Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

dimarts, 27 de juliol de 2021

Mn. Francesc Nicolau: El nucli de la Terra és més complex del que hom creia

Tots sabeu, perquè apareix en els llibres de text,  que l’estructura interna del nostre planeta és formada per quatre capes ben diferenciades: escorça, mantell, nucli extern i nucli intern. Aquesta estructura l’han evidenciada els moviments sísmics, però el nucli resulta ser la part més problemàtica.

Que té dues capes ja es va veure l’any 1936 pels estudis de la científica danesa Inge Lehmann i que, en el moviment de rotació de la Terra, no giren a la mateixa velocitat que l’escorça ja que ho fan una mica més a poc a poc... fins aquí són coses conegudes des de fa anys. Però ara ha sorgit una altra sorpresa: no es pot parlar del nucli intern com d’una capa homogènia sinó que sembla que està dividida en dues capes que mostren una certa independència l’una de l’altra.

Aquesta és la conclusió a la qual han arribat un equip de geofísics, liderats per la investigadora Joanne Stephenson de l’Australian National University, i que van publicar els resultats a la revista Journal of Geophysical Research el passat mes de març. En aquest article, després de confessar que el nucli intern de la Terra continua sent «una de les parts més enigmàtiques del nostre planeta», cal dir que ara s’ha pogut arribar a un altre coneixement força clar: que hi ha un nucli dins del nucli intern.

La investigadora Joanne Stephenson

L’equip d’Stephenson ha arribat a aquesta conclusió després de rigoroses anàlisis de dades sísmiques encara que, de fet, l’existència de parts diferenciades dins del nucli intern ja s’havia enunciat com a probable fa unes dècades, però ara sembla que ja no en podem dubtar. Nosaltres només podem admirar la meticulositat dels càlculs que han calgut fer per arribar a aquesta conclusió a partir dels terratrèmols.

dimarts, 20 de juliol de 2021

Amics del Museu: Scripta XXX i Congrés Geològic a Vitòria-Gasteiz

Aquests dies ha vist la llum el numero 30 de la revista de Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis, sèrie Paleontològica en la qual apareixen publicats els quatre articles següents:

• Presencia de Crassatella parisiensis en el Eoceno de Gurb (NE España), dels autors A.A. Berezovsky, S. Calzada i J.F. Carrasco

• Blesa (prov. Teruel): Nueva localidad española de Pseudopecten dentatus, dels autors S. Calzada, J.F. Carrasco. J. Corbacho i E. Moreno

• A specimen of the genus Cataldia in the Cretaceous of Northern Spain, pels autors S. Calzada i J. F. Carrasco

• About “Epicyna” expansa (Cretaceous Bivalve). Oliete: A New Locality, pels autors S. Calzada, J. Corbacho i S. Morrison

Foto portada: Pseudopecten dentatus (J. De C. Sowerby) 
Aurícula posterior trencada

Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis és una revista que edita el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i on es recullen els treballs d’aquest museu, essent el Sr.José Francisco Carrasco el director d’aquesta publicació, i la secretària de la mateixa la Sra. Eduvigis Moreno. Per a més informació, consulteu el web www.mgsb.es i per a comandes i tarifes: almeracomas@hotmail.com

També aprofitem l’avinentesa per donar notícia que dies 5, 6 i 7 de juliol va tenir lloc el X Congreso Geológico de España, celebrat a Vitoria-Gasteiz i aplaçat un any per la pandèmia.

Al citat congrés, J.F. Carrasco i S. Calzada van presentar una ponència que porta per títol: Aportaciones paleontológicas del Museo Geológico del Seminario de Barcelona.

La ponència va ser presentada amb l’ajut d’un Power Point amb el qual es va fer un recorregut virtual pel museu (estàncies, biblioteca, arxiu històric...). Després es van mostrar part dels holotips procedents d’Alcover-Montral i també es va recordar les principals aportacions dels quatre directors que ha tingut el museu i les seves relacions amb altres institucions nacionals i internacionals.

La ponència va finalitzar amb dos exemples recents de col·laboració: el préstec de fòssils del Pliocè-Quaternari al museu de l’Hospitalet per a una exposició i la cessió al Geoparque de Sobrarbe (Osca) d’una còpia de part dels apunts de Charles Lyell, concretament un tall geològic al Pirineu d’Osca, datat cap al 1830.

diumenge, 11 de juliol de 2021

Isabel Benet: Els xaragalls d'Er i Llo

Després de visitar l’indret de Ribes Blaves amb el grup de GeoloSketchers, ara donarem un cop d’ull a unes altres “ribes blaves”, amb un origen molt similar i que es troben entre els pobles d’Er i Llo (Cerdanya francesa) a través d’un itinerari lineal, d’uns 7 Km en total, que es pot fer deixant un vehicle a Er i un altre a l’aparcament dels Banys de Llo. Com es veurà més endavant, aquestes “ribes blaves” tenen certa relació amb els lignits d’Estavar que ja vam descobrir en un altre itinerari al voltant del castell de Llívia.

Vista dels xaragalls del coll del Forn des d’Er 

El punt d’inici d’aquest itinerari està al poble d’Er, petit poble de l’Alta Cerdanya situat a 1400 m sobre la vall de la Ribera d’Er, un riu que neix als peus del Puigmal. A Er hi podem arribar des des de Puigcerdà, per la carretera N-116, en direcció a Sallagosa. Un cop hem deixat el vehicle aparcat, sortim a peu pel carrer Camí de Verdrinyans, una pista asfaltada que arriba al Mas Terregalls, una granja amb un nom prou significatiu i que denota que per aquí aprop hi ha d’haver uns xaragalls. A partir d’aquí la pista es torna de terra i va a desembocar a una altra pista que prenem a la dreta en pronunciada pujada.

Esquema de l’itinerari

Poc després arribem a una altra cruïlla on hi ha un dipòsit d’aigua. Anem per la pista de l’esquerra i seguim pujant uns metres fins una nova cruïlla. Aquí deixem la pista principal, per on retornarem, i prenem un camí carreter a la dreta que puja per un suau carener, amb vistes al poble d’Er, i que es va desdibuixant sota la gespa dels prats. Anem trepitjant unes pissarres grisoses del Cambroordovicià (Paleozoic) d’aspecte bandejat, tal i com vam veure a les pedreres de Llívia.

Les pissarres cambroordovicianes...

...d’aspecte bandejat

Plafó informatiu de l'origen de les pissarres

Vistes del poble d’Er des de la carena

Així arribem al cim d’un turonet de 1533 m, punt culminant de l’itinerari i, poc més enllà, ens aboquem al seu vessant est on, a l’anomenat coll del Forn, descobrim uns espectaculars xaragalls (o bad-lands) blavosos provocats per la intensa erosió d’una farina de falla (o fault gouge). Aquesta farina de falla, tal i com vam veure a l’indret de Ribes Blaves (entre Viladecavalls i Olesa), no són més que pissarres cambroordovicianes intensament triturades per, en aquest cas, la falla de la Tet-Segre, el moviment de la qual va donar lloc a la formació d’una sèrie de fosses, entre elles la de la Cerdanya.

Vista dels xaragalls que nosaltres anomenem Terregalls d’Er

Esquema del moviment de la falla de la Tet-Segre

Formació de la fossa de la Cerdanya

Des d’aquest punt elevat, entre les valls de la Ribera d’Er i el Rec de les Deveses,  observem cap al sud-oest altres petits xaragalls, més propers al poble d’Er però de difícil accés.

Xaragalls propers a Er

A la base dels citats xaragalls

Per un corriol, sense cap dificultat, baixem en direcció al coll del Forn des d’on tenim una altra perspectiva dels xaragalls i, davant la manca d’informació sobre el seu nom i en deferència al nom de la granja Els Terregalls, nosaltres els anomenem els Terregalls d’Er. També veiem, per llevant, altres xaragalls més desenvolupats i espectaculars a l’altre vessant del Rec de les Deveses i que nosaltres anomenem Terregalls de Verdrinyans.

Els Terregalls d’Er des d’una altra perspectiva

Vista dels Terregalls de Verdrinyans

Aquest coll del Forn es pot considerar un bon mirador dels terragalls ja que, des d’aquí, observem com formen una franja, de direcció NE-SW, paral·lela a la direcció de la falla principal.

Panoràmica del conjunt de xaragalls des del coll del Forn

Esquema geològic de la fossa cerdana

Amb molt de compte baixem per una terrallera de farina de falla fins a la propera pista per la qual anem a l’esquerra de retorn a la cruïlla on hi ha el dipòsit. Als marges de la pista podem observar, tal i com ens va explicar l’Isaac Camps a Ribes Blaves, que la deformació no és homogènia sinó que, entre franges de pissarres totalment triturades, hi ha enclavaments de roques sense triturar on encara es reconeix la seva naturalesa pissarrosa.

La deformació no és homogènia

Arribant al dipòsit, seguim recte en baixada, tot deixant a mà esquerra la pista per la qual hem vingut des d’Er. Després de creuar el Rec de les Deveses arribem a la carretera d’accés al petit nucli de Verdrinyans, situat a uns 1400 m d’alçada. Just a l’entrada del poble trobem una pista a mà dreta que seguim recte tot deixant de banda un parell de desviacions a mà esquerra. Aquesta pista, que segueix el curs del rec aigües amunt,  ens porta a un camp de conreu que travessem en diagonal ascendent a la dreta i, quan sortim del camp, ja accedim a la base dels que nosaltres anomenem Terregalls de Verdrinyans, més grans i espectaculars.

Arribem a la base del Terregalls de Verdrinyans

Aspecte de la farina de falla

Seguint, de manera molt precària, el curs d’un torrent que s’encaixa a la farina de falla pugem fins al coll que separa la vall del Rec de les Deveses de la vall del Segre, d’una alçada similar al coll de Forn, des d’on podem observar un altre terreny xaragallat i que nosaltres anomenen Terregalls de Llo perquè ja donen al vessant d’aquesta població.

Vista general dels Terregalls de Verdrinyans...

...on els torrents s’encaixen profundament

Vista dels Terregalls de Llo des del coll

Retornem a Verdrinyans pel mateix camí i travessem el poble en direcció a llevant, tot passant a frec de la seva petita església dedicada a Santa Eugènia i sufragània de la de Sallagosa. A la sortida trobem a mà dreta una àrea de picnic amb un mirador sobre la plana cerdana. Sota nostre tenim la població de Sallagosa i, per llevant, es veuen les cases de Llo, el nostre proper objectiu.

Santa Eugènia de Verdrinyans

Vistes des del mirador de Verdrinyans

Des d’aquest magnífic balcó observem com, sobre les cases de la part alta de Sallagosa, hi ha uns altres xaragalls de color terrós i mig coberts per la vegetació: es tracta dels materials (conglomerats, sorrenques i argiles) que van reblir la fossa cerdana durant el Miocè mitjà i que ja vam veure a les Guilleteres d’All. Aquest rebliment es fa formar gràcies als impetuosos rius que baixaven de les muntanyes i que escampaven els sediments que duien, en forma de ventalls al·luvials, quan arribaven a la fossa, la qual s’anava enfonsant pel moviment de la falla.

Esquema de rebliment de la fossa cerdana

Esquema de formació dels ventalls al·luvials

Direcció de transport dels sediments dins la fossa cerdana

Distribució dels materials del ventall de Llo

Aquest ventall tenia el seu origen a la població de Llo i escampava els seus materials en direcció nord-oest. A la part més allunyada hi havia un estany on es van formar els carbons d’Estavar. Aquí es pot dir que dos materials ben diferents com són la farina de falla (d’origen tectònic) i els materials miocens (d’origen sedimentari), que només tenen en comú que són materials poc cohesionats, sota l’acció de l’erosió donen com a resultat un paisatge similar: els xaragalls o bad-lands, altrament dits guilleteres, terregalls, esterregalls, esturragalls...

Continuem el nostre itinerari per la pista que baixa en direcció a Llo, la qual creua un gran camp de conreu i arriba a la carretera d’accés als Banys de Llo, un petit balneari que aprofita les aigües termals que afloren per la falla que estem seguint. A tocar de les instal·lacions s’observa que aquí la falla afecta uns altres materials: els gneis del cambroordovicià, unes roques d’origen igni i de les quals ja en parlarem... en una altra ocasió.

Banys de Llo

Plafó informatiu sobre l’origen d’aquestes aigües termals

Aquí la falla afecta als gneis

El moviment abrasiu de la falla provoca en els gneis la formació d’una superficie llisa i molt polida dita mirall de falla. Aquí s’inicia un interessant recorregut per les Gorges del Segre, nosaltres, però, tornem enrere i arribem a l’aparcament dels Banys de Llo on podem haver deixat un segon vehicle. Abans de finalitzar el recorregut, val la pena visitar el poble i la seva església romànica dedicada a Sant Fructuós, on hi destaca una portalada decorada amb curiosos motius que semblen de mar.

Església de Sant Fructuós de Llo

Portalada

Torre del Vacaró de l’antic castell de LLo

També val la pena passejar pels seus tortuosos carrers excavats al costerut vessant de la muntanya, a uns 1400m d'alçada, on s’hi trobem restes de l’antic castell. Darrera la parada d’un l’autobús tornem a trobar restes de farina de falla i, cap a ponent, tenim els que anomenem Terregalls de Llo i que hem vist de prop des del coll.

Presència de farina de falla enmig del poble de Llo...

... des d’on veiem els seus xaragalls a ponent

Aquí finalitzem aquest recorregut a través d’un sector on apareix una franja de farina de falla relacionada amb el moviment de la falla de la Tet-Segre que va donar lloc a la fossa de la Cerdanya i el seu rebliment amb diversos sistemes de ventalls al·luvials.