Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dijous, 27 d’octubre de 2022

Isabel Benet: Itineraris pel Montsec d'Ares (IIb)

En l’anterior capítol ens vam quedar a una bonica balma obrada, dita Cova d’en Rosell, on finalitza l’itinerari núm. 5 de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger (de J. Rosell i C. Llompart) i on afloren les calcàries del Santonià (Cretaci superior) amb rudistes i Lacazines. A partir d’aquí hom pot escollir retornar a la masia de Mossenye pel mateix camí d’anada, o continuar cap a la font de Gabrieló i ermita de la Mare de Déu de Pedra per tal de tancar un itinerari circular d’uns 13’5 Km de recorregut i uns 670m de desnivell.

La balma obrada dita Cova d’en Rosell

Esquemes del recorregut


Els que hagin decidit continuar l’itinerari circular, els caldrà seguir pujant pel corriol que surt a una esplanada amb bones vistes del grandiós cingle on afloren les calcàries del Campanià, les quals fan les delícies dels escaladors més experts.

Vistes de la Paret d’Àger amb el recorregut de la via Alkaid

Escalant la via Alkaid

Al final de l’esplanada sortim de nou a la pista que hem deixat per accedir a la Cova d’en Rosell i per la qual continuem pujant tot travessant el “replà” del Montsec. Ens trobem a la capçalera del barranc de Finestrelles on afloren les margues noduloses del Santonià i on es poden troben restes de fauna marina fòssil, sobretot coralls individuals (dels gèneres Aulosmilia i Cunnolites) i coralls colonials de grans dimensions.

Gasteròpodes i lamel·libranquis del Cretaci superior


Corall colonial de grans dimensions 

Detall dels pòlips

Arribem a la font de Gabrieló

Després de travessar una ampla collada, anem en suau baixada cap a la font de Gabrieló que neix al peu de la cinglera, en el contacte entre les margues noduloses del Santonià (roques impermeables) i les calcàries del Campanià (roques permeables). Aquí els més agosarats poden pujar al cim de Sant Alís per la canal de l’Embut, que té un parell de trams equipats amb cadenes que en faciliten l’ascens.

Tram equipat a la canal de l’Embut

Pel dreturer corriol de la canal de l’Embut es van veient les calcàries bioclàstiques (calcarenites) del Campanià, les quals es presenten en cossos lenticulars amb laminacions creuades a gran escala ja que es tracta de grans barres (o dunes subaquàtiques) situades al límit entre el mar obert i el continent o una llacuna interior. A la base d’aquestes barres solen aparèixer restes de rudistes de color blanc perquè estan silicificats.

Secció de rudista silicificat

Sortida de la canal on s’observen laminacions creuades a gran escala

Arribant al cim de Sant Alís

Fet aquest incís de pujada optativa al punt culminant del Montsec d’Ares, tornem a ser a la font de Gabrieló des d’on continuem el nostre itinerari circular seguint un corriol en direcció sud. Aquest camí ens porta al caire del cingle des d’on tenim portentoses vistes de la Vall d’Àger i, seguidament, ja baixem tot fent ziga-zagues cap a l’ermita de la Mare de Déu de Pedra que ja vam visitar en un anterior itinerari i on tornem a trobar les dolomies negres del Juràssic.

Per un camí tot fent ziga-zagues....

...baixem a l’ermita de Pedra, a mig aire sobre la Vall

El camí desemboca a la pista d’accés a l’ermita, la qual tenim a uns pocs metres a mà dreta, però per continuar l’itinerari seguim per la pista a mà esquerra en baixada. En una pronunciada corba afloren bé les argiles i guixos de la fàcies Keuper que marquen el front d’encavalcament del Montsec i que no hem pogut observar a l’inici de l’itinerari.

Per la pista afloren els materials de la fàcies Keuper

Així anem fins que trobem una cruïlla a mà esquerra per on continuem per un camí carreter que té el curiós nom de Sendera dels Petrolers i per on baixem a trobar de nou la pista que ens porta a can Mossenye on tenim els cotxes aparcats.

Per la Sendera dels Petrolers tornem a la masia de Mossenye

La masia de Mossenye arraulida sota els cingles

Amb la vista dels cingles banyats amb la suau llum de la tarda, donem per finalitzat aquest llarg i interessant itinerari a peu pel Montsec d’Ares. En propers capítols veurem de més a prop els materials que conformen la Vall d’Àger, el seu origen i les seves relacions amb la serra del Montsec i amb les anomenades Serres Marginals, i per això haurem de tornar al bonic poble de Corçà des del qual sortirem a observar unes extraordinàries estructures tectòniques.

dilluns, 24 d’octubre de 2022

Amics del Museu: ELEMENTS I RECURSOS MINERALS: APLICACIONS I RECICLATGE

Des de Museu de Geologia Valentí Masachs de la UPC de Manresa, el nostre company i consoci Joaquim Sanz ens ha fet saber d'un nou llibre editat pel museu Valentí Masachs amb l'editorial Springer.

Aquest llibre és la "culminació" en anglès del llibre: Elements i recursos minerals: aplicacions i reciclatge que ja fa anys es va editar en català i en castellà.




L'edició anglesa és molt més ampliada, amb geologia dels jaciments, produccions mundials de cada element/mineral, actualització i ampliació de les aplicacions i nova bibliografia actualitzada.

Adjuntem l'enllaç per si algú li pot interessar veure'l i/o comprar-lo (en paper o digital): https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-85889-6

divendres, 14 d’octubre de 2022

Isabel Benet: Itineraris pel Montsec d'Ares (IIa)

Després de descriure l’anterior itinerari en cotxe pel Montsec d’Ares on vam visitar, entre d’altres, el nucli històric d’Àger, l’ermita de la Mare de Déu de Pedra, i el castell de Sant Llorenç, ara toca descriure un itinerari que es fa a peu i que ha estat extret bàsicament de l’itinerari número 5 de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger (de J. Rosell i C. Llompart) i de la Geozona 130 (Àger-Colobor-Sant Alís).

El nucli històric d’Àger amb el Montsec d’Ares al fons

Esquema dels voltants d’Àger, extret del Mapa Comarcal de Catalunya
num. 23 (Noguera) E: 1:50.000

Aquest itinerari s’inicia a la masia de Mossenye i finalitza a la balma de la Cova d’en Rosell, sota la Paret d’Àger, i en ell s’observa la sèrie mesozoica (sobretot Juràssic i Cretaci) i també el front d’encavalcament del Montsec, allà on aquests materials mesozoics es col·loquen damunt els materials terciaris de la Vall d’Àger gràcies a l’actuació dels guixos i argiles de la fàcies Keuper (Triàsic superior) que fan de lubrificant. Tanmateix aquest itinerari es pot allargar amb el retorn per la font de Gabrieló i l’ermita de la Mare de Déu de Pedra, per la qual cosa surt un itinerari circular d’uns 13’5 Km de recorregut i un desnivell d’uns 670m. I només per als més agosarats excursionistes està reservada la pujada al cim del Sant Alís per la Canal de l’Embut, la qual s’obre pas enmig de la paret d’Àger.


A la masia de Mossenye s’hi pot arribar en cotxe per una pista en força bones condicions. A partir d’aquí, però, la circulació està prohibida així que haurem de deixar el cotxe en un petit eixamplament que hi ha uns metres abans d’arribar-hi. Comencem, doncs, apropant-nos a la casa que té unes rajoles que indiquen que aquest mas data de l’any 1762. Els seus camps de conreu estan damunt unes margues groguenques de l’Eocè inferior i que no són visibles aquí.

Ens acostem a la Masia de Mossenye

A tocar de la casa, als marges de la pista, trobem el primer aflorament del dia: es tracta d’un conjunt de gresos i conglomerats, de l’Eocè inferior, situat damunt les margues. Aquests sediments tenen un origen continental i van ser dipositats en un ambient fluvial de règim trenat. Als gresos, amb visibles laminacions creuades, s’hi han trobat plaques de tortugues i restes d’ossos de mamífers.

Esquema de curs fluvial trenat

Gresos amb laminacions creuades

Entre els còdols majoritàriament calcaris dels conglomerats, i que reomplen els canals fluvials, curiosament se n’observen alguns de quars i lidita (quars negre) de procedència paleozoica. Pocs metres després trobem l’entroncament amb l’anomenada Sendera dels Petrolers i que és per on tornarem si fem el circuit complert.

Conglomerats amb còdols d’origen paleozoic

Continuem amunt per la pista tot remuntant el curs del barranc de l’Aigua Clara. Així ens anem acostant al front d’encavalcament del Montsec on esperem trobar les argiles i guixos del Keuper i, seguidament, els materials del Juràssic... però no! Al seu lloc apareixen unes margues noduloses groguenques, uns gresos blanquinosos (amb taques vermelles) i unes calcàries grises. Aquests materials han lliurat fòssils d’edat Santonià (Cretaci superior), o sigui que es tracta d’un “tascó”, uns materials plegats i pinçats pel front d’encavalcament... aquí ja veiem que les coses no són tan senzilles com es veu a l’esquema geològic general.

Aflorament del Cretaci superior al marge de la pista

Aspecte de les margues noduloses i els gresos blanquinosos del Santonià

Aspecte de les calcàries grises amb fauna marina


Per damunt, i en contacte encavalcant, ja trobem les argiles i guixos del Keuper i que ara només són visibles si mirem cap al fons del barranc, però antigament s’havien explotat en una petita pedrera avui desapareguda dita Guixera de Mossenye. Així que continuem fins el proper aflorament que està situat just abans que la pista travessi el torrent de Finestrelles. Aquí aflora una alternança de calcàries i margues i si ens hi acostem veurem que a les calcàries apareixen una mena de nòduls que semblen ferruginosos. Al fons del barranc, on afloren bé les margues, aquestes han lliurat fauna marina tal com bivalves, braquiòpodes i cefalòpodes del Lias (Juràssic inferior).

Alternança de calcàries i margues del Lias

Presència de petits nòduls a les calcàries

Passat el torrent de Finestrelles ja trobem les dolomies negres del Dogger (Juràssic mitjà) d’aspecte bretxoide i textura com de sucre, degut a la presència de grans cristalls romboèdrics de dolomita. Aquests materials van aflorant al marge de la pista, la qual seguim uns metres més fins que aquesta comença a baixar cap al barranc. En aquest punt prenem un corriol a l’esquerra que s’enfila cap al santuari de Colobor. Per aquest corriol també afloren bé les dolomies i carnioles del Juràssic mitjà.

Per un corriol ens enfilem a Colobor...

...on observem les dolomies negres del Juràssic mitjà

Presència de carnioles entre les dolomies

Seguim pujant pel corriol fins a l’alçada d’una construcció en ruïnes coneguda com l’Estanc, a partir de la qual ja afloren unes calcàries grises ben estratificades i d’aspecte laminat degut a la presència d’algues microbianes. També s’hi ha trobat uns foraminífers, dits Orbitolines, que ens indiquen que aquestes calcàries pertanyen a l’Aptià (Cretaci inferior).

Les calcàries ben estratificades del Cretaci inferior

Detall de les laminacions algals

Aquestes calcàries ens acompanyen fins un punt en que el camí fa una corba molt pronunciada. Aquí aflora un nivell ferruginós on hi domina un mineral grogós, dit limonita, que ens indica que la sedimentació es va aturar durant un temps perllongat.

Aspecte del nivell ferruginós...

...on hi domina la limonita

Per damunt d’aquesta crosta ferruginosa es situen unes calcàries margoses amb prealveolines, uns foraminífers que destaquen a les roques com petites taques blanques i que permeten datar aquests materials com de finals del Cenomanià (Cretaci superior). Així l’atur sedimentari (o llacuna estratigràfica) abasta una part de l’Aptià superior, tot l’Albià i quasi tot el Cenomanià.

Aspecte de les prealveolines

Esquema de les llacunes que afecten la columna estratigràfica

Pel damunt d’aquestes calcàries margoses es situen les calcàries massives i de color gris plom del Turonià, altrament conegudes com “calcàries de picons” i que ja hem vist a d’altres itineraris que hem fet pel Montsec perquè és un nivell que destaca en el paisatge, degut a la presència de vistoses agulles, i que es segueix de punta a punta de la serra.

Les “calcàries de picons”

Així arribem a l’alçada de la font de Colobor, situada sota el camí i amb una coberta de maons que la protegeixen. Aquí podem fer un descans i apropar-nos a les restes del Santuari de la Mare de Déu de Colobor, església del segle XVI-VXII i d’estil renaixentista. A tocar de l’església es va construir un hostal ja que aquest era un lloc de pas cap al coll de Colobor, una de les principals vies de comunicació cap al Pallars i la Vall d’Aran. L’any 1964, l’antic hostal es va convertir en un refugi de muntanya però actualment tot el conjunt resta abandonat i en estat ruïnós.

La font de Colobor

El santuari de la Mare de Déu de Colobor

Després d’aquest breu descans, continuem l’itinerari tot recuperant el corriol que s’enfila cap a la pista d’accés al santuari. Un cop a la pista, l’hem de creuar i estar atents per prendre el corriol que ens condueix a la Cova d’en Rosell. Pel camí apareix un banc de rudistes situats en posició de vida que ens demostra que ja ens trobem al Cretaci superior.


Així arribem a la Cova d’en Rosell, portentosa balma dins la qual s’hi va construir un mas que, darrerament, va ser ampliat per albergar-hi un hotel rural. Malauradament les obres estan aturades des del 2015. Les calcàries que formen la balma se les anomena “Calcàries de la Cova” i en elles apareixen un foraminífers, dits Lacazines, que les daten com pertanyents al Santonià.

La Cova d’en Rosell

Aquí finalitza l’itinerari núm. 5 de la Guia geològica del Montsec i de la Vall d’Àger (de J. Rosell i C. Llompart), i qui vulgui acabar l’excursió ha de retornar a la masia de Mossenye pel mateix camí, però qui vulgui continuar l’itinerari circular ha de continuar pel corriol que surt de la cova i puja de nou a la pista d’accés al santuari i que passa per la font de Gabrieló... però això ho explicarem en un proper capítol d’aquesta història.

NOTA: Si voleu anar al següent capítol, cliqueu aquí.