, degana de les fires mineralògiques de Catalunya, va aplegar una gran afluència de públic, ja des de bon matí.

Els nostres companys del Grup Mineralògic Català, organitzadors de l’esdeveniment, estaven just a l'entrada, així que la primera parada va ser per saludar-los, demanar per les novetats i recollir el nou número de la revista Mineralogistes de Catalunya. Aquesta vegada, a més, es podien adquirir unes boniques samarretes de la nostra entitat que van tenir un gran èxit.

Com sempre, va haver-hi molta varietat de minerals, tant de Catalunya com de la resta de la península i, en general, d’arreu del món.

En l'àmbit català, es va veure força material de la zona propera a Sant Celoni, com ara quars i microclina de La Batllòria; mostres de calcita i quars de Gualba; fluorita de Sant Marçal o bonics exemplars de quars varietat ametista de Santa Coloma de Farners, que havien estat novetat en l’anterior edició de la MineralExpo.

Foto: Carles Manresa

També es vam poder trobar exemplars rars com ara bariofarmacosiderita, gartrel·lita, parnauita, logdensburgita o wallkildellita-Fe d'una localitat també poc coneguda com és La Burguera (Tarragona); així com diverses sulfosals, arseniats i sulfats de la Cova de l'Alum a l’Argentera.

Per últim, em van cridar l'atenció unes barites de bona mida procedents d'Ulldemolins, localitat més coneguda per altres minerals la fluorita o čechita, així com o com uns exemplars microscòpics d’or però molt interessants de la mina Carolina, Culera, Girona,

Pel que fa a material peninsular també va haver-hi bones troballes. Es va poder veure des de les conegudes fluorites i calcites asturianes; material de Múrcia com ara barita, quars, romanechita, lavendulana, sofre natiu o uns micros molt estètics de La Aljorra (armalcolita, warwickita, tridimita...). De la zona d'Andalusia destacar algunes mostres concretes, com ara una galena força gran de Linares (Jaén), quars de Cerro Muriano (Còrdova), o una placa gran de limonita pseudomòrfica de pirita de Carratraca (Màlaga).

Fluorita, Cantera Llamas, Duyos, Astúrias 

Foto: Carles Manresa

En l'àmbit internacional, tornava a haver-hi molta representació de minerals del Marroc: atzurita, malaquita, wulfenita, anglesita, vanadinita, barita, argent, coure o espècies menys conegudes com ara chabazita-Ca, estilbita-Ca o dundasita amb anglesita.

Bons exemplars de minerals de Panasqueira (Portugal), com ara una mostra de ferberita força gran, fluorita, pirita, quars... i unes magnífiques mostres d’autunita de la mina Assunção, també de Portugal i que van ser la foto del pòster d'aquesta edició de la Fira.

Autunita mina Assunçao, Portugal
Foto: Joan Rosell

Pel que fa als fòssils, molt bona representació. Es van poder veure exemplars d'ammonites, crustacis, decàpode, equinoïdeus, peixos, mol·luscs, fulles i un bon assortit de dents: mamut, tauró, rèptils...

Per destacar alguns hi havia uns coralls, no tan fàcils de trobar com altres espècies, del Devonià de Jeffersonville (Kentucky, EUA).

No van faltar els estris necessaris per polir, eines de lapidació i neteja de minerals i una mica de bijuteria, encara que el que predomina en aquesta fira són els minerals.

Com a cada edició aquest any també va haver-hi els premis al millor exemplar català i al millor exemplar internacional, la travessa mineralògica i els tallers "Iniciació a la Mineralogia", com sempre amb molt bona acollida.

Aquesta vegada el mineral guanyador del premi al millor exemplar català de la fira va ser per una calcita de Gualba i al millor exemplar de la fira, una ferberita de Panasqueira, Portugal.

Calcita, Gualba

Ferberita, Panasqueira, Portugal

Ja només en resta donar les gràcies a tots els qui any darrer any fan possible aquesta fira i fins a la propera!

Felicitats a tots!!

Amics del Museu: NOVETAT EDITORIAL

El passat mes de maig, en el decurs d’una visita particular a les salines de Vilanova de la Sal, dins el terme de Les Avellanes (comarca de la Noguera), i després de les interessants explicacions del nostre guia, en Miquel Marcelino, vam entrar a la petita botigueta que tenen justa a l’entrada on vam poder adquirir diverses varietats de sal elaborada a les mateixes salines així com també el llibre recentment publicat d’en Gerard Costa i Serret De quan la sal valia més que l’or. Salines d’interior a la comarca de la Noguera.

Es tracta d’un llibre, amb un pròleg d’en J. M. Mata-Perelló i editat amb l’ajut, entre d’altres, de l’Associació Catalana de Lleure Formatiu (ASCALFÒ) propietària i explotadora de les salines, on es fa un exhaustiu repàs de les salines que hi va haver escampades per l’àrea muntanyosa de la comarca de la Noguera i que aprofitaven les surgències d’aigua salada, generalment relacionades amb afloraments de la fàcies Keuper del Triàsic, per extreure’n el preuat compost que tan valuós va ser fins als anys 50 del segle passat, quan el gel industrial va substituir la sal com a mètode per a conservar els aliments.

Així, amb fotografies (actuals i d’època), alguns esquemes i molta documentació, s’explica com eren les salines que hi van haver a Vilanova de l’Aguda, a Rubió de Dalt, al desaparegut poble de Tragó de Noguera, a Camarasa, a Santa Linya i, finalment, també s’explica la història d’aquestes salines de Vilanova de Sal.