El dissabte 6 d'abril hem realitzat la visita al Museu de
Paleontologia i Mineralogia d'Onda i el de Ribesalbes (Castelló). Per
realitzar la visita vàrem comptar amb la presència dels codirectors d'aquests
museus, en Manuel Saura Vilar i en Juan Antonio García Vives, molt coneguts per
la realització i edició d'una col·lecció de llibres sobre equinoderms (en
aquest moments han editat 4 volums d'un total de 7 previstos).
MUSEU D'ONDA
Onda està situada al nord de la Comunitat Valenciana, en la
comarca de la Plana Baixa, província de Castelló. El terme municipal es un dels
més grans de la província, i es troba situat en l'interior a tant sols 20 km de
la costa. El museu d'Onda té el patrocini de l'Ajuntament d'Onda i de la
l'Associació municipal d'Amics de la Paleontologia i Mineralogia d'Onda, que va
ser fundada l'any 2005 i és l'encarregada de coordinar la col·lecció. A més duu
a terme tasques d’investigació en paleohàbitats i de divulgació en escoles,
congressos i publicacions.
El Museu està situat en el Molí de la Reixa, un edifici del
segle XVII de dues plantes, que s’ha rehabilitat per acollir les col·leccions
de minerals i de fòssils. La col·lecció de fòssils és més àmplia que la de
minerals, i amb ella podem destacar la presència d'exemplars molt interessants
d'equinoderms, entre d'altres fòssils representatius de tot el món.
 |
Entrada del Museu d’Onda.
Foto: Fernando Ari Ferratges Kwekel
|
 |
Vista parcial de les col·leccions de
fòssils.
Foto: Edu Moreno
|
 |
Vista parcial de les col·leccions de fòssils.
Foto: Edu Moreno
|
MUSEU DE RIBESALBES
Ribesalbes és també un municipi de la Comunitat Valenciana,
en la comarca de la Plana Baixa, província de Castelló, situat a pocs
kilòmetres de distància de la població d’Onda. La conca de Ribesalbes pertany
al Miocè i es troba enclavada en la Serralada Ibèrica. Correspon a una fossa
tectònica encaixada entre falles normals, ocupant una extensió superior a 150
km², i assentada sobre roca calcària del Cretàcic inferior.
La col·lisió i el moviment convergent entre les plaques
Europea, Ibèrica i Africana, van originar les conques continentals terciàries
al NE d'Espanya, entre les quals hi ha la de Ribesalbes.
Aquest municipi es
conegut per la seva explotació minera, els vivers d'esquistos bituminosos de la
conca de Ribesalbes van ser citats per primera vegada el 1779 en els Annals
d'Història Natural.
 |
Foto parcial de les erosions de la mina.
Foto: Museu de Ribesalbes
|
El Museu de la Baronía de Ribesalbes va ser inaugurat l'any
1999, i es centra bàsicament en el seu famós jaciment de “La Rinconada”, que és
un dels millors jaciments del Miocè inferior lacustre de tot el món. Allà han
estat descobertes noves espècies d'insectes, plantes i amfibis fòssils.
Els fòssils d'aquest jaciment tenen una antiguitat de entre
21,5 i 23 milions d'anys, i corresponen a l’edat rambliana. I són molt
importants perquè ens permeten estudiar l'evolució que han patit els insectes,
plantes i amfibis actuals, en comparar-los amb aquests fòssils. Això ens permet
de saber com era el clima i el tipus d'hàbitat, que permetia el desenvolupament
d'unes espècies de fauna i flora determinades.
 |
Façana del Museu de Ribesalbes.
Foto: Edu Moreno |
 |
Vista parcial d'una de les sales del Museu
Foto: Edu Moreno
|
Aquest jaciment es troba en una explotació minera que va
començar l'any 1904, quan es van constituir dues societats angleses: Castelló Oil Company que es va dedicar a explotar la mina Concha, a
la partida anomenada "La Rinconada", i la Spanish Mining Sindicate que va explotar els esquists a San Chils, al nord de la localitat. Gràcies al gran
capital inicial que van aportar, van muntar unes magnífiques instal·lacions
que, malauradament no van tenir els resultats pràctics desitjats, i s'interrompé
l'explotació l'any 1914.
L’any 1926, P. Hernández Sampelayo i M. Cincunegui van
realitzar un estudi geològic de la conca de Ribesalbes, a la vegada que van
estudiar la flora i la fauna fòssil del jaciment. Entre la flora van
identificar tant representants de les Gimnospermes com de les Angiospermes.
Citen també entre els vertebrats trobats restes de granota, lacèrtids, urodels
i una ploma d'au. Basant-se en l'estudi tectònic i paleobotànic van assignar al
jaciment una edat oligocena, fins que en Fernández-Marró realitza una tesi
doctoral l'any 1971 sobre la flora fòssil de l'Oligocè a Espanya. En aquest
treball aconsegueix ampliar la flora coneguda fins llavors a Ribesalbes i
assigna, per primera vegada, una edat miocènica a la conca, basant-se per a
això en l'estudi paleobotànic.
L’any 1977, Sanchiz publica un catàleg sobre els amfibis
fòssils d'Espanya, reconeixent la presència al jaciment d'un anur indet., Megalotriton filholi, Chelotriton paradoxus i Triturus sp cf.
L'any 1980, Vigón realitza una tesina on estudia la
paleoecologia del jaciment, ampliant la llista de flora existent i identificant
representants de tal.lòfits, Briòfits, Pteridofits, Gimnospermes i d'Angiospermes
tant monocotiledònies com dicotiledònies.
A partir de la dècada dels 90, el biòleg Enrique Peñalver
publica diversos estudis sobre la paleoentomologia del jaciment de Ribesalbes i
descriu diverses espècies noves. Posteriorment va publicar una tesi doctoral
sobre la comparativa entre els insectes dípters dels jaciments de Ribesalbes i
Rubielos de Mora (Terol).
Respecte a l’edat del jaciment hi ha hagut diferents
versions, essent les més significatives la de Royo en 1922, en comparar la roca
i les restes fòssils amb les del jaciment de Llibres (Terol), el va considerar
de les mateixa edat que aquest, atribuint-les al Pontià (Miocè superior). I
recentment i gràcies a la identificació del fruit i les fulles de
Trigonobalanopsis, s'ha pogut determinar amb precisió l'edat del jaciment,
situant-lo en el Ramblià (Miocè inferior).
 |
Cavallet del diable del gènere Lestes,
un dels més comuns
en el jaciment.
Foto: Museu de Ribesalbes
|
 |
Urodel de grans dimensions. S'han trobat moltes
restes d'aquests amfibis a Ribesalbes.
Foto: Museu de Ribesalbes
|
Clima - La flora
fòssil de Ribesalbes sembla indicar que el paleoclima durant el Miocè seria de
temperatures altes. Un altre indici que podria justificar un clima càlid s'ha
trobat en l'estudi dels insectes. La presència de l'ordre Isòpters seria
determinant, ja que en l'actualitat aquest ordre se situa gairebé exclusivament
en els tròpics i en la major part de les zones càlides. També els fòssils
pertanyents a la família Acrididae trobats al jaciment són indicadors de clima
càlid.
Característiques del
llac primitiu - El llac de Ribesalbes es trobava en una àrea calcària
corresponent a sediments marins del Cretaci inferior. En aquesta zona, les
roques per les quals transcorre l'aigua aporten gran quantitat de carbonats que
es dissolen, presentant un cicle característic, que en precipitar confereixen
unes determinades condicions al llac. Les diferents de concentracions a la
columna d'aigua estratificada que, a causa de l'absència de corrents al llac,
estarien més o menys estancades, presenten una densitat i temperatura diferent
entre elles, separades per les denominades clines (quimioclines i termoclines).
Segons Anadón i altres autors, els estudis dels sediments i
els fòssils indiquen que el llac de Ribesalbes va ser meromíctic. Aquest tipus
de llacs es caracteritza per presentar una massa d'aigua aïllada en el fons,
separada de l'aigua de la superfície per una haloclina i una termoclina.
S'anomena "monimolimnion" a la massa d'aigua
inferior, a la qual no arriba la llum ni l'oxigen. La massa d'aigua superior
s'anomena "mixolimnion". L'absència de corrents és el que ajuda a
l'aïllament entre les dues masses d'aigua i les clines el que evita que es
barregin. No es coneix la profunditat del llac de Ribesalbes .
Els sediments acumulats al jaciment de Ribesalbes estan
formats per llim dolomític de gra fi. Aquest llim entraria al llac per les
àrees de drenatge precipitant per decantació i per les sals dissoltes en
l'aigua. El jaciment de "La Rinconada" correspon a fàcies centrals i
profundes del llac. Les pissarres mostren un sediment molt fi. El moviment
d'onatge de l'aigua en entrar al llac, distribuiria el material de manera que
el llim de gra fi aconseguiria la part central del llac i el de gra més gruixut
precipitaria en els marges.
 |
Coleòpter
indeterminat.
Foto:
Museu de Ribesalbes
|
Per a més informació:
