Horari del Museu: Dilluns a Dijous: 16 a 19 h. - Divendres: 10 a 11 h. i 19 a 21 h. - Dissabtes i Diumenges: Tancat

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Carrasco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Francesc Carrasco. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de gener del 2026

Francesc Carrasco: El museu i la divulgació científica en el col·leccionisme de cromos

El col·leccionisme de cromos va ser una de les aficions infantils més populars durant els anys seixanta i setanta. En una època amb poques distraccions i sense tecnologia digital, els cromos representaven una forma senzilla i engrescadora de lleure, sobretot entre infants i adolescents. Es venien en petits sobres de paper que sovint acompanyaven xiclets o xocolatines, i la il·lusió de descobrir quin cromo tocava era una part essencial del joc.

Els àlbums acostumaven a estar dedicats a temàtiques molt diverses: futbol, sèries de televisió, animals, història o dibuixos animats. Aconseguir completar un àlbum esdevenia tot un repte i també un símbol de constància i paciència. Els patis de l’escola i les tardes al carrer eren l’escenari ideal per intercanviar cromos repetits, negociar canvis o fins i tot jugar-hi a jocs tradicionals molt estesos en aquell temps.

Més enllà de l’entreteniment, el col·leccionisme de cromos afavoria la socialització i el companyonia. Els infants aprenien a compartir, a negociar i a relacionar-se amb els altres a través d’aquesta activitat. Amb el pas dels anys, aquells cromos s’han convertit en objectes plens de nostàlgia, que avui evoquen una infantesa marcada per la senzillesa, la imaginació i la vida al carrer.


L’àlbum de cromos que us presentem es va editar a Barcelona l’any 1971 i contenia els següents temes: Estrelles i constel·lacions; Minerals; Fòssils; Cactus; Teixits vegetals; Insectes; Petxines; L’home quaternari; i La conquesta de l’espai. L’editorial es va servir d’especialistes, la relació dels quals figura a la part posterior de la portada, com podreu veure. I al revers de la contraportada hi ha les fonts d’on s’han pres les imatges. El museu conserva un àlbum complet a disposició de qualsevol persona interessada.

Part posterior de la portada

Revers de la contraportada

La secció de l’àlbum dedicada a la Paleontologia és àmplia i va comptar amb la col·laboració del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Els textos van ser elaborats pel Dr. Luis Via Boada, director del museu en aquella època, i els cromos mostren fòssils de la col·lecció del museu. Aquest aportació reflecteix la vessant divulgativa del museu: tot i que la seva tasca principal ha estat la investigació, la seva col·lecció paleontològica ha servit també com a eina educativa per a diversos públics.

De l’àlbum s’han reproduït aquí la portada, una pàgina de la secció paleontològica, la part posterior de la portada i el revers de la contraportada. Es pot veure que el cromo número 113, el central de la fila inferior (Heterolimulus gadeai), és el que actualment s’exposa en una de les vitrines dedicades al jaciment triàsic de la pedra d’Alcover-Montral, amb el número de registre 53367, i que també s’ha reproduït aquí.

Cal recordar que aquesta funció educativa del nostre museu s’ha materialitzat, per exemple, en les visites de nombrosos professors de Biologia-Geologia de secundària, que han completat els seus estudis visitant la sala d’exposicions i l’han utilitzada també per preparar les oposicions a professor funcionari de carrera, en què la “prova de visu” solia incloure fòssils de tots els períodes.

D’altra banda, les visites escolars són una constant al nostre museu. Per apropar la Paleontologia als més petits es va crear la Sala Cardenal Carles, avui tancada per necessitats del Seminari; tot i això, part de la sala d’exposicions s’ha adaptat per oferir experiències educatives similars. Molts dels nostres recursos estan pensats per complementar els continguts escolars de Ciències Naturals, permetent als estudiants comprendre conceptes com la classificació de fòssils o l’evolució dels éssers vius mitjançant materials únics i un itinerari especialment dissenyat per a ells.

dilluns, 25 de novembre del 2024

Francesc Carrasco: El col·leccionisme de fòssils entre els neandertals

En descobrir que treballs d’investigadors del MGSB (Abad et al., 2021 i Calzada & Carrasco, 2019) eren citats en un estudi recent que connecta la Paleoantropologia amb la Paleontologia (Navazo et al., 2024), em vaig sentir motivat a aprofundir en aquest estudi. Em va sorprendre enormement el descobriment que els neandertals practicaven el col·leccionisme de fòssils, un comportament que, en principi, podria semblar exclusiu dels humans moderns. A continuació, en resumeixo breument els aspectes més rellevants d’aquesta investigació.

El Musterià és una cultura del Paleolític Mitjà associada principalment als neandertals, que abasta aproximadament entre 300.000 i 30.000 anys abans del present a Europa i l’oest d’Àsia. Es caracteritza per eines de pedra avançades. com a puntes lítiques i raspadors, elaborades mitjançant tècniques especials de talla que permetien extreure esberles de manera controlada. El Musterià revela una alta adaptació a l’entorn i és fonamental en l’estudi de les capacitats cognitives i culturals neandertals.

Exemplar juvenil de Granocardium productum del Campanià. 
Extret de Calzada et Carrasco (2019)
El segment representa 1 cm

Col·leccionar és una forma d’oci i, fins i tot, una passió que implica recopilar, conservar i exhibir objectes. El seu origen sol atribuir-se al rei assiri Asurbanipal (segle VII aC, Mesopotàmia) i la seva col·lecció de llibres en forma de tauletes d’argila. No obstant això, hi ha proves de col·leccionisme molt anteriors: els neandertals també recollien objectes sense valor utilitari, com pedres i fòssils, de formes i colors interessants.

En el nivell N4 de la Cova de Prado Vargas (nord de la província de Burgos), es van trobar 15 fòssils marins del Cretaci Superior, recollits per neandertals. Aquests fòssils no presenten senyals d’ús com a eines, la qual cosa suggereix que van ser recollits per interès. Això indica que els neandertals practicaven el col·leccionisme i posseïen habilitats de pensament abstracte abans de l’arribada dels humans moderns. No hem d'oblidar la presència de nens a la cova, ja que l’instint col·leccionista característic dels nens podria haver jugat un paper rellevant en la interpretació d’aquesta troballa.

Bibliografia citada

Abad, A. Calzada, S. & Carrasco J.F. 2021. Presencia de Exogyra (Costagyra) olisiponensis en el Cenomaniense de Villaroya. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis (ser. Paleontologica) XXVII 1-5


Calzada, S.; Carrasco, J.F. Sobre dos Bivalvos del Cretácico superior pirenaico. Ballateria. 2019, 15, 51–54.

Navazo Ruiz, M.; Benito-Calvo, A.; Lozano-Francisco, M.C.; Alonso Alcalde, R.; Alonso García, P.; de la Fuente Juez, H.; Santamaría Diez, M.; Cristóbal Cubillo, P. Were Neanderthals the First Collectors? First Evidence Recovered in Level 4 ofthe

Prado Vargas Cave, Cornejo, Burgos and Spain. Quaternary 2024, 7, 49. https://doi.org/10.3390/ quat7040049