Amics del Museu: BREU HISTÒRIA DEL MUSEU

Aquesta institució, pertanyent a l’Esglèsia de Barcelona, fou fundada el 1874, essent rector del Seminari el Dr.Salvador Casañas. El Museu té el seu precedent en el Gabinet d’Història Natural creat el 1817 i agregat a la Biblioteca Episcopal.

El seu objectiu principal és l’estudi de la Paleontologia, ciència que estudia els èssers vius del passat, conservats a les roques en forma de fòssils. En els darrers anys s’ha especialitzat, sobretot, en els invertebrats i els peixos fòssils.

El primer director del Museu fou el Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919). Fou ordenat prevere el 1872 i, més tard, el 1885, fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona, de la qual va arribar a ser degà el 1912. Durant molts anys va pertànyer a la Junta d’Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Tenia els títols de doctor en Ciències Naturals i en Teologia, a més de ser llicenciat en Ciències Físiques. Fou introduït a la geologia per J.J.Landerer, geòleg i astrònom de Tortosa, el qual va apadrinar la seva entrada a la Societat Geològica de França el 1877. El 1879 va entrar a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual va arribar a ser president en diferents períodes. Va assistir a molts congressos internacionals i reunions científiques a l’estranger, malgat les dificultats per a viatjar.

El 1874 fou nomenat catedràtic de Ciències Naturals del Seminari de Barcelona, càrrec que va deixar el 1885 per a poder dedicar-se a la confecció del mapa geològic de la província de Barcelona, considerat com una de les seves obres més importants. Aquest mapa li fou encomanat per la Diputació de Barcelona.

S’ha de destacar que,actualment, aquest mapa encara és util·litzat, i que ha estat molt elogiat per científics tant nacionals com estrangers.

També va ser molt important la tasca paleontològica que va dur a terme, sobretot pel que fa als estudis sobre mol·luscs del terciari de les rodalies de Barcelona i en certa manera no superats. Els féu en col·laboració amb Artur Bofill, aleshores director del Museu del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

El Dr.Almera creà escola entre els seus deixebles, dels quals destaquen els Drs.Norbert Font i Sagué, Marià Faura i Sans i Josep Ramon Bataller i Calatayud.

Norbert Font i Sagué

Norbert Font i Sagué (1873-1910) era molt polifacètic. Va participar en diversos Jocs Florals i és autor de moltes obres de caràcter geogràfic, històric, literari, etc. Sempre sentí molt profundament la seva terra catalana. Cal emmarcar-lo dins dels autors de la Renaixença. Fou un dels introductors de l’espeleologia a Catalunya l’any 1897, després de les exploracions a diverses coves i avencs en que acompanyà al francès Édouard-Alfred Martel. A més, fou un gran gran divulgador de la geologia a Catalunya. Havia cursat estudis de Ciències Naturals a Barcelona i a Madrid. Fou professor de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona i catedràtic de Geologia als Estudis Universitaris Catalans. Va escriure el primer tractat de geologia editat en català. Va ser molt admirat pels seus inmombrables deixebles, els quals sentiren molt la seva prematura mort.

Marià Faura i Sans (1883-1941) havia cursat estudis de Ciències Naturals a Madrid, on es va doctorar l’any 1913.

Va ser el continuador de les tasques del Mapa Geològic iniciat pel Dr.Almera, transformat en el Mapa geològic de Catalunya de la Mancomunitat, essent director del Servei Geològic de Catalunya. Els esdeveniments polítics i una forta crisi personal afectaren molt la producció científica del Dr.Faura. En els darrers anys de la seva vida es dedicà a tasques docents en matèria de Ciències Naturals a l’Escola d’Agricultura i a la Universitat de Barcelona.

Josep Ramon Bataller i Calatayud (1890-1962) fou el que continuà la tasca del Dr-Almera al Museu Geològic del Seminari, del qual va arribar a ser el director l’any 1926.

Cursà estudis de Ciències Naturals a Madrid, i es doctorà el 1917. Va ampliar estudis a França. Fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa i era membre de diverses societats científiques. També fou catedràtic d’Història Natural al Seminari de Barcelona i professor a l’Escola d’Agricultura. Va ser el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona des de l’any 1949 fins la seva mort. La tasca del Dr.Bataller fou molt enèrgica, ja que es va encarregar de la reconstrucció del Museu després de la devastació a que fou sotmès a conceqüència dels fets del 1936. Bataller estudià els mamífers fòssils a Catalunya. La seva obra sobre els fòssils del Mesozolic és de cabdal importància. Va prestar els seus serveis al Instituto Geológico y Minero de España, on va treballar en diferents fulls del mapa geològic nacional.

El Dr.Bataller va ser substituït a la direcció del MGSB per un deixeble: el Dr.Lluís Via i Boada (1910-1991).

El Dr.Via, després de cursar estudis de Ciències Naturals, es va doctorar en Geològia l’any 1959, amb una tesi dedicada a l’estudi dels crancs (crustacis decàpodes) de l’Eocè espanyol. L’estudi dels crancs era la seva especialitat des de que era alumne del Seminari (cap als anys 1930), fet que el feu arribar a ser reconegut a escala mundial.

Durant la seva vida es va dedicar en cos i ànima al Museu del Seminari; sempre va procurar d’enriquir-lo en tots els aspectes i d’obrir-lo als savis i als afeccionats. També s’ha de dir que el Dr.Via va ser professor de la Universitat del Seminari, del qual fou rector durant els anys del Concili Vaticà II (1962-1965).

Després de la mort del Dr.Via, la direcció del Museu va passar al Dr.Sebastià Calzada i Badia (1932), que actualment ocupa aquest càrrec. Abans, però, ja havia ocupat el càrrec de sotsdirector del mateix Museu. El Dr.Calzada és un escolapi i s’ha dedicat a la docència dins el seu àmbit. Es va doctorar en Geologia amb una tesi sobre braquiòpodes del Cretaci del Llevant peninsular l’any 1975. Els braquiòpodes són la seva especialitat, a més dels gasteròpodes i els bibalves mesozoics i cenozoics, entre altres. És autor de molts articles de caire paleontològic. Ha procurat aprofundir en la divulgació del Museu en tots els aspectes; ha continuat la revista del Museu anomenada Batalleria, iniciada en temps del Dr.Via; ha impulsat i consolidat l’Associació d’Amics del Museu, així com l’obertura de la Sala Cardenal Carles dedicada especialment als estudiants més joves. Actualment el càrrec de sotsdirector és ocupat per Mn.Francesc Nicolau i Pous (1930), exprofessor de la Facultat de Teologia i gran divulgador de temes científics.