Els petits
rosegadors, i en concret els de la família Arvicolidae, són considerats
importants marcadors biocronològics pel Pliocè i Pleistocè i han estat àmpliament
estudiats. En aquest sentit considerem important la primera troballa a la península
Ibèrica de l’espècie d’arvícola Villanyia
exilis que hem donat a conèixer a la Revista del Institut Català de
Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia. La determinació es basa en dues dents,
molars primeres inferiors i procedeixen del jaciment càrstic de Canal Negre 1 en el massís del Garraf.
La referència bibliogràfica és:
Guillén, J., 2014; Primer registre del gènere Villanyia, Kretzoi, 1956 (Mammalia, Arvicolidae) a la península
Ibèrica. Comunicats, 5(38/39): 40-45.
Molars primeres inferiors de Villanyia
exilis de CN1. Escala gràfica 2 mil·límetres.
Les espècies del
gènere Villanyia es caracteritzen per
ser de talla petita respecte d’altres Arvicolidae com Mimomys o Borsodia. L’espècie
Villanyia exilis és molt escassa en
el registre fòssil europeu però s’ha trobat a diverses localitats del centre i
nord d’Europa. Les seves característiques morfològiques són molt arcaiques, amb
una línia sinuosa simple, esmalt gruixut, plec mimomià sempre present i sense
ciment en els angles entrants. La variabilitat de V. exilis és important i s’han proposat diverses espècies totes
elles molt properes morfològicament (veure Terzea, 1991 i Mayhew, 2009). A
Europa occidental el registre era molt dubtós i quasi inexistent, ja que sols
s’havia documentat amb reserves als jaciments de Perrier Etouaires (França) i
de Rivoli Veronese (Itàlia).
Referències a Europa de V. exilis
o properes (cf. o aff.): [1] CN1, [2] Kozarnika Cave, [3] Rivoli Veronese, [4]
Perrier Etouaires, [5] Mokrá 1, [6] Villány 5, [7] Kadzielnia, [8] Kamyk, [9]
Betfia 13, [10] Korotoyak 2, [11] Rebielice Krolewskie, [12] Kielniki 3B, [13]
Vcelare 3B/1, [14] Plesivec, [15] Osztramos 3, [16] Akkoulaevo.
El valor de la troballa
és doble. Com a marcador paleobiològic
és un indicador d’ambients freds donat que es troba associat amb Lemmus a centre Europa. Tot i que és un
gènere fòssil, les similituds morfològiques fan que es consideri hauria
presentat relacions de comportament amb el gènere Ellobius, petits Cricetinae de costums excavadores i que habiten
praderies obertes, fredes i a altituds elevades. Com a marcador cronològic V. exilis caracteritza el Vil·lanyià i tot el Vil·lafranquià, és a
dir, entre els 3,2-0,9 Ma. Tenint en compte que les troballes de V. exilis més properes a Canal Negre 1 són a Perrier Les Étoires
i a Rivoli Veronese situades entre les zones de mamífers del Neogen MN16b i
principis de la MN17 respectivament, tot sembla indicar que la entrada de V. exilis a la península Ibèrica es
produiria entre els 2,4-2,6 Ma tot coincidint amb una primera glaciació en la
transició del Pliocè al Pleistocè que es denomina Pretiglià, i com a Biber tot utilitzant
denominació antiga. Fa pocs anys es va creure convenient canviar el
convencional límit Plio-Pleistocè dels 1,8 Ma BP als 2,58 Ma BP (Executive Committee
of the International Union of Geological Sciences, 2009) i incloure el Gelasià en el Pleistocè,
pràcticament a tocar del límit de la inversió paleomagnètica Gauss–Matuyama. D’aquesta forma un primer moment de refredament detectat a finals del
Pliocè quedava considerat com dins del Pleistocè. Així el Pliocè segueix sent caracteritzat
per un període càlid i humit a Europa occidental. A partir dels 2,58 Ma BP
entrem en el Pleistocè amb una primera glaciació que comportà un recanvi
faunístic molt important, que autors denominen com “esdeveniment elefant i Equus”. La troballa del gènere Villanyia és, ara per ara, el millor
indicador d’aquell moment a la península Ibèrica. Posteriorment, i desprès d’un
període més càlid, es produirà l’entrada de faunes asiàtiques com els gèneres Soergelia, Hemitragus i Megaloceros,
entre d’altres i també d’africanes amb gèneres com Megatereon i Theropithecus
en un segon refredament que originaria també l’entrada del grup de rosegadors Allophaiomys a la península.
Altres referències
bibliogràfiques relacionades:
- GUILLÉN, J.; 2010. Canal Negre 1, un jaciment càrstic de vertebrats del Miocè, Pliocè i Pleistocè de Catalunya. Exploracions, 19: 7-87.
- MAYHEW, D.F. 2009a. The type material and the enamel structure of Villanyia exilis KRETZOI, 1956 (Arvicolidae, Rodentia). Acta Zoologica Cracoviensia, 52A(1-2): 81-94.
- MAYHEW, D.F. 2009b. Villanyia Kretzoi, 1956 (Mammalia, Rodentia, ARVICOLIDAE): proposed conservation of usage by designation of a neotype for the type species Villanyia exilis Kretzoi, 1956. Bulletin of Zoological Nomenclature, Case 3483, 66(2): 159-163.
- TERZEA, E. 1991. Le genre Villanyia Kretzoi dans le Pléistocène inférieur de Betfia-XIII (Dép. de Bihor, Roumanie). Travaux Institute Spéologie "Émile Racovitza", 30: 89-105.
Paraules clau:
Paleontologia, Pleistocè inferior, Vil·lafranquià, Vil·lanyià, Península
Ibèrica, Garraf, Canal Negre 1, Arvicolidae, Villanyia.
Article de Joaquim Guillén
