Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

divendres, 27 de gener de 2023

Amics del Museu: FERNANDO ARI FERRATGES KWEKEL, NOU DOCTOR EN PALEONTOLOGIA

El passat mes de desembre, el nostre consoci i paleontòleg, el Dr. Fernando Ari Ferratges va defensar a la Universitat de Saragossa la seva tesi doctoral, titulada "Sistemática, diversidad y distribución paleoambiental de los crustáceos decápodos del Eoceno de la zona surpirenaica central" obtenint la qualificació d'excel·lent Cum Laude. En la seva tesi doctoral, a més de descriure nombrosos nous gèneres i espècies de crustacis decàpodes del Pirineu aragonès, aborda l'estudi de la distribució, evolució i diversitat d'aquest grup al sector central de les conques sud-pirenaiques durant tot l'Eocè (fa entre 56 i 34 milions d'anys).



Cal destacar que des de temps del Dr. Lluís Via (1959) no s'ha defensat cap tesi doctoral sobre crancs fòssils a la península Ibèrica, pel que aquest treball actualitza i posa ordre en aquest camp, aplicant noves tècniques i tecnologies al servei de la investigació en aquesta temàtica i aporta nombroses novetats.



Actualment, el Dr. Ferratges continua amb les seves investigacions tant en materials de l'Eocè com a altres períodes (més antics i més moderns), treballant en una àrea més extensa per tal de comprendre de forma més global com ha evolucionat aquest grup i quines implicacions ha tingut en els ecosistemes marins al llarg dels darrers 180 milions d'anys.




Des d'aquest Blog ens volem sumar a les moltes felicitacions rebudes per al nou Dr. Fernando Ari Ferratges, per aquest merescut Cum Laude.

divendres, 20 de gener de 2023

Amics del Museu: Scripta 36

Per començar bé l’any 2023, donem la benvinguda a l’Scripta núm 36, en la qual s’hi han publicat els següents treballs:

Portada amb la foto d'un exemplar 
de Panopea magna Almera & Bofill,1898

   Sebastián Calzada & José F. Carrasco: Sobre Ampullina pradoana (Vilanova, 1859) nueva asignación genérica para Natica pradoana Vilanova, 1859

  S. Calzada & J. F. Carrasco: Miravete de la Sierra (Prov. Teruel), nueva localidad para Landereria decastroi (Clorophyta-cretácica)

  S. Calzada & J.F. Carrasco : Sobre Panopea magna Almera & Bofill, 1898. Bivalvo pliocénico

S. Calzada & J. F. Carrasco: Sobre Pleuromya morellensis n. sp. (Bivalvo cretàcico. NE España)

Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, sèrie Paleontològica, és una revista que edita el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i on es recullen els treballs d’aquest museu, essent el Sr. José Francisco Carrasco el director d’aquesta publicació, i la secretària de la mateixa la Sra. Eduvigis Moreno. Per a més informació, consulteu el web www.mgsb.es i per a comandes i tarifes: almeracomas@hotmail.com

diumenge, 15 de gener de 2023

Mn. Francesc Nicolau: El telescopi James Webb compleix amb èxit la seva missió

Ja us en vaig parlar de la posada en òrbita del telescopi James Webb pel Nadal del 2021 i el resultat que se’n va obtenint, ara com ara, és veritablement espectacular. És un consol saber que tot va bé perquè el seu cost va ser molt elevat, uns 10.000 milions de dòlars fruit de la col·laboració de l’Agència Espacial Nord-americana (NASA), l’Europea (ESA) i la Canadenca (CSA), amb la participació de quinze països més.

La diferència en els resultats salta a la vista (BBC)

El telescopi James Webb fa ciència de primer nivell i ha inaugurat una nova època per a l’astronomia, segons opinen alguns experts. Concretament ha estudiat l’exoplaneta WASP-39b que es troba a uns set-cents anys llum de distància. És un planeta tan massiu com el nostre Júpiter i orbita una estrella que és semblant al nostre Sol, només un 10% més petita, però ho fa a una gran proximitat: el seu any dura només quatre dies dels nostres, consegüentment es troba a una altíssima temperatura, cap a uns 1.000 graus centígrads.

Elpais.cr

Potser és un planeta gasós i amb aquesta calor no és gens probable que hi hagi vida. Doncs bé, el James Webb n’ha observat moltes coses: conté vapor d’aigua, diòxid de carboni i diòxid de sofre. La troballa del diòxid de sofre ha estat una autèntica sorpresa donada l’absència de metà, però la solució cal buscar-la en el fet de la intensa radiació que rep de la seva estrella.

Cal dir, però, que per notables que siguin aquestes dades, són només les preliminars de les que anirà obtenint. Dades que cap telescopi terrestre no és capaç de captar. Es pensa ara emprendre l’observació d’altres exoplanetes més freds que el WASP-39b i ja han estat escollits uns quants candidats d’entre els 5.000 exoplanetes coneguts. De ben segur que anirem rebent notícies.