Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimecres, 23 de juny de 2021

Mn. Francesc Nicolau: La detecció d'ones gravitacionals va progressant

Es tracta de comprovar una predicció d’Einstein que, en la teoria de la relativitat generalitzada, afirmava l’existència d’aquesta mena d’ones. Segons ell, una acceleració intensa d’un camp gravitatori  de produir unes ones a l’espai (o, millor dit, a l’espai-temps, segons la seva concepció del cosmos) que es propaguen a la velocitat de la llum. L’amplitud d’aquestes ones és sempre molt petita, de l’ordre del diàmetre d’un àtom. El mateix Einstein no creia pas que algun dia es poguessin detectar. I pel que fa a les causes productores d’acceleració intensa de gravetat, s’hi assenyalen: el sistema binari de dos forats negres o de dues estrelles neutròniques, l’esfondrament d’una supernova que es transforma en un forat negre, el xoc de dos astres molt massius...

Per difícil que sigui detectar aquestes ones, hi hagué qui ho cregué possible i es fundà el 1992 a Amèrica el projecte LIGO (Laser Interferometer Gravitation wave Observatori) el qual, a base d’interferometria amb làser, semblava que es podria aconseguir. La cosa havia tingut el seu al·licient quan es veié que l’única explicació plausible del fet detectat en el sistema binari de dos forats negres — l’objecte PSR B1913+16 — el qual perdia energia que  emetia en forma d’ones gravitacionals. Els qui ho van descobrir van rebre el premi Nobel de Física l’any 1993.


El LIGO consta de dos observatoris separats 3.000 km ( l’un està a Louisiana i l’altre a Washington), constituïts per dos tubs, amb el buit al seu interior, d’1,2 metres de diàmetre i 9 km de llargada, units per l’extrem en perpendicular. La primera detecció del LIGO que es pogué considerar segura va ser l’11 de febrer del 2016 i fou per causa de l’esfondrament d’una estrella que originà un forat negre a 1.300 milions d’anys llum de distància. I n’han aconseguit d’altres.

Però ara els europeus de l’ESA (European Space Agency) també hi ha volgut intervenir i ho han fet d’una altra manera: amb una espacial que porta una altra mena de detector, la LISA Pathfinder, llançada a l’espai el 2 de desembre del 2015 i posada en una òrbita cementiri, és a dir, en un punt on es compensen les gravetats de la Terra i del Sol, dit punt de Lagrange, on l’artefacte es pot mantenir fix. Porta dos cubs d’or i platí situats en caiguda lliure, sense ser afectats per la gravetat. Només una ona gravitacional els pot somoure.


L’èxit ha estat total i això obre la porta a fer l’observatori que  havien pensat i que constarà de tres sondes similars situades en punts de Lagrange, cosa que comportarà una distància entre elles de milions de quilòmetres, això facilitarà la detecció d’ones gravitacionals molt més dèbils que les que fins ara ha pogut captar LIGO. No cal dir que els desitgem tot l’èxit!

dimarts, 15 de juny de 2021

Amics del Museu: GeoloSketchers a Ribes Blaves

Un cop més, i ja van tretze jornades, un grupet de GeoloSketchers (amants de la geologia, la natura i el dibuix), ens vam reunir el passat 6 de juny en un indret molt especial: el mirador de Ribes Blaves, situat en un collet de la carretera B-120, entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, just a la cruïlla amb la carretera d’accés a la urbanització Ribes Blaves.

Vista del mirador de Ribes Blaves

Quan hi arribem, el geòleg Isaac Camps (l’organitzador de l’esdeveniment) ja ens està esperant. Feia molt temps que no ens veiem, concretament des del març del 2018 quan es va fer la 6a Trobada GeoloSketchers a l’avenc Montserrat Ubach (Solsonès). I mentre van arribant la resta de participants, l’Isaac ens informa que l’actual mirador s’asseu damunt l’antiga carretera d’accés a la urbanització, inutilitzada per causa d’uns perillosos despreniments que van obligar a allunyar-la del caire.

Ens situem a la part alta del mirador

Per desgràcia, des del mirador no es veu absolutament res, i el corriol que baixava al fons de la riera de Sant Jaume està molt perdut i ple de brossa, car l’indret va ser, durant molt anys, un abocador incontrolat. Per això, a l’hora prevista, ens traslladem tots a la part alta del mirador des d’on tenim una vista lateral del famós l’aflorament de “farina de falla”, això és, una franja blavosa de pissarres paleozoiques esmicolades i en procés d'esllavissament per l’aigua de les pluges. Tot plegat forma uns xaragalls (o badlands) d’allò més pintorescs, i per això aquest lloc, patrimoni geològic de primer ordre on conflueixen bellesa i ciència, és molt visitat per estudiants, fotògrafs, pintors i curiosos d’arreu.

Comença l’activitat amb unes explicacions geològiques

Plafó explicatiu

Malgrat que al mirador hi ha un parell de plafons informatius, les explicacions que ens dona l’Isaac Camps, amb l’ajut d’una enginyosa carpeta-pissarra, són molt més entenedores. I és que ens trobem just damunt d’una important falla que delimita la fossa del Vallès amb la serralada prelitoral. Aquesta falla va tenir un doble moviment: com a falla inversa durant el Paleocè (fa uns 40 milions d’anys), que és quan es van triturar les pissarres que van donar lloc a la “farina de falla”, i com a falla normal durant el Miocè (fa uns 12 milions d’anys) que és quan es va formar la fossa del Vallès. De totes maneres, qui vulgui saber més sobre el tema pot clicar els següents enllaços al blog de l’Isaac Camps -Bloc de Camp-: Ribes Blaves ; les Pedritxes-la Pineda ; i també es pot consultar el Geotop 329.

Breus però concises explicacions de l’Isaac Camps

Acte seguit comença l’activitat i, mentre uns quants es queden al mirador, la resta, guiats pel geògraf Joan Solé, marxem uns metres amunt per al carretera de la urbanització fins a un balcó enlairat des d’on tenim una vista més frontal de l’aflorament. Ha sortit el sol i el contrast de llums i ombres fa més visibles les esgarrapades que l’aigua ha infringit al terreny: ha arribat el moment de plasmar tota aquesta bellesa salvatge als nostres blocs de notes o, si més no, a intentar-ho!

Amb molt de compte ens distribuïm 
com bonament podem

Es fa el silenci i tothom es concentra en la difícil tasca de ressaltar xaragalls i pinacles utilitzant les tècniques més diverses: aquarel·les, llapis de colors, tintes, suor... cadascú segons el seu estil i capacitat pictòrica. Jo, per la meva part, després de tant temps sense dibuixar, sento que tinc els "llapissos" força rovellats! Els resultats, però, són força satisfactoris i tots hem gaudit d’allò més amb aquesta activitat.




El temps s’està tornant a enredar i fa calor de tempesta, per això enllestim ràpidament les nostres “obres d’art”, de les quals l’Isaac en fa les fotos pertinents per a la seva crònica de la jornada.

Si voleu veure els resultats de ben aprop, només heu de clicar l’enllaç al blog dels GeoloSketchers. Així donem per finalitzada aquesta jornada de dibuix i natura, tot desitjant poder retrobar-nos a la següent!

divendres, 11 de juny de 2021

Mn. Francesc Nicolau: L'erupció del volcà Fagradalsfjall d’Islàndia

Quan a la revista Catalunya Cristiana del 21 de març d’enguany es publicava el nostre article sobre Islàndia i els seus volcans, ja feia dos dies que s’havia produït l’inici d’una nova erupció extraordinària en aquesta gran illa.

Es va veure el començament de la sortida de la lava del volcà Fagradalsfjall a les 20:40 del dia 19 de març. De seguida hi va haver un flux molt fort. El càlcul donava que el volum de massa pastosa que eixia del cràter era de prop de deu metres cúbics per segon i, per això, la primera sensació de la gent va ser de pànic. Però aviat es va veure que, tal i com anava tot, no hi havia perill per a la població.


Aquest volcà es troba a trenta quilòmetres de la capital Reikiavik, i més a prop només hi ha un poblet de pescadors, Grindavik, que resta fora de la direcció del corrent eruptiu. La cosa es va veure grossa perquè també hi havia hagut un preavís amb moviments sísmics. El primer terratrèmol premonitori va ser el 5 de febrer i va arribar a la intensitat de 5,7 graus a l’escala de Richter, però sense que provoqués danys importants. I en seguirem molts més de menor intensitat.

La notícia de l’erupció, però, va córrer de seguida i va atraure l’atenció de centenars, o inclús un miler, de turistes que van anar a Islàndia a observar el fenomen car només se’ls exigia tenir un carnet de vacunació de la Covid-19. Això de veure com flueix la lava d’un volcà és un espectacle digne de contemplació i, a més, en aquest cas sense cap perill ja que es tracta d’un flux tranquil, sense cap explosió, Hem trobat escrit que fins i tot algú va voler cuinar una minestra amb l’escalfor de la lava! Ignorem com va acabar aquesta pretensió.

Molt diferent és la situació a la República Democràtica del Congo on, des del passat dia 23 de maig, està en erupció el volcà Nyiragongo, un dels més actius d’Àfrica i situat només a 10 km de Goma. Aquí l’erupció ja ha provocat nombroses víctimes i milers de desplaçats. Però sempre que es produeix una erupció volcànica, els científic aprofiten el fenomen per a progressar en els seu coneixement i prevenció. Esperem que algun dia ho aconsegueixin.

dimarts, 8 de juny de 2021

Amics del Museu: Més publicacions que veuen la llum

Després de superar el més dur de la pandèmia, poc a poc anem recuperant la normalitat, i això es nota amb el degoteig constant de publicacions de les quals anem donant notícia en aquest blog.

Ara toca donar a conèixer una nova guia, en anglès i editada pel Museu Geològic del Seminari de Barcelona, sobre els magnífics exemplars de trilobits de l’Ordovicià, trobats al Marroc pel nostre consoci Joan Corbacho, autor de nombrosos articles publicats a la revista Batalleria sobre aquest mateix tema i, també, sobre els criteris que cal observar per a la detecció de falsificacions d’aquests fòssils tan preuats.


També volem aprofitar l’avinentesa per avisar que el proper dia 17 de juny es farà, a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa, l’acte de presentació d’un nou llibre que parla de la trajectòria docent del Dr. Josep Maria Mata Perelló, estretament lligada a l’antiga Escola de Mines de Manresa, l’actual Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC)

Aquest llibre vol ser un petit homenatge dels seus amics i deixebles a la persona que ha marcat tota una època a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i que, amb la seva gran tasca divulgadora, ha contribuït, i contribueix encara, a un millor coneixement del món que ens envolta. Aquest és un acte amb aforament limitat i, per tant, d’inscripció obligatòria a: biblioteca.bcum@upc.edu

dijous, 3 de juny de 2021

Amics del Museu: Rutas por el patrimonio arqueológico industrial de España

Fa uns mesos, es va publicat un nou llibre que tot i que no és pròpiament de geologia, el nostre soci i company Sergi Falguera, ens ha fet arribar una breu descripció, destacant la part que fa referència al nostre territori.

Títol: Rutas por el patrimonio arqueológico industrial de España

Autor: Xavier Martínez i Edo

Data d’edició: Novembre 2020

Editorial: Anaya Touring

Pàgines: 335


El llibre és un recull de rutes per Espanya, centrades en el patrimoni arqueològic i industrial, en el qual està inclosa la mineria. Les rutes es divideixen en quatre grans regions. En una d'elles, la de la Conca de l’Ebre i Catalunya, es fa referència a les mines de Cardona i apareixen dues fotografies de la Muntanya de Sal i una de més petita a l'interior de "La Minilla". També cita les mines de Cercs amb diverses imatges del seu interior i el Clot del Moro juntament amb el Museu del Ciment. Per acabar s'esmenta la bòbila Almirall de Terrassa per la seva espectacular xemeneia.

Pel que fa a la província de Tarragona, esmenta les mines de Bellmunt del Priorat, la mina Régia, el Museu de les Mines i la colònia minera. També fa referència a la bòbila Sugranyes de Reus i les salines de la Trinitat, al Delta de l'Ebre de les quals es publiquen algunes fotografies.

Així que ja ho sabeu, si sou amants de l'arqueologia i el patrimoni industrial i miner, de ben segur que aquest pot ser un llibre que us pot interessar.

Foto: Sergi Falguera