El passat 2
de juny es va publicar al web de la Xarxa
de Museus d’Història Natural de Catalunya una entrevista a Enric Aragonès,
el nostre historiador i conservador de l’arxiu històric i fotogràfic del MGSB.
Aquí teniu un resum d’aquella entrevista, però si la voleu llegir en la seva
totalitat només cal que cliqueu aquest enllaç.
El Museu Geològic del Seminari de
Barcelona va celebrar el passat 2024 els seus 150 anys d’història. Situat en un
edifici emblemàtic del centre de Barcelona, conserva una de les col·leccions de
fòssils més destacables de Catalunya. Amb motiu d’aquest aniversari,
entrevistem Enric Aragonès, col·laborador científic estretament vinculat al
Museu, per conèixer millor el seu llegat i els reptes de futur.
L'edifici del Seminari Conciliar de Barcelona que acull el MGSB
● Com valores aquest aniversari i el fet de
formar part de la història d’aquest museu? Molt positivament (...) Aquesta institució (...) ha conreat amb èxit la
geologia i la paleontologia produint centenars de publicacions mentre acumulava
un patrimoni format per milers de fòssils, llibres i documents que posa al
servei dels investigadors. Amb motiu d’aquesta celebració s’ha publicat un
número especial de la revista Batalleria
(...) dedicada a la revisió dels equinoïdeus de l’Eocè d’Espanya, primer estudi
d’aquesta magnitud realitzat al nostre apís sobre aquell grup de fòssils del
Terciari inferior.
● El Museu és una institució privada
vinculada a l’Església. Quin paper ha tingut l’Església en el seu
desenvolupament? L’Església (...) ha
estat decisiva en la fundació, sosteniment, i desenvolupament del Museu (...).
Concebut el 1874 com un complement de les classes teòriques que el Dr. Almera
impartia al Seminari (...) rebé l’impuls decisiu del rector Salvador Casañas (...)
l’any 1882 (...).Després de la desastrosa guerra civil el Museu es va
reconstruir (...). El 1966 (...) l’espai es va ampliar (...) quedant dividit en
cinc compartiments: la Sala-Museu, el Laboratori, la Biblioteca, Direcció i
Col·leccions Zoològiques (...). Posteriorment (...) inclogueren la instal·lació
d’armaris compactus per a una part de les col·leccions i par al llegat
documental. Tots els directors del Museu han combinat la vocació científica amb
el compromís eclesiàstic, contribuint a fer del Museu una institució única on
ciència i fe han conviscut en harmonia (...). Sense el suport continuat de
l’Església, el MGSB no hauria pogut assolir ni la longevitat ni el prestigi
científic que té avui.
● Quins moments destacaries d’aquests 150
anys d’història? (...) La circular
del Dr. Casañas (28/02/1879) demanant col·laboració al clero i a la feligresia
per tal d’enriquir les col·leccions; La visita de la Société Géologique de
France (...) l’octubre de 1898; La visita del 26è Congrés Internacional de
Geologia (2/06/1926); la pèrdua de les col·leccions i el mobiliari durant el període
bèl·lic (1936-39) i la reconstrucció portada a terme pel Dr. Bataller; la
commemoració del primer centenari (...) l’any 1975; el primer número de la
revista Batalleria (23/10/1988) i
recentment la recepció de la Creu de Sant Jordi (...) (7/0472009)
● Quins noms destacats han deixat empremta en
la història del Museu? Sense cap mena
de dubte, els seus directors. El fundador Dr. Jaume Almera i Comas (...). Deixà
deixebles notables, com els preveres Norbert Font i Sagué (...), el Dr. Marià
Faura i Sans (...) i el Dr. Josep Ramon Bataller Calatayud, que seria el
continuador de l’obra (...) i el Dr. Lluís Via i Boada, deixeble i successor
del Dr. Bataller (...) i més recentment el Dr. Sebastià Calzada i Badia (...)
● Quina ha estat la seva importància en la
història de la Geologia i, en particular, de la Paleontologia a Catalunya i a
l’Estat espanyol? (...) el Museu ha
tingut un paper molt important (...), quan la Universitat de Barcelona no
oferia estudis d’Història Natural (...). Posteriorment, el MGSB s’ha consolidat
com a centre de recerca, difusió i divulgació del coneixement geològic (...).
● Què pot oferir el Museu a la societat
actual? A les activitats tradicionals
‒la recerca i la comunicació dels resultats (...) i la conservació dels fons
paleontològics, bibliogràfics i arxivístics‒ el Museu posa a disposició (...)
dels estudiosos, de la societat en general i de les seves institucions, un
patrimoni extraordinari, acumulat al llarg de la seva història (...).
● El MGSB forma part de la Xarxa de Museus de
Ciències Naturals de Catalunya. Com valores aquesta col·laboració? Com a molt valuosa (...). Aquesta sinergia
facilita la coordinació d’activitats, projectes (...), al hora que dona
visibilitat al Museu (...). A més, fomenta la professionalització i la formació
(,,,) del personal (...) i reforça el paper del Museu com a centre de
referència en paleontologia a Catalunya.
● Quins projectes de futur es preveuen per al
Museu? Sobretot, és imprescindible
digitalitzar les col·leccions per tal de facilitar-ne l’accés a la comunitat
científica i al públic en general; actualitzar l’exposició permanent per tal de
fer-la més interactiva i atractiva als visitants; continuar la recerca
paleontològica (...). Altres línies (...) inclouen ampliar les activitats
educatives i de divulgació científica i establir noves col·laboracions
nacionals i internacionals a fi de reforçar el paper del Museu com a centre de
referència en paleontologia.
L’entrevista
finalitza amb una reflexió: «Sense recerca no es pot fer divulgació i, sense una
conservació adequada, posaríem en perill el patrimoni»
